Comencem l'any amb les batalles del que acabem de tancar. Això del canvi d'any no afecta al virus, i pel que es veu, les celebracions nadalenques han estat el caldo de cultiu perfecte per preparar la tempesta que ja tenim a sobre.
L'arribada de la vacuna ha donat llum entre tanta foscor. Segons dades oficials, si es vacuna una de cada tres persones, es podrien evitar el 98% de les morts pel virus. Una xifra positiva, quan ja sumem 1,8 milions de morts per aquesta causa des que va començar la pandèmia. Són més de 83 milions les persones infectades.
A Espanya la xifra de morts per Covid és de gairebé 51.000 persones, segons les dades oficials i els contagis estan ja a punt d'arribar als dos milions d'habitants.
Mentre més de sis mil persones s'han vacunat ja a Catalunya, els casos de la nova soca obren interrogants. Aquesta nova "versió" del virus és més contagiosa, pel que es propaga molt més ràpid i tenint en compte a més la falta de cura de moltíssimes persones en aquestes dates, el caos és de nou sobre la taula. Funciona la vacuna que acaba de posar-se en marxa per fer front a aquesta mutació del virus? Els experts no ho tenen clar, per la qual cosa els dubtes generen de nou ombres al final d'aquest túnel.
Fa tan sols un parell de dies els sanitaris demanaven confinament en Catalunya per intentar frenar el que és ja un inici de col·lapse sanitari. I és que, segons ha informat la conselleria de Salut dimecres passat eren ja 1.820 persones les que estaven ingressades per Covid. En suposa un nombre de 300 persones més de les que hi havia durant els cinc dies abans de Nadal. Malgrat els avisos i la petició de mesures d'urgència, no s'ha modificat el full de ruta del Govern, ni tampoc des del govern d'Espanya. I és segur que en aquests dies de començaments d'any veurem l'arribada d'una tercera onada.
Es suposa que la nova soca no és més perillosa que la que ja coneixíem. Com assenyalàvem en línies anteriors, és més contagiosa, és la seva principal senya d'identitat. Però també hi ha una altra qüestió important: afecta més la població jove que l'anterior. Això significa que el cas de nens i nenes que estan començant a encomanar-se està augmentant de manera notable.
Durant la primera onada els casos de Covid en nens que es van detectar eren de l'1% (una xifra que atendria sobretot el fet que no es feien cribratges massius i els més petits, en ser asimptomàtics, no han estat sotmesos a controls en la majoria dels casos). Tanmateix, en la segona onada l'índex augmentà al 12%. A finals del mes de setembre es van registrar 66.000 casos a tot Espanya. Encara així, no es va parlar prou, no es va voler "generar alerta" i s'ha fet un gran esforç perquè no es parlés gaire dels riscos que implicava exposar els més petits.
Es va voler amenaçar succintament i explícita els pares i mares que no volien portar els seus fills a les escoles assenyalant que s'obririen expedients d'absentisme. Una barbaritat, tenint en compte el risc real a què s'exposen les famílies que porten als seus fills a l'escola, per molta mesura de seguretat que vulguin (i puguin) prendre en els centres. Només el govern d'Israel va fer un estudi sobre el tema on s'evidenciava que l'augment dels contagis a nivell comunitari "coincidia" de manera clara amb la tornada a l'escola dels més joves. Explicaven llavors els experts que si bé els menors eren asimptomàtics, estaven podent ser propagadors del virus i que, partint de l'estudi, comparaven l'augment dels casos positius en diferents països, i les dates coincidien en tots per igual. Un tema del que aquí, a Espanya, no se n'ha volgut parlar, segurament pel caos que suposaria el fet que les famílies haguessin d'ocupar-se dels seus fills a casa.
S'han donat casos en nens, i segons apunten els experts, amb tota seguretat les xifres reals són molt més grans que les oficials, perquè la majoria dels casos no s'han detectat.
El cap de setmana passat moria a Gijón un nen de 12 anys, que no tenia cap patologia prèvia, a causa de Covid. Va ser ingressat a l'hospital i el seu estat va empitjorar de manera tan sobtada que no hi va haver temps de mantenir-lo amb vida.
Poques famílies s'adonen que els més petits han pogut tenir Covid sense saber-lo, per ser asimptomàtics, i que poden produir-se complicacions després. La Síndrome Inflamatòria Multisistèmica, el MEUS-C, encara que es detecta en pocs casos, pot tenir terribles conseqüències. I no està de més que les famílies estiguin informades, ja que els símptomes es confonen fàcilment amb quadres d'una gastroenteritis comuna, per exemple. Actuar ràpid sempre és important segons assenyalen els experts. (Per conèixer informació sobre aquesta síndrome pot punxar aquí https://www.intramed.net/contenidover.asp?contenidoid=97223)
A més del risc de contagi comunitari que suposa, un altre dels assumptes dels que no es parla prou és el dels efectes duradors de la Covid, tant en adults com en menors.
Segons una guia que ha publicat el Regne Unit sobre la Covid persistent (https://www.redaccionmedica.com/secciones/sanidad-hoy/reino-unido-publica-primera-guia-manejo-covid-19-persistente-8661), aproximadament el 10% de les persones que han tingut el virus, continuen tenint després seqüeles. Segons aquests càlculs preliminars, estaríem parlant de més de 5 milions de persones al món. Totes elles pateixen diferents problemes de salut que de moment no troben resposta. Pèrdues de concentració, cansament extrem, dolor corporal, problemes respiratoris, pèrdua de capacitat per llegir o fer comptes senzills, desorientació, cefalees, malestar general, insomni, depressió, irritabilitat, són algunes de les múltiples seqüeles que està deixant el virus. La mitja són uns 36 símptomes en cada persona.
Segons el que es va coneixent, el perfil majoritari de persones amb Covid persistent és el de les dones joves, d'entre 35 i 50 anys. A Espanya es calcula que són més de 80.000 persones les que estan patint la Covid persistent.
Afecta principalment persones que han passat el virus gairebé sense assabentar-se.
En aquestes circumstàncies, en les quals els contagis augmenten de nou —encara que les xifres de morts són menors que en la primera onada—, ara que apareix una nova versió del virus, que se sap que és més contagiosa i especialment afecta a la població més jove; ara que sabem que les persones de menor edat tenen més tendència a passar la malaltia de manera lleu, però tanmateix, tenen un risc major de tenir seqüeles o Covid persistent després, continuem obrint escoles com si no passés res?
Al Regne Unit ja han anunciat que la tornada a l'escola després de Nadal es retardarà uns dies. Una decisió que ja van prendre països com Alemanya o Bèlgica abans de les festes nadalenques sabent el que passaria. Aquí s'han obert les escoles fins l'últim dia i pel que sembla està previst que s'obrin amb total normalitat —en la qual cosa al calendari es refereix—.
És evident que enviar als nens a casa de nou suposa un caos total del sistema: perquè aquests nens els ha de cuidar algú i les famílies necessiten treballar. Però no seria possible establir una xarxa de persones que puguin encarregar-se dels més petits, mantenint mesures i protocols necessaris? Garantir el seguiment de les classes online, garantint que hi hagi persones que puguin fer-se càrrec dels menors. Sí, farien falta moltes persones per a això, però d'aquesta manera s'estaria protegint la salut dels més petits, evitant també que siguin propagadors del virus; s'estaria mantenint el seguiment escolar, i a més es podria generar ocupació. Amb preus públics que requereixin que les famílies que necessitin aquests serveis haguessin de pagar un preu gairebé simbòlic, s'estaria protegint moltíssima gent, a més de donar ocupació a moltíssimes persones que ho necessiten. Les famílies no haurien de renunciar a treballar per tenir cura de la salut dels més petits que encara no poden estar sols a casa. I seria una mesura temporal que salvaria, sens dubte, de moltes qüestions que ara toca plantejar-se.
És una idea que, com tantes d'altres, podria haver-se plantejat. Però pel que sembla aquí se'n parlarà quan s'acabi el curs, quan moltíssims nens i nenes s'hagin infectat i puguin desenvolupar problemes que encara no se sap fins quan els acompanyaran. El de prevenir millor que curar és una màxima per la qual caldria regir-se. Tanmateix, sembla que, de nou, l'economia torna a posar-ho tot potes enlaire. Ja en van tres, i no aprenem.