El fet que els serveis de seguretat del Parlament Europeu impedeixin l'entrada a una de les seus de la institució a dos diputats electes, no és una cosa que passi amb molta freqüència, més aviat, no havia passat mai. És un fet d'una gravetat tal que hauria de portar a tots els que s'autodenominen demòcrates a plantejar-se moltes coses i, entre d'altres, si qui va ordenar tal mesura ―Tajani i/o Well― tenen capacitat legal, i legitimació democràtica, per segrestar la principal institució europea o no.

Els fets són molt simples:

1) El Parlament Europeu va emetre la Nota 21/2019 establint els dies i horaris en què els parlamentaris electes havien d'anar a alguna de les dues seus del Parlament per fer els tràmits administratius previs a la sessió d'obertura del període legislatiu 2019-2024. L'esmentada nota estava firmada per Karol Karski, cap del departament administratiu i financer del Parlament, el denominat qüestor.

2) Davant aquesta nota, que conté indicacions expresses del que calia fer per part dels eurodiputats acabats d'elegir, tant el president Puigdemont com el conseller Comín ―com han fet diversos centenars de diputats electes― van anar a fer aquests tràmits administratius.

3) Una vegada allà, i no sense sorpresa, descobrim que els serveis de seguretat tenien la llista de tots els electes d'Europa i, en ella, els diputats Puigdemont, Comín i Junqueras apareixien en un color diferent de la resta... la típica marca que s'utilitza per discriminar i mai per a res bo.

Malgrat exigir als serveis de seguretat les raons d'aquest impediment, l'únic que es va aconseguir esbrinar va ser que es tractava d'una ordre verbal del secretari general del Parlament, Klaus Welle, qui, segurament, va actuar de comú acord amb Antonio Tajani, ara per ara president del Parlament i declarat admirador de Mussolini. Òbviament, res d'això no té una empara legal, sinó que es tracta d'una via de fet per impedir al president Puigdemont i a Comín complir els tràmits administratius que té establert el Parlament Europeu per als seus nous membres.

Són maniobres impròpies dels qui s'autodenominen demòcrates, que no només estan intentant privar de drets els eurodiputats electes, sinó el més d'un milió de ciutadans que els van elegir

La desesperació dels qui estan entestats a impedir que ambdós eurodiputats facin la seva feina està portant-los a situacions tan esperpèntiques com la viscuda aquest dimecres a Brussel·les, però que encaixa molt bé amb un altre intent, previ i igualment il·legal, d'impedir-los de complir la voluntat popular: aquell acord d'un sector de la JEC que volia excloure'ls de la llista electoral. Són maniobres impròpies dels qui s'autodenominen demòcrates, els qui no només estan intentant privar de drets els eurodiputats electes sinó, també i específicament, el més d'un milió de ciutadans de la Unió que els van elegir.

D'aquestes malintencionades maniobres en podem treure algunes conclusions com ara: a) és evident que són conscients que jurídicament parlant no tenen raó ni podran impedir que exerceixin com a eurodiputats; b) estan disposats a traspassar la línia que separa la legalitat de la il·legalitat per impedir-ho; c) els mecanismes democràtics els queden grans i d) la raó moral i legal està del nostre costat... i ho saben.

Però a part d'aquestes conclusions, m'aventuraré amb una altra que no és menys rellevant: aquestes maniobres estan sent portades a terme pels sectors més reaccionaris de la política espanyola i els seus aliats europeus i, també pot ser que, sense ni tan sols adonar-se'n, el que es pretengui és malmetre l'estratègia política que Pedro Sánchez s'ha marcat per a Europa. Sí, quan en una partida de cartes algú no sap qui és el passerell, segurament és perquè ho és ell... aquí pot estar passant el mateix.

Pedro Sánchez i el PSOE estan provant de jugar un paper rellevant a Europa per intentar, així, revertir el predomini i control que els populars tenen sobre les institucions europees i quina millor estratègia per dinamitar aquest intent que enfangar-ho tot amb maniobres tan malintencionades com la duta a terme aquest dimecres perquè, al final, les conseqüències no les pagaran els autors sinó el Govern d'Espanya, és a dir, Pedro Sánchez.

Puigdemont i Comín exerciran el seu mandat com a eurodiputats que són, però tinc seriosos dubtes que aquestes actuacions il·legals i per vies de fet de Tajani, Welle i companyia no tinguin greus conseqüències per a la imatge de l'estat espanyol i, sobretot, no acabin passant una elevada factura a Sánchez, que aspira a esdevenir el líder de l'esquerra europea.

Els qui per salvaguardar "la indissoluble unitat de la nació espanyola" estan disposats a dur Espanya a temps pretèrits, pretenen ara arrossegar les institucions europees al mateix abisme antidemocràtic pel qual han estimbat Espanya

El dret de la Unió està de part nostra, d'això no hi ha cap dubte, i la millor demostració la tenim quan Tajani, Welle i els seus amics espanyols han hagut de recórrer a porters de discoteca per intentar impedir el que les urnes han decidit: que el president Puigdemont i el conseller Comín exerceixin com a eurodiputats. Només els queda la força, perquè van perdre la vergonya i la raó i, de passada, van abandonar el dret que, una altra vegada més, és el nostre gran aliat.

La mesura de força, il·legal i segurament amb rellevància penal, adoptada per Tajani i implementada per Welle no és més que un bast intent de privar més d'un milió de ciutadans de la Unió de tenir representació al Parlament Europeu i això amb la finalitat de satisfer els desitjos d'una sèrie de polítics espanyols que no es cansen d'embolicar-se amb la Constitució. S'obliden que la Carta Magna ha de ser interpretada i aplicada d'acord amb els tractats internacionals, entre els quals es troba el Tractat de Lisboa que tot ho va canviar.

L'article 2 del Tractat de Lisboa estableix, entre altres coses, els principis democràtics en els quals s'assenta la Unió, la necessitat de seguretat jurídica i, també, el compromís amb el respecte dels drets de les minories. L'acció de Welle i Tajani és un atac directe a aquests principis i, en especial, als drets de la minoria catalana, que està sent privada, per la força i sense dret, dels seus legítims representants i tot això perquè s'han posat nerviosos. S'han adonat que van perdre la partida legal des del mateix moment en què el president Puigdemont i Toni Comín van obtenir els seus escons al Parlament Europeu.

En tot cas, els qui per salvaguardar "la indissoluble unitat de la nació espanyola" estan disposats a dur Espanya a temps pretèrits, pretenen ara, i pels mateixos motius, arrossegar les institucions europees al mateix abisme antidemocràtic pel qual han estimbat Espanya. En aquest intent faran molt mal, però no només a Puigdemont i Comín i al més d'un milió de representats sinó, també, al "passerell de la partida" que no és cap altre que Pedro Sánchez... el temps ho dirà.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat