De la petita porta oberta que va deixar el president Artur Mas fins dilluns vinent, data en què firmarà el decret de convocatòria de noves eleccions, es pot deduir fàcilment que estem en les hores decisives per a la celebració o no d'uns comicis que no seran la solució de res i, en canvi, amplificaran els problemes que avui té plantejats Catalunya. La irresponsable i sectària decisió de la CUP vetant públicament el candidat de Junts pel Sí i, mentrestant, plantejant des de les bambolines aliances d'esquerres amb Catalunya Sí que es Pot i l'espai polític d'Ada Colau, ha fraccionat l'independentisme, aquells 72 diputats que molts van creure veure fent pinya el 27S. JxSí té motius per estar profundament irritada amb una organització política que pagarà a les urnes la seva frivolitat i infantilisme. I els té també i, d'una manera molt especial, el president Mas, que, com ha reconegut públicament, no esperava que aquesta fos la resposta definitiva de la CUP després dels resultats del 27S.
Però en aquestes hores clau, la decisió ha d'anar molt més enllà del desenllaç proposat per la CUP. L'ANC, Òmnium i l'AMI han convocat per avui una reunió amb Junts pel Sí i la CUP. En altres ocasions, el paper d'aquestes organitzacions de la societat civil ha estat decisiu a l'hora de desbloquejar acords que semblaven impossibles. La situació actual és, sens dubte, la més difícil de les que s'han abordat anteriorment i, a més, les posicions estan molt tancades. Els mitjancers només tenen a favor la pressió de molts dels manifestants dels successius 11 de setembre i els vaticinis de totes les enquestes que s'han fet durant aquest últim mes de desembre: la majoria independentista de 72 escons és pràcticament impossible de reeditar en unes eleccions el mes de març. Qualsevol analista pot veure que la repetició d'aquests comicis seria llançar per la borda l'enorme cabal de les multitudinàries manifestacions que s'han celebrat a Barcelona. Això és el que vol la CUP... però no hauria de ser el que volguessin tots els altres actors.