"La llei ha de ser com la mort, que no exceptua ningú"
Montesquieu

L'entrevista de debò a la qual va ser sotmès Sánchez per Carlos Franganillo, a més de molta mandíbula premuda, ens va deixar algunes consideracions, poques, sobre qüestions candents per a tots els europeus, en les quals el posicionament de l'encara president es desmarca clarament de la resta. Una d'elles es refereix a la immigració. En concret, a la posició majoritària europea, reflectida en el Reglament de Retorn, sobre la necessitat de fer complir la llei pel que fa a persones que no tenen dret a romandre a Europa i que segueixen aquí per la impossibilitat d'efectuar-ne la devolució.

Li preguntaven, en concret, per l'acord signat per cinc països: Alemanya, Àustria, Dinamarca, Grècia i els Països Baixos, per dur a terme aquestes expulsions legals a un tercer país, que seria Ruanda, assumint-ne totes les despeses i amb garanties. Després dels intents d'Itàlia i Anglaterra, cinc països més, no només no governats per la ultradreta, sinó amb gran proporció de socialdemòcrates en el poder, s'afegeixen al projecte d'arribar a acords amb tercers països per poder retornar qui no té dret legal a romandre i no és acceptat pel seu país d'origen. Sánchez, a l'entrevista a cara de gos, va ser contundent: "No li veig ni futur ni humanitat, a aquesta solució". I si ell no ho veu, és que no hi ha ni debat. No en va Espanya va ser l'únic país que va votar en contra del Reglament Europeu de Retorns l'octubre passat. Ara, en campanya, Ada Colau li demana que faci un pas més i porti al TJUE l'afer de Ruanda, si bé sent un acord entre cinc països que es comença a negociar ara, no hi ha res a recórrer, llevat que sigui l'article del reglament que ho permet.

El debat, que no hauria de sostreure's de la campanya electoral, és fàcil de resumir: Europa pot, un cop complerts els procediments legals amb totes les garanties, assegurar-se d'executar la sortida d'aquells que no tinguin cap suport legal per continuar al seu territori? O si ho capgirem, quin sentit té dur a terme procediments legals complexos, garantistes i amb recursos perquè el resultat sigui el mateix si són positius o negatius, és a dir, perquè es quedin tots, hagin obtingut una resolució del signe que sigui? És una qüestió que l'actual esquerra vol treure's de sobre ràpid, amb referències genèriques als drets humans, en una actitud immobilista respecte al fenomen migratori que, bàsicament, implica deixar-ho tot com està. La qüestió se'ls complica en ser precisament socialdemòcrates danesos els més abocats a trobar solucions, acompanyats per governs que en cap cas tenen la ultradreta a les seves files. No és Meloni, és Frederiksen.

Pot ser que la resposta sigui l'Hotel Ruanda o pot ser que no. El que menys escau, a hores d'ara, és arronsar-se d'espatlles i dir que, tal com hem arribat fins aquí, calgui continuar 'ad infinitum'

Seria molt important en termes electorals mantenir debats rellevants per al futur, en comptes de fer un saldillo de propostes impossibles o de donar-se a l'amor a crits. Aquesta qüestió és rellevant perquè, com afirmen els promotors, significa "un canvi de paradigma" (Stocker) i "un abans i un després" (Frederiksen) en el posicionament de la UE de cara a les persones sense títol legal per romandre al territori, bé per negativa d'asil, condemna d'expulsió, estada il·legal o altres, quan els seus països es neguen a acceptar-los. Individus sobre els quals la llei europea ha decidit que no poden ser-hi i no els pots retornar perquè no et deixen. Dades d'Eurostar parlen d'unes 300.000 persones cada any en aquesta situació a la UE. D'Espanya no en tenim dades; el govern espanyol diu que no té comptabilitzades quantes expulsions decretades no es poden efectuar.

El repàs dels programes electorals suma a les files de Sánchez els Comuns, el Front Ampli, Bildu i ERC, mentre que la resta de partits, amb matisos, dona suport a la necessitat d'acollir-se a les possibilitats que el nou reglament europeu dona per resoldre aquest problema. "Les ordres de retorn s'executaran; no com fins ara", afirma el PP en el seu programa. "Per a nosaltres, la política migratòria seriosa és aquella capaç de garantir condicions a qui ha de quedar-se, però també que és capaç de fer efectives les decisions de retorn", va dir Cervera de Junts al Congrés, a més a més d'afegir la reivindicació de les competències d'immigració. En aquesta campanya, la qüestió de la immigració es continua movent en un terreny merament ideològic, mentre que és obvi que a Europa la percepció de la realitat ha evolucionat sense distincions de sigles.

Més enllà de la posició de cadascú, dels dubtes sobre l'externalització a tercers països, de la ponderació de Ruanda com a destinació, de les seguretats sobre el respecte als drets humans que s'obtinguin, el que no s'explica és que aquest debat decisiu sigui furtat en una campanya electoral que, en gran manera, es mou en el paràmetre de la immigració. Que preguntin a uns quants partits si és determinant per als seus votants o no. Alhora, milers de persones continuen arribant diàriament a la minúscula illa d'El Hierro, en caiucs que afronten un viatge moltes vegades mortal, i que són traslladats a la Península, on es dispersen. No val la pena debatre sobre aquesta qüestió?

Al territori europeu s'acumulen les persones a les quals l'estat de dret ja ha denegat l'habilitació per continuar-hi i això és fins i tot injust per als que sí que han aconseguit aquest suport jurídic. Pot ser que la resposta sigui l'Hotel Ruanda o pot ser que no. Pot ser que calgui plantejar-se, com fa el PP en el seu programa, si cal condicionar els visats, la cooperació i la posició comercial dels països al fet que acceptin la devolució dels seus nacionals. Pot ser que sigui veritat que aquest rigor en la devolució faci desistir del viatge als que no són realment creditors d'asil. Pot ser que, si alguns països ho implementen, els que no ho facin rebin una allau de persones fugint d'aquesta expulsió. Tot entra en el debat.

El que menys escau, a hores d'ara, és arronsar-se d'espatlles i dir que, tal com hem arribat fins aquí, calgui continuar ad infinitum. Això és el que fa l'esquerra carrinclona espanyola quan despatxa el tema amb una frase feta sobre humanitat.