L'avantprojecte de la llei d'enjudiciament criminal presentat pel ministre de Justícia obre un procés de reflexió i discussió en què tots, juristes i no juristes, hauríem de participar per aconseguir que, una vegada per sempre, hi hagi un model d'enjudiciament penal modern, garantista i conforme amb les necessitats d'un país en el qual ara la justícia s'imparteix d'esquena als ciutadans.

Òbviament, per avançar en aquesta direcció, cal fer una anàlisi detallada dels diversos aspectes proposats en la reforma, però, també, una reflexió de conjunt que s'hauria de fer amb la vista posada en el futur i no tant en el passat.

No és un procés senzill, no és un procés ràpid, però, sens dubte, és un procés necessari que, si es fa adequadament, ens permetrà avançar cap a quelcom que tots hauríem de tenir com a objectiu: una justícia democràtica pròpia d'un país europeu.

L'anècdota no hauria d'ennuvolar-nos la vista respecte al que és essencial i, per això, és necessari deixar reposar el que s'ha llegit, rellegir-ho i analitzar les conseqüències pràctiques que cadascun dels canvis podria tenir. És, per tant, una anàlisi de llarg recorregut el que ens espera, sense perjudici de posar el focus en determinats aspectes que poden servir per iniciar aquesta reflexió.

Com a punt de partida, hem de tenir present el fet indiscutible que Espanya necessita una reforma processal penal i que, necessàriament, ha de ser integral, perquè ja no hi ha lloc per a més pedaços en un sistema d'enjudiciament penal caduc que, amb tants racons, ha permès i continuarà permetent l'acumulació de pols, que sempre acaba embrutant, restringint i afectant els drets dels ciutadans, estiguin o no directament afectats per un procés penal.

La justícia penal ha donat clares mostres que pateix un procés imparable de descomposició, de falta de recursos, de normes inadequades i d'un mal ús de les que actualment existeixen, però pensar que tots els mals de la justícia penal són conseqüència de les normes que la regulen és tant com pensar que la coixera és per culpa del terra.

No servirà de res reformar una llei si no es canvien una estructura de poder, una mentalitat i un marc comprensiu que acabaran viciant abans d'hora totes les novetats

Una reforma integral del procés penal, que com dic és absolutament necessària i urgent, requereix, igualment, que vingui acompanyada d'una modificació integral de l'estructura sobre la qual s'assentarà la seva operativa. Dit en altres termes: no es tracta de canviar el motor, cal canviar també la carrosseria i, segurament, també el conductor.

Les anècdotes des de les quals s'analitza la reforma en els diferents mitjans no deixen de cridar-me l'atenció: uns es fixen en el nou paper que se li assigna al ministeri fiscal, altres a la publicitat que podran tenir o no les actuacions, la minoria en el paper que ha de tenir l'acusació popular i així gairebé tants enfocaments com temes s'aborden en una reforma de pes.

El que ningú no ha fet encara és abordar el tema des de la globalitat, és a dir, d'on es ve, però, sobretot, a on es va i quins són els grans mals que han de solucionar-se amb una reforma tan profunda.

Endinsant-me, per contradictori que sembli, en una breu anàlisi d'alguns dels aspectes més cridaners de l'avantprojecte, potser és bo tenir present que aquests canvis o reformes han de ser molt més profunds que els exposats en el text que s'ha fet públic. M'explicaré.

Esclar que és positiu que la instrucció de les causes penals passi al ministeri fiscal, les raons són moltes i molt variades i seria llarg d'explicar en una columna d'aquestes característiques. Per resumir-ho molt: no és lògica la duplicitat i encavalcament actual de les figures del jutge d'instrucció i el fiscal.

També és positiva la creació de la figura del jutge de garanties i que se li encarregui, de manera clara i precisa, la salvaguarda de les garanties dels investigats i afectats en general per un procés penal, així com l'autorització prèvia per a l'adopció de qualsevol mesura restrictiva de drets que s'adoptin dins d'un procés penal. No és compatible amb preservar la garantia d'imparcialitat que qui investigui sigui, alhora, qui acordi les mesures restrictives de drets, com es fa fins ara.

Ara bé, aquests problemes i altres de fons no crec que es resolguin exclusivament a través dels canvis que es proposen en l'avantprojecte de la llei d'enjudiciament criminal, sinó mitjançant una reforma integral del sistema que permeti de construir-ne un de nou i més conforme amb els principis democràtics que han de guiar l'activitat judicial.

Canviar les funcions sense canviar el funcionament i la mentalitat que ho motiva no servirà de gaire i farà que tots acabin vivint una doble realitat: l'aplicació d'unes noves normes interpretades a través d'unes ulleres velles 

El gran mal de la justícia a Espanya rau en la concepció que té una part significativa dels qui estan cridats a impartir-la i, per solucionar això, el que cal és anar molt més enllà i abordar el problema amb la valentia amb què ho han fet altres països que, a més, disposaven de menys mitjans i amb un context polític i geopolític molt més desfavorable que el d'Espanya.

Tornaré als exemples, a l'anècdota, però que reflecteix el que estic plantejant: de què serveix traslladar la instrucció als fiscals i la funció de jutge de garanties als qui fins ara eren instructors si el que realment ha de fer-se és començar des de zero, amb una altra visió i una altra manera d'apropar-se a la justícia?

Canviar les funcions sense canviar el funcionament i la mentalitat que ho motiva no servirà de gaire i farà que tots acabin vivint una doble realitat: l'aplicació d'unes noves normes interpretades a través d'unes ulleres velles.

Una bona reforma ha de ser implantada progressivament, de manera sistemàtica i gradualment eficaç perquè acabi no només assentant-se sinó apropiant-se de la realitat en la qual s'operarà i, així, consolidar la mentalitat adequada per implantar definitivament un procés penal modern, garantista i democràtic.

En altres països, insisteixo que amb menys recursos, contextos i entorns menys favorables que Espanya, la reforma del procés penal ha estat integral, i ha comportat, igualment, una reforma general del sistema de justícia i, també, dels actors que la componen.

Els països que han tingut èxit en aquests processos van començar des de baix per arribar fins a la cúpula de l'esmentat sistema i els canvis, dues dècades després, ja són una realitat que impedeix continuar mirant enrere, que és el que ens passarà amb aquesta reforma si s'aprova sense abordar el problema de fons.

En resum, no servirà de res reformar una llei si no es canvien una estructura de poder, una mentalitat i un marc comprensiu que acabaran viciant abans d'hora totes les novetats.

El futur passa sens dubte per una nova llei, però, sobretot, per una nova visió de la realitat en què ha d'operar i, per tant, no servirà de res una nova llei si opera sobre la base de velles pràctiques.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
No només va de vots
Opinió No només va de vots Gonzalo Boye
Democràcia amb ketamina
Opinió Democràcia amb ketamina Elisa Beni