Havent-hi futbol, per què vol Rajoy un debat?

Com veu, la noticia és la presència de Mariano Rajoy al programa d'esport de la cadena COPE, la de Pedro Sánchez a can Bertín i la de Rivera a El Hormiguero (que no va ser ahir, però ha estat aquesta setmana). Per cert, corren un munt d'acudits sobre la hipersaturació televisiva de Rivera. Amb un de memorable...

 

 

Un dia, ja fa temps, estava veient la TV amb una persona que té l'estranya habilitat de detectar per què passen les coses. Van emetre un anunci que, en aquell moment, ho estava petant i que tothom comentava, però que jo encara no havia vist. I quan va acabar, vaig fer cara de "doncs no li trobo res. De fet no l'he entès". I aquesta persona em va dir: "això és perquè aquest anunci no anava adreçat a tu". I tenia tota la raó. Com els anuncis de joguines tampoc van adreçat a mi sinó als nens que els han de consumir i els emetem en l'horari que els nens consumeixen TV.

Les campanyes electorals són com anuncis que van adreçats a uns certs clients

I l'aparició de Rajoy en un programa esportiu de ràdio, cosa que ha estat molt criticada per molta gent i de la qual han fet molta broma a les xarxes, no anava adreçada a aquest públic crític, sinó al consumidor de programes radiofònics de futbol. Una altra cosa és si l'actitud i l'empatia de Rajoy no acabaran provocant l'efecte contrari. Ara en parlarem. El cas, però, és que si Rajoy no va a debats és perquè fer-ho no li dóna vots (i potser n'hi resta i tot). En canvi, aparèixer com un ciutadà més que viu el futbol amb passió el fa humà pel sector de públic apassionat pel futbol que escolta aquell programa. I el missatge va adreçat a ells i no als que el critiquen. Com Soraya Sáenz de Santamaría ballant a El Hormiguero és un missatge per un cert públic. I com passa amb tots els candidats que van al programa de la Campos amb l'objectiu d'arribar a aquell segment de votant concret que mira aquell producte en concret.

El calbot de Rajoy a son fill

Més amunt li parlava de l'efecte contrari al buscat. Resulta que en un moment de la transmissió de la COPE, li van preguntar al fill de Rajoy, que corria per allà, l'opinió sobre el joc "FIFA 2015". Per què? Doncs resulta que inclou comentaris de Manolo Lama, que és el narrador d'aquesta emissora i que, per tant, en aquell moment estava en antena. El nen, Juan, va ser crític. Molt crític. Coses de ser un nen de 10 anys. La COPE ha penjat el moment-nen i si se'l mira (cosa que li recomano), no només veurà com li cau un calbot per la resposta donada, sinó la cara de son pare 6 segons abans.

Per alguns aquest calbot li pot prendre vots. Per altres la reacció de pare "normal" li donarà vots. En tot cas, fixi's que no estem parlant de política, sinó de emocions. No analitzem una proposta per solucionar l'atur ni una idea sobre terrorisme islàmic, estem parlant de comportaments humans. Definitivament, ha mort allò d'anar pels mercats fent petons a nens espantats. La nova política consisteix en anar amb el teu propi fill a la TV. I si, a més, tens sort, farà alguna cosa imprevista que serà un impacte positiu pel teu electorat.

La cara pixelada

Finalment, un detall interessant. Fixi's en la imatge "oficial", la de la COPE...

 

 

Com a menor que és, la cara del nen va tapada. Ara miri com va sortir a 13TV...

 

 

L'origen de les imatges és el mateix, una gravació realitzada per la COPE. Els de 13TV les van emetre tal qual. La COPE, a la versió penjada a la seva web, les va tractar. I aquí s'obre un interessant debat: sí, el nen és menor, però el seu pare l'ha portat a un mitjà de comunicació i l'ha fet sortir per antena. ¿On queda la privacitat del nen quan el pare provoca, i per tant permet i genera, l'exposició pública del seu fill? Són els mitjans els que han de fer la funció de preservació que no ha fet el pare?