A poc a poc es van coneixent detalls de l'ús del programa Pegasus, dissenyat i comercialitzat per l'empresa israeliana NSO, per a l'espionatge de persones incòmodes per a les clavegueres de l'estat. Dic clavegueres perquè l'estat, entès com un ens democràtic i respectuós del dret, té mecanismes legals per intervenir les comunicacions de les persones que considera possibles responsables d'un delicte, i aquí, els fets, disten molt de ser el que correspon conforme a dret.

La NSO Group és una empresa israeliana que des de fa temps es dedica a fabricar troians per a mòbils i ordinadors, però que els ven exclusivament als governs que ho sol·liciten i a un preu força elevat. Cada llicència és activable en un únic dispositiu, per la qual cosa el cost de l'espionatge que a poc a poc es va revelant deu haver estat ingent... segurament procedent de "fons reservats".

NSO, pionera al sector, utilitza sistemes propis, sofisticats i molt específics per camuflar el troià, el qual, a cada mòbil, oculten d'una manera diferent. Amb independència de l'estudi que està fent Citizen Lab, serà mòbil a mòbil com es podrà detectar la presència de l'esmentat programari espia que va atacar, principalment, prop de 1.500 persones a tot el món, majoritàriament, defensors de drets humans i persones vinculades amb Catalunya.

Aquesta no és la primera ni, segurament, serà l'última vegada en què s'utilitzen mètodes il·legals, més aviat delictius, per investigar l'independentisme, el seu voltant i tot el que preocupi les clavegueres de l'estat, que, per molt que diguin, continuen a ple rendiment.

Potser cal recordar que fa més de 2 anys i mig es van detectar al cotxe del president Puigdemont unes balises de seguiment instal·lades de manera il·legal a Bèlgica i que aquest no ha estat l'únic episodi de guerra bruta que s'ha viscut entorn de l'exili i de l'independentisme català. No hi ha hagut mètode que no es provés, però a molts els va sorprendre, alguns fins i tot els va molestar, que la justícia belga es prengués tan seriosament la investigació d'aquestes balises.

També és bo recordar que no només van abalisar il·legalment el cotxe del president Puigdemont, sinó que haurien existit seguiments per mig Europa (uns de reals, altres de desitjats, com el del ferri des de Finlàndia), presumptes operacions conjuntes amb la policia alemanya que van acabar desmentides des de Berlín, etc. Tot això, i el que falta per saber, al marge de la llei, però amb fons públics.

Sembla un bon moment per posar fi a aquest tipus de pràctiques criminals que res de bo diuen d'un estat que està disposat a gastar-se milions en reprimir, en lloc de solucionar un conflicte polític

La investigació de Citizen Lab podria semblar una cosa de menor entitat, però no ho és, i sembla un bon moment per posar fi a aquest tipus de pràctiques criminals que res de bo diuen d'un estat que està disposat a gastar-se milions en reprimir, en lloc de solucionar un conflicte polític.

El que s'ha revelat en relació amb el programa Pegasus té un encaix perfecte a l'article 197.1. del Codi Penal, que estableix: "Qui, per descobrir els secrets o vulnerar la intimitat d'un altre, sense el seu consentiment, s'apoderi dels seus papers, cartes, missatges de correu electrònic o qualssevol altres documents o efectes personals, intercepti les seves telecomunicacions o utilitzi artificis tècnics d'escolta, transmissió, enregistrament o reproducció del so o de la imatge, o de qualsevol altre senyal de comunicació, serà castigat amb les penes de presó d'un a quatre anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos".

I ja si es fa per motius d'ideologia, segons l'apartat 5 del mateix article, "s'imposaran les penes previstes en la meitat superior". I si, com es pot argumentar, aquest delicte hagués estat comès al si d'una organització o grup criminal, la pena s'imposaria en el grau superior.

Però no cal arribar a qualificar els autors com a part d'un grup criminal, n'hi ha prou amb el previst a l'article 198 del mateix Codi Penal per al cas que qui cometi el delicte sigui "autoritat o funcionari públic", ja que la pena s'imposarà en la meitat superior i, a més, comportarà "la inhabilitació absoluta de sis a dotze anys".

L'adquisició i ús d'un programa com el Pegasus, a qualsevol país, no és decisió d'un oficial operatiu d'intel·ligència, sinó dels seus comandaments i, per l'elevat cost, la criminalitat de l'acció i les conseqüències que d'això es desprenguin, segurament, d'un alt cap dels serveis d'intel·ligència. Però amb l'alta posició de qui hagi autoritzat aquest tipus d'operacions no n'hi ha prou per treure-la de l'àmbit propi de les clavegueres de l'estat; sí, aquestes que ens diuen que ja no existeixen.

Balises, programes espies, seguiments il·legals, intents de segrest, entrades i escorcolls arbitraris, clonats de mòbils, confiscacions de correus electrònics, etc. són només una part d'una repressió silenciosa, no sagnant, però no menys perversa que d'altres. En realitat, no s'està combatent delictes, ni de bon tros l'adversari, sinó provant de destruir l'enemic i aquesta lògica, juntament amb ser errònia, també resulta tremendament perversa i criminal.

Es fa ús i s'abusa dels poders de l'estat per intentar neutralitzar l'enemic i, en aquest esforç, el dret, i el seu respecte, no és més que un destorb que acaben evitant d'una manera o una altra. Els casos viscuts en aquests anys, i que a poc a poc es van coneixent, no són més que la punta de l'iceberg de l'ús desviat d'un poder estatal fosc i descontrolat per, com dic, reprimir, que no solucionar, un problema eminentment polític.

Les evidències sobre aquestes pràctiques es van acumulant a ritme vertiginós i, a poc a poc, també van transcendint les fronteres amb el mal que això fa a la imatge d'un estat que es vol continuar presentant com una democràcia exemplar quan no és capaç de controlar i suprimir les seves pròpies clavegueres.

A les clavegueres, i amb els seus mètodes, podran trobar el plaer de la repressió, però només en la mesura que s'assumeixi l'etiologia del conflicte, que és política, i es tingui la valentia de buscar una resposta dins de l'esmentat marc, s'haurà avançat cap a una solució que sigui adequada als paràmetres propis d'un estat democràtic i de dret.

Ara bé, i amb independència del que es faci d'ara endavant, no hi ha cap dubte que les pràctiques criminals com les revelades, amb l'ús del programa Pegasus i altres mètodes, constitueixen delictes previstos i penats en el Codi Penal i, per tant, el que toca no és mirar cap a una altra banda, sinó fer-ho directament cap a l'origen del problema, determinar els fets, localitzar els seus responsables i sotmetre'ls al procés degut... Justament un amb totes les garanties del qual han tractat de privar les seves víctimes.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat