En les últimes sessions, l'Ibex ha anat guanyant terreny i reduint les pèrdues anuals, fins al punt que pot tancar el 2016 en positiu després de fases de sang, suor i llàgrimes. Amb el nou Govern que es prepara, i Luis de Guindos al capdavant d'Economia, tot "dependrà a curt termini dels resultats que estan presentant les empreses", segons Víctor Peiro, director d'anàlisi de GVC Gaesco. Però això és de moment...

Després vindran nous imponderables i reptes, però en l'escenari en què ens movem "és difícil pensar a arribar als 10.000 punts. La quota dels 9.500 punts és més accessible", diu Peiro en espera de conèixer el creixement de l'economia americana en el tercer trimestre.

L'entorn internacional, segons la seva opinió, té més rellevància que aquest clima de violència o confrontació permanent al carrer amb què alguns partits amenacen. "Això ja s'ha vist a França i no ha tingut una influència important a la Borsa de París, que s'ha mogut en altres referents", diu.

Al calendari europeu, "el punt de risc se situaria al 4 de desembre i a Itàlia", assenyala, quan tindrà lloc un referèndum sobre una important reforma política, del resultat del qual el primer ministre, Matteo Renzi, ha penjat el seu futur. Les enquestes fins al moment no van del tot a favor seu, tot i que precisament hi hauria motius per a l'optimisme en veure el sector bancari avançar amb fermesa cap al seu sanejament. L'entitat amb més problemes, Monte dei Paschi, retallarà 2.600 llocs de treball i abaixarà la persiana de 500 oficines, alhora que farà una ampliació de capital de 5.000 milions d'euros. Ja hi ha hagut prèviament fusions i aliances entre bancs mitjans italians. D'altra banda, els ajustos que està fent el Deutsche Bank van en la mateixa direcció.

Han de ser els bancs els que empenyin l'Ibex

Aquesta millora en el sector financer europeu està donant ales a la banca espanyola. "Han de ser els bancs els que empenyin l'Ibex. Si no fos per ells no s'hauria produït la recuperació de l'índex que hem vist recentment", diu Víctor Peiro.

Aquest salt cap endavant que han fet el CaixaBank, el Sabadell, el Santander, el BBVA o Bankia" ha tingut a veure amb la perspectiva que els bancs centrals van normalitzant, encara que sigui lentament, les seves polítiques de tipus d'interès, van rebaixant el caràcter expansiu de les seves decisions monetàries", afirma l'analista en cap de GVC Gaesco. Uns tipus d'interès més alts afavoreixen el negoci bancari, com ha reconegut el president del BCE, Mario Draghi, que ja parla dels efectes negatius a la llarga dels tipus molt baixos.

"Juntament amb els bancs, els valors cíclics, més propers al consum i més propis de mitjanes empreses, com les relacionades amb els serveis, el turisme o el comerç, o entre àmbits, com seria el cas d'Ence, poden igualment millorar les seves valoracions", indica.

Avançant en el temps, vindrà la necessitat d'un ajust del dèficit pressupostari estimat en 5.700 milions segons requereix la Comissió Europea. "Però això no afectarà l'Ibex. En cas de fer-ho, ho farà als bons i als seus diferencials, encara que aquesta perspectiva no els ha afectat gaire".

L'Ibex, en definitiva, es mourà a partir de dos motors. Per als grans valors, l'evolució de la conjuntura internacional serà clau i, especialment, la dels països emergents. "L'evolució de Llatinoamèrica influeix molt en l'Ibex", apunta Peiro. Els grans bancs i moltes empreses de referència tenen una gran interdependència amb aquesta zona malgrat la distància.

Per a les companyies de menys volum, "un creixement del 3% del PIB els donarà vida. Els sectors cíclics, els que van amb el funcionament en el dia a dia de l'economia, amb l'ocupació, i si es vol amb el turisme, milloraran les seves expectatives", espera. És la barreja, en definitiva, el combinat de la nostra economia, i no és dolent. I les expectatives de l'Ibex, tampoc.