Per segona vegada en tres setmanes, el líder de Podemos, Pablo Iglesias, ha aconseguit situar el PSOE contra les cordes en l'intent per apropar una mica més el seu secretari general directament al Palau de la Moncloa. En aquella primera ocasió, el 21 de gener, va aprofitar la seva audiència amb Felip VI per fer l'anunci, en acabar, que oferiria als socialistes un govern de coalició amb ell com a vicepresident i diverses carteres claus per a la formació morada. Aquest dilluns, ha estat la segona, i la tremolor en l'estructura del PSOE ha estat important. La causa, que el document lliurat per Podemos per a la negociació incorpora com una qüestió imprescindible la convocatòria d'un referèndum amb garanties a Catalunya. Una autèntica línia vermella per a Pedro Sánchez i el seu equip de col·laboradors.

Cal agrair a Pablo Iglesias que sintonitzi amb el carril central de la societat catalana (on es troben els independentistes i els partidaris del referèndum) encara que hi ha seriosos dubtes que la investidura vagi al final a resoldre's per aquesta qüestió. O el que és el mateix, que Iglesias porti aquest plantejament fins a les últimes conseqüències. Per dos motius: al si de Podemos no és aquest l'esperit dominant, tampoc a Izquierda Unida; i perquè el caramel d'un govern de coalició és molt llaminer, fins i tot per als que diuen no voler parlar de cadires i del primer que parlen és de càrrecs.

És obvi que tant DiL com ERC trobarien un ancoratge en el referèndum que proposa Iglesias per votar a favor de Sánchez en la investidura que s'iniciarà el dia 2. També que aquesta posició que avui sona tan estranya a les files socialistes era defensada no fa tant temps pel PSC. Però actualment el terreny de joc de la política espanyola és lamentablement un altre, i Iglesias, bon estrateg, sembla haver-se especialitzat a practicar amb els socialistes, cada vegada que pot, l'abraçada de l'ós: guanyo si s'accepten les meves propostes i guanyo si hi ha noves eleccions. O això creu. Però la política no és tan lineal, i en poc temps sortirem de dubtes i veurem si tot era una fanfarronada en la negociació. O no.