Capítol I

Aquesta setmana hem sabut que Josep Pujol Ferrusola va declarar davant del jutge, tal com publicava Jesús García a El País, que va reunir-se dos cops amb el comissari de la policia espanyola, José Villarejo. El primer cop, febrer del 2014, la trobada va ser al despatx d'un advocat. Allà, el policia hauria dit a Josep Pujol que era senzill acabar amb la investigació oberta a l'Audiència Nacional contra el seu germà Jordi: "Si col·laboreu contra la independència, tot això acabarà aviat". I que hauria afegit: "El que hem de fer és aturar aquesta bogeria. Ens heu de donar merda d'Esquerra Republicana. Ho esteu posant en perill tot". Cinc mesos després es produiria la confessió de Jordi Pujol.

 

Però, esclar, aquesta és la paraula d'un imputat que pot inventar-se el que calgui per salvar el coll. Problema: tot això està anotat en uns papers confiscats per la policia a casa de Josep Pujol, uns quants mesos abans d'aquesta declaració judicial i, per tat, mooolt abans de saber que la policia entraria a casa seva.

Per cert, en aquesta mateixa informació s'explica que Villarejo va impulsar la investigació contra els Pujol seguint directrius de Jorge Moragas, cap de gabinet de Mariano Rajoy, i la persona que l'hauria posat en contacte amb Victoria Álvarez, Vicky, exnovia de Jordi Pujol Ferrusola.

Capítol II

Jesús García també explica que tothom assenyala Villarejo com l'autor dels famosos informes sobre comptes d'Artur Mas i Xavier Trias a l'estranger que després es van demostrar falsos i que ningú va assumir. Aquestes i altres feines s'haurien dut a terme en una oficina de la Direcció Adjunta Operativa del Ministeri de l'Interior creada per combatre d'independentisme.

Capítol III

Pocs dies després de la confessió de Jordi Pujol, José Antonio Zarzalejos, un dels periodistes amb més informació i influència a Madrit (concepte) i poc sospitós de connivències indepes, publicava a El Confidencial "¿Qué coño es la UDEF? El Estado, señor Pujol". La tesi de l'article és la mateixa que la de Josep Pujol: durant anys l'Estat sabia el que estava fent Jordi Pujol Ferrusola i no va actuar perquè llavors el patriarca de la família era "dels seus". Quan Jordi Pujol i Soley va abraçar la fe independentista, van començar els seus problemes.

Capítol IV

Com explicava en aquesta peça Fernando Vicente a eldiario.es, Emilio Botín, el senyor Banco Santander, va pagar fa uns anys una multa de 211 milions d'euros (sí, sí, d'euros... no de pessetes, no) per regularitzar el "pastissal" que tenia a Suïssa. Els diners, segons Botín, provenien d'una herència del seu pare (em temo que l'argument li sona, oi?). ¿Vostè creu que hi ha hagut alguna diferència (encara que sigui petita) entre el tractament dispensat a Botín i la seva família i a Pujol i la seva família?

Aclariment

Això vol dir que estic exculpant Pujol i la seva família? No. El que estic dient és que jo vull saber la veritat de tothom i no només la que surt d'una manera poc espontània perquè els seus protagonistes han decidit fer-se independentistes. El que estic dient és que l'Estat ha de combatre tots els defraudadors i no només alguns. El que dic és que comença a quedar clar que l'Estat està protegint "els seus" i que això és lleig. Bé, i un delicte. El que estic dient és que el sistema protegeix els seus mentre fan bondat.

Un frase per recordar

26 setembre 2014. Jordi Pujol compareix a la comissió d'investigació sobre frau i evasió fiscal i corrupció política. En un moment donat diu: “Escolti, i que sense adonar-se, la gent… que si vas segant, diguem, la branca d’un arbre al final cau tota la branca, tots els nius que hi ha. No!, és que després caurà aquell d’allà! Aquell d’allà que… No, no…, és que després cauran tots!”. Traducció: si tu l'estires fort per aquí i jo l'estiro fort per allà, a veure si acabarem prenent mal tots plegats.

Conclusió

Potser alguns estan tranquils perquè es refien del sentit d'Estat que encara conserva Jordi Pujol i Soley. Però, ¿i si un dia l'expresident se sent tan atrapat que decideix estirar de la manta? I si algun dia s'aplica l'expressió aquella de perdut per perdut, m'agafo allà on puc? I, la pregunta clau: ¿i si el que està fent l'Estat és allargar i allargar el tema Pujol, filtrant de tant en tant alguna coseta per mantenir viva la brasa, però a l'espera que baixi el suflé indepe per, llavors, deixar la qüestió Pujol com un tema menor reduït exclusivament al seu fill gran?

 

Potser algú hauria de traslladar aquesta pregunta al senyor Villarejo. O al senyor Moragas. O a tots dos. La gran dissort és que cap dels dos fa declaracions ni accepta entrevistes.