L'hegemonia de VOX i els partits ultra europeus en el seu moment àlgid és un fet a Espanya, a França, a Alemanya, Itàlia i en un 22% de vot al Parlament Europeu que va aconseguir “bloquejar-se” a les institucions amb el pacte entre liberals, conservadors i socialistes. És un fet que la mitjana de les enquestes situa Santiago Abascal per sota del 20% però molt per sobre del 15%, un percentatge abocat a la governabilitat en coalició amb el PP —dins o fora de l'executiu. VOX vol ser a dins i en la capacitat del PP serà on quedin.
Mentre l'executiu intenta marcar agenda amb l'acció política, al capdavant de les esquerres l'enxampa reconfigurant-se en un context en què ningú sap quan tocarà anar a les urnes. L'actor que més clar —i fàcil— ho té per saber on i com vol anar a les eleccions és Podemos. Parteixen de molt avall, quatre representants després d'haver liderat la coalició. Això marca també l'acció dels morats amb el govern. Un actor d'oposició, exigent per l'esquerra, amb qui l'executiu ha de negociar cada iniciativa, així ho resumeixen. Segons la formació, no es troben en el "no és no" però tampoc són socis de govern.
En la seva agenda, la despesa en defensa amb un increment del 40% aquest any, critiquen el ministre d'Economia Carlos Cuerpo per presumir d'aquest increment i la sospita fundada que es consolidarà una partida forta en la proposta de pressupostos, un cavall de batalla per a Ione Belarra de cara a la negociació. Els plans d'habitatge també es queden curts per als morats. I davant d'un discurs que entenen com a obertament racista de la dreta, demanen la regularització de migrants, una iniciativa presa en consideració al Congrés i on els quatre del Grup Mixt demanen la "via Zapatero", una regularització massiva per Reial decret, sense passar pel parlament. A més d'una agenda judicial amb el cas Ábalos-Cerdán que corre el risc de convertir-se en el "Cas PSOE" i pot generar resistència a Podemos.
En la part estratègica de cara a les eleccions, Podemos està disposat a anar en solitari amb unes aliances encara per definir, però on no hi ha Sumar. “Qui és Sumar?”, es pregunten de cara a un full de ruta del moviment rosa de complexa reconfiguració. D'aquí les provocacions dels morats. “Per què no proposem alguna cosa al PSOE?”, va ser el plantejament que va triar Pablo Iglesias aquest cap de setmana. La formació morada veu en el lawfare el motiu de la seva desintegració, dels 54 escons el 2014 als 4 d'avui, i assenyala el PSOE amb un "Ara truqueu a aquesta porta que ja vam denunciar nosaltres". El màxim error de Podemos, en paraules d'Irene Montero, va ser l'elecció de Yolanda Díaz. I en aquell repartiment de posicions a les llistes hi ha la clau dels quatre del Grup Mixt, però la debilitat ve d'abans, segons els morats. En el front judicial encarnat en el jutge Juan Carlos Escalonilla, Cas Neurona i les obertures de causes per finançament irregular que van quedar en no res.
Podemos ha decidit anar a buscar l'espai a l'esquerra del PSOE d'ara a les pròximes eleccions
En definitiva, Podemos ha decidit anar a buscar l'espai a l'esquerra del PSOE d'ara a les pròximes eleccions. Sumar, atrapat en la coalició i desintegrat com a espai polític amb capacitat d'unir, queda relegat a les batalles orgàniques de cada formació. El cas de Más Madrid dels últims dies n'és l'exemple més clar. El diputat madrileny Emilio Delgado va llançar als mitjans la seva disposició a anar a primàries per competir amb Isabel Díaz Ayuso. Tot seguit, l'actual portaveu, Manuela Bergerot, li recriminava també als mitjans llançar la candidatura mentre ells esperaven els membres de la Flotilla. Tertulians eficaços davant de càrrecs orgànics. Més que un mal moment, reflecteix la tensió que hi continua havent per capitalitzar els pocs llocs de sortida que queden a les formacions que no poden anar per separat a les eleccions i necessiten capitalitzar els primers llocs de les llistes per entrar bé al Congrés, o bé als parlaments autonòmics.
La basa més difícil la tindrà Yolanda Díaz. La ministra continua defensant la seva cartera de Treball però va renunciar al primer lloc de Sumar després de les europees. Amb aquest pas enrere, serà difícil que pugui defensar l'espai i unir uns partits que fa temps que caminen sols. Tant al Congrés com en els seus processos interns. Els pressupostos seran un bon escenari per escenificar aquestes posicions. Cada grup demanarà el que és seu en unes negociacions que es multiplicaran pel nombre de partits que hi ha dins de l'espai rosa. No és fàcil que, de cara a les eleccions, aquesta lluita s'agreugi i els divideixi fins a l'infinit.