Ahir a la nit dèiem adeu al FAQS, al Preguntes freqüents, de TV3. Un dels programes més vistos a Catalunya durant les nits dels dissabtes dels últims anys. He tingut l'honor de participar-hi des de l'inici fins a l'últim dia. I dic que ha estat un honor per a mi, perquè, tot i que he col·laborat en les diferents cadenes de la televisió espanyola, he pogut conèixer de primera mà la tele de la qual tants parlen (i que fora de Catalunya no es veu): TV3.
De la meva experiència, havent treballat amb Ricard Ustrell com a presentador, amb Laura Rosel i amb Cris Puig, m'emporto els millors records i la gratitud d'haver après moltíssim de companyes i companys de la més alta professionalitat. Guardo l'afecte sincer per les companyes de maquillatge i perruqueria, per tots els tècnics, per les companyes de producció, per tots i cada un dels que han format una família durant aquests anys. Perquè amb tots he compartit moments de molta emoció, vivint la intensitat d'aquests anys sempre amb un peu al plató i l'altre al que passava al carrer.
El FAQS ha estat un programa on s'han abordat temes de màxim interès des de la pluralitat i el respecte absolut als diversos punts de vista. Molt enfrontats durant molts mesos. El format del programa va demostrar que es podien presentar arguments de manera tranquil·la, respectuosa i amb possibilitat de debatre des de la calma. Cosa estranya a les televisions actuals.
Durant aquests anys hem vist entrevistes a diferents personalitats de l'àmbit català, estatal i internacional de màxim interès. S'hi han revelat qüestions fonamentals que han estat clau per entendre moltes de les desgràcies que avui pateix aquesta aprenent de democràcia que és Espanya.
Els que hem treballat en el FAQS hem estat insultats, menyspreats i acusats de moltes barbaritats pel fet de participar en un programa obert, plural, que oferia informació absolutament amagada a les clavegueres de l'Estat. En el meu cas, quan se'm va silenciar deliberadament des de televisions estatals per haver volgut parlar del tema català amb una perspectiva que mirés d'entendre, d'escoltar i de dialogar amb l'independentisme, vaig poder expressar les meves opinions en aquest programa.
El FAQS ha estat molt més que un simple programa de televisió; ha estat una manera de defensar drets i llibertats fonamentals en un temps en què estaven sent triturats
Al Preguntes freqüents he viscut en primera persona la batalla d'un equip que s'ha deixat la pell per lluitar contra vent i marea per mantenir els espectadors informats, per explicar el que no s'"havia d'explicar".
He rebut, gràcies a la meva presència en aquest espai, l'afecte de moltíssima gent. I per això no puc estar més agraïda.
He vist també com s'ha atacat sense treva companyes de feina a qui m'estimo, tant en l'àmbit professional com en el personal. Atacs absolutament cruels dels qui, en alguns casos, semblaven descarregar la seva frustració i ràbia per desencants polítics contra persones que han tingut "la culpa" d'haver de donar la cara cada dia en una plaça en què és molt complicat torejar.
He vist les pressions a alguns companys per voler posar llum sobre determinats assumptes. Pressions de tota mena i des de totes bandes. De "dins", de "fora", d'"aquí" i d'"allà". I els he vist defensar la feina de tot un equip, els he vist plorar per altres companyes.
Gràcies al FAQS he pogut abraçar persones que admiro. He pogut coincidir als passadissos amb referents en la defensa de les llibertats. Sempre hi ha hagut una cadira en el Preguntes freqüents per als qui s'ho han jugat tot amb dignitat. En la política, en la cultura i en qualsevol causa justa. Aquest programa de la "televisió catalana" ha donat més veu a les lluites socials que cap altre de qualsevol racó de l'Estat.
He conegut entre bastidors cantants, actrius, escriptors, fotògrafs, periodistes, músics brillants. He descobert joies que rarament tenen una oportunitat de presentar el seu treball en directe en cap altra televisió.
Ahir es van carregar el FAQS per una mica de tot això. Perquè era possiblement un dels poquíssims, per no dir dels únics programes de la tele, on es treballava per garantir l'accés a una informació plural, respectuosa, d'interès i rellevant.
Soc conscient de moltes de les coses que han passat aquests darrers anys. Entenc i comprenc les exigències, retrets i anhels dels televidents que han notat algunes de les conseqüències de l'enorme pressió que s'ha exercit sobre aquest programa. I en molts casos tenen raó. Però més encara sé l'enorme sort que ha estat formar part d'aquest equip. Poder dir "jo treballava al FAQS", que ha estat molt més que un simple programa de televisió. Ha estat una manera de defensar drets i llibertats fonamentals en un temps en què estaven sent triturats.
Per la part que em toca, he intentat complir amb aquest, que era el meu objectiu. Sé que tots hem intentat fer-ho tan bé com hem sabut. I tanquem aquesta porta amb enorme gratitud, i amb l'esperança que el Preguntes freqüents hagi pogut crear escola.
Gràcies, FAQS