En democràcia, política i justícia s'haurien de mantenir al més separades possible per garantir la necessària separació de poders, però, lamentablement, fa anys que és molt difícil distingir on acaba una i comença l'altra, si és que, a hores d'ara, es pot establir algun tipus de distinció entre elles. Les pròximes eleccions generals no en seran l'excepció o, més ben dit, seran la màxima escenificació del disbarat que va significar la judicialització de la política. I, ara més que mai, en veurem les conseqüències.

Les eleccions del 21-D del 2017 ―que ara semblen tan llunyanes― ja van estar profundament marcades per l'aplicació de l'article 155 i, també i especialment, per la causa penal seguida en contra dels líders del procés. Però no només les eleccions del 21-D van estar marcades o intervingudes per l'actuació de les altes instàncies judicials, sinó que, també, ho va ser el procés d'investidura en el Parlament de Catalunya, on, al final, el vot de qualitat el va tenir el jutge Llarena que, en definitiva, va decidir qui no podia presidir la Generalitat.

Però aquí no van acabar les interferències judicials en la política. Això ho hem viscut amb molta intensitat al llarg de l'any passat i aquest, quan, primer, es van aplicar mesures cautelars com la suspensió de càrrecs electes en virtut de l'article 384 bis) del Codi Penal durant la fase d'instrucció; després, durant les campanyes a les anteriors eleccions generals, municipals i europees, i, finalment, ho hem tornat a experimentar amb els impediments que s'han posat, més aviat prohibicions, a l'exercici del mandat popular que van rebre els presos i exiliats en totes aquestes cites electorals.

Les pròximes generals no estaran exemptes d'aquestes interferències i això per diverses raons que, més o menys en ordre, seran les que sorgeixin del judici al president Torra, del dictat de la sentència amb les conseqüents penes de presó i inhabilitacions per als presos i, també, amb l'emissió d'unes noves ordres europees de detenció i lliurament en contra dels exiliats.

És a dir, entre ara i el 10 de novembre ―data prevista per a les eleccions generals―, no hi haurà setmana en què algun tema judicial no jugui un paper fonamental en el desenvolupament no només de la campanya electoral, sinó, també, en el seu resultat.

La sentència, que no ens agradarà, serà utilitzada per PSOE, PP i Cs per a les seves respectives campanyes electorals

El judici al president Torra, previst per a la setmana vinent, no pretén exigir-li responsabilitats per una suposada desobediència ―ja es veurà que no n'hi va haver―, sinó, més aviat, inhabilitar-lo per apartar-lo de la política i, així, aplanar l'escenari per a unes noves eleccions catalanes. Però més enllà de l'objectiu últim, la inhabilitació i alteració de la realitat política catalana, és inevitable que l'enjudiciament d'un president de Catalunya en exercici serveixi d'ariet al debat preelectoral i tingui conseqüències en el resultat de les pròximes generals.

El dictat de la sentència no hi ha cap dubte que generarà un intens debat preelectoral i que, a més, influirà en el resultat de les generals. I, a més, el seu ús i efectes no només es limitaran a Catalunya, sinó al conjunt de l'Estat, on els principals partits (PSOE, PP i Cs) faran ús i abús de la sentència com a argument electoral, arribant, fins i tot, a apropiar-se'n com si fos part del treball polític realitzat pels esmentats partits... Que potser, en part, ho és.

En l'àmbit català, la sentència, juntament amb la reacció que generarà en la societat i les conseqüències personals que tindrà per als presos, també es convertirà en eix dels debats electorals i afectarà, d'una part, les candidatures (la condemna implicarà l'automàtica inhabilitació dels condemnats que no podran formar part de cap llista) i, d'una altra, el resultat electoral. Aquí, sens dubte, l'autènticament rellevant serà com es planteja la contesa, si com una altra més de les moltes eleccions generals o com un autèntic plebiscit en el qual els partits afectats per la sentència fan causa i llista comuna per contestar-la allà on més els dol: a les urnes.

Com si no n'hi hagués prou amb tot l'anterior, a efectes de reflectir la judicialització de la política i aquest encreuament de poders units per una agenda que, en aquests moments, és comuna, una vegada es dicti la sentència, i en plena campanya electoral, es dictaran les noves ordres europees i internacionals de detenció i s'obriran els corresponents processos a Bèlgica, Escòcia i Suïssa, que, igualment, marcaran el debat i, molt probablement, els resultats electorals.

Ara bé, no totes les interseccions que es produeixen entre justícia i política o política i justícia afecten exclusivament la política. De fet, algunes afectaran, necessàriament, la justícia o, almenys, les seves altes instàncies jurisdiccionals. Tot i que, un cop acabada la campanya electoral i investit ―si aquesta vegada s'aconsegueix― el nou govern, caldrà entrar en la renovació del Consell General del Poder Judicial i del seu president.

La sentència, que no ens agradarà, serà utilitzada per PSOE, PP i Cs per a les seves respectives campanyes electorals. I el fet que es faci pública durant la campanya els permetrà parlar d'ella, de la unitat d'Espanya, d'un mal entès constitucionalisme i, així, evitar entrar en tota la resta de temes que resulten tan rellevants quan ens enfrontem a una més que probable crisi econòmica de grans dimensions.

Segurament, qui doni a aquests partits una carta electoral tan útil per a les seves respectives campanyes sabrà fer un bon ús del regal quan li toqui promocionar-se per a aquell càrrec que, en gran manera, dependrà dels principals partits representats en les Corts... Un quid pro quo a costa de continuar deteriorant la malmesa qualitat democràtica que estem vivint. Lamentablement, tot això serà i continuarà sent així mentre els ciutadans no ens empoderem i fem que els nostres representants realment ens representin a nosaltres en lloc dels seus interessos.

Modest Guinjoan
Opinió Marchena, a l'hora de la veritat Modest Guinjoan
Xavier Antich
Opinió El llamp que anticipa la tempesta Xavier Antich