La novaparla és la llengua que inventa George Orwell a 1984. Al final de la novel·la, hi ha un apèndix on se n'expliquen els principis bàsics, però no és res més que una versió simplificada de l'anglès i, sobretot, un dels pilars bàsics del règim totalitari. L'objectiu del Partit era substituir la vella parla per així dominar el pensament de la societat. De manera que, per exemple, bonsexe significa… castedat.
Hi ha qui veu en el llenguatge políticament correcte un exemple de novaparla al món real. Lula Da Silva va proposar durant el seu primer mandat una llista de paraules prohibides en política. I el 2012, Paul Krugman va escriure que "la gran amenaça per al nostre discurs és la correcció política de dreta”, fer que sigui impossible parlar sobre les idees que desafien l'ordre establert.
Però, vaja, que, com veieu, això ho fan a dreta i esquerra. Sempre a base d’eufemismes. Amb la crisi, José Luis Rodríguez Zapatero i Pedro Solbes parlaven de “desacceleració transitòria” o de “creixement negatiu” per evitar dir “crisi econòmica” i perdre les eleccions. Ho va superar la manera com Soraya Sáenz de Santamaría va anunciar la pujada d'impostos un cop va arribar el PP al govern espanyol: “recàrrec complementari temporal de solidaritat”. I encara la va superar Cristóbal Montoro: "No apujarem els impostos; en canviarem la ponderació".
El control del relat sempre és el control de les paraules
També la política catalana està plena d'exemples: "sobiranisme" per "independència" i "dret a decidir" per "referèndum". El control del relat sempre és el control de les paraules. Com quan la junta electoral va prohibir parlar de “presos polítics” a TV3. És clar, no és el mateix que polítics presos.
Ara és Trump qui està decidit a imposar la seva particular i orwelliana novaparla. I no només perquè ara es digui golf d'Amèrica en comptes de golf de Mèxic. L’home ja va començar inventant els “fets alternatius” per parlar de les veritats com temples. El terme el va fer servir per primera vegada la consellera Kellyanne Conway, acusant els mitjans de comunicació de subestimar deliberadament la multitud que (no) hi havia a la cerimònia inaugural del primer mandat de l’home taronja.
Ara bé, si a 1984 el Ministeri de Propaganda era el Ministeri de la Veritat i el de Guerra el de la Pau, que Trump hagi decidit reanomenar el seu Ministeri de Defensa com a Ministeri de la Guerra, fa que, sense saber-ho, Trump hagi acabat de cop amb un eufemisme i per fi algú anomeni les coses pel seu nom. La paradoxa serà quan rebi el Premi Nobel de la Pau. Però, vaja, aquesta és una altra història.