Perquè ningú no es confongui, insistiré, un cop més, en una cosa que és important, potser essencial: tinc molt clar qui és l'autor del crim d'agressió (d'acord amb l'article 8 bis de l'Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional) en el cas de la guerra a Ucraïna. Les causes, motivacions o raons que han portat a aquest delicte són diverses i no el justifiquen, una altra cosa és que l'expliquin, i aquesta distinció és molt rellevant, encara que molts no ho vulguin veure.
Dit això, que sembla que cal repetir-ho cada vegada que es dona una opinió que es pot considerar fora dels corrents acceptats en aquests moments, crec que hi ha coses que no estem veient o que no volem veure, però que, tard o d'hora, ens passaran una factura tremenda i que no tinc clar en quin moment voldrem enfrontar-les, com ara tant la retallada de drets i llibertats com una russofòbia que ja és preocupant a més d'injusta, i tots dos temes estan íntimament relacionats.
En l'espiral bel·licista en què ens han embarcat, en un procés endimoniat de sancions en funció de l'origen nacional i sobre la base d'una desmesurada propaganda, s'ha començat a justificar qualsevol tipus de mesura que vagi dirigida contra ciutadans russos, uns que segurament estan vinculats a Putin i molts altres simplement pel fet de ser russos.
Aquesta dinàmica, que a la fi rebentarà les costures de la Unió Europea, almenys d'aquella en què alguns creiem com una Europa dels ciutadans, té altres externalitats que no estem veient o no estem valorant en la justa mesura i que tenen relació amb la implantació d'un desmesurat odi a tot el que és rus, amb les conseqüències que això té per a molts innocents.
Les dinàmiques propagandístiques tenen moltes conseqüències, però una de molt clara és l'estigmatització de tot allò que faci olor de rus i, per molt que no ho vulguem veure, és així.
Fa uns 10 anys, uns grans amics van anar a Rússia a acabar un llarg i complex procés d'adopció d'una nena que des que va arribar ens va robar el cor a tots. Venia de Rússia, no parlava ni mitja paraula de castellà i les dues famílies ens vam reunir, tot just arribar ells de Rússia, perquè ―li diré Natasha― tingués el seu primer contacte directe amb una altra nena de la seva mateixa edat, la nostra filla.
L'estigmatització en funció de l'origen és un procés molt difícil de revertir i si volem que al final d'aquest conflicte no en sortim malferits, hauríem de pensar a centrar els nostres esforços criminalitzadors i els nostres odis en aquells que tinguin alguna mena de responsabilitat en els fets
Va ser un dia inoblidable, un dia en què els seus pares estaven descobrint ser pares i nosaltres érem testimonis d'excepció d'un procés pel qual, en els últims anys, han passat més de 12.000 nens procedents de Rússia. Va ser una jornada amena, més aviat entretinguda i, la veritat sigui dita, cap dels adults presents no sabia gaire bé què esperar-ne ni com actuar, però les dues nenes, la Natasha i l'Elena, sí que van saber el que havien de fer: actuar com a nenes i passar-s'ho bé.
No tinc clar quins records tindrà d'aquell dia la Natasha, però sí que tinc molt vius els meus: com se la veia de feliç i com anava descobrint coses que per a nosaltres eren habituals i per a ella tota una novetat.
Amb el pas dels anys l'amistat no només ha anat creixent, sinó que ens hem acostumat a conviure i, gràcies a la intel·ligència dels seus pares i de la mateixa Natasha, sempre s'ha tractat amb naturalitat el tema del seu origen: és russa i ella sempre s'ha sentit orgullosa d'aquest origen, així com dels seus pares, els nostres amics... espanyols de tota la vida.
Des que va començar la invasió d'Ucraïna no hem deixat de pensar en la Natasha i en com serà la seva vida a partir d'una situació en què ella no té cap culpa, no hi té cap vinculació i de la qual ni ella ni la gran majoria de russos no té cap tipus de responsabilitat.
Sí, ara, quan s'han perdut les raons i les barreres, quan estem criminalitzant tot el que és rus i tenint molt present la nostra estimada Natasha i els milers de nens espanyols d'origen rus amb qui diàriament convivim, és un bon moment per pensar si estem fent el que és correcte i com aquesta implantació de l'odi ens pot acabar passant factura.
L'estigmatització en funció de l'origen és un procés molt difícil de revertir i si volem que al final d'aquest conflicte no en sortim malferits de manera irremeiable com a societat, hauríem de pensar a centrar els nostres esforços criminalitzadors i els nostres odis en aquells que tinguin alguna mena de responsabilitat en els fets en lloc de fer-ho en contra d'un poble que, segurament i majoritàriament, no està d'acord amb el que està passant.
Odiar, criminalitzar, perseguir i estigmatitzar tot el que és rus o que està relacionat amb Rússia és un exercici irresponsable, vil i perniciós que, tard o d'hora, s'acabarà instal·lant i farà la convivència de milers de nens espanyols tremendament complexa.
La Natasha no és única, insisteixo, sinó que ha vingut acompanyada de diversos milers de nens que encara que han estat adoptats a Rússia en les últimes dues dècades, avui són tan espanyols com el que més i, tanmateix, per egoisme, irresponsabilitat i baixesa moral, els acabarem estigmatitzant per la nostra tendència natural a escampar l'odi indiscriminadament dirigint-lo cap a un poble en lloc de, si així es considera oportú, centrar-lo en els autèntics responsables del que s'està vivint a Ucraïna en aquests moments.
Odiar és senzill, disseminar l'odi també ho és i per a això no hi ha un caldo de cultiu millor que una informació parcial, generalista, irresponsable i tendenciosa que posa l'objectiu, conscientment o inconscientment, en un poble que no ens ha fet res dolent, que ens ha aportat com a civilització grans coses i a Espanya li ha donat diversos milers de nens que, com la Natasha, no mereixen que se'ls estigmatitzi per raó del seu origen, sinó, al contrari, que se'ls ajudi a sentir-se'n orgullosos. Si no som capaços de garantir això, llavors no sé com podem continuar parlant des d'una mena de superioritat moral que és més aparent que real.
Les guerres envileixen, d'això no en tinc cap dubte, però no cal que ho portem a extrems com el que estic plantejant aquí, perquè els pares de la Natasha, com els d'altres diversos milers de nens espanyols nascuts a Rússia, tenen dret a estar tranquils quan els seus fills se'n van a l'escola, tenen dret a no preocupar-se per si seran o no víctimes d'alguna mena de bullying o estigmatització i, a més, la Natasha ―i aquests milers de nens de qui estic parlant― té dret a tenir la mateixa vida que la dels seus companys de classe i que mai no se'ls confongui amb els qui fan la guerra, perquè ella, n'estic segur, mantindrà aquest somriure que tant la caracteritza i sempre farà la pau.