En el món del dret no només importa el fons sinó, també, les formes i les aparences. I molt més quan es tracta del dret al jutge imparcial, i així ho té declarat en innombrables sentències el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). En el judici que té lloc contra els polítics catalans s'estan cuidant les formes però s'han descuidat les aparences, i això es veu reflectit en diverses situacions que disten molt de ser les admissibles segons la doctrina del TEDH, del coneixement del qual, que no pas assimilació, tant presumeix el president de la Sala Segona Manuel Marchena.

En el terreny de les aparences, sobretot respecte a la imparcialitat, el judici va per uns camins que no superarà el filtre del TEDH, i això ja ho hauria de saber el Tribunal Suprem. Com va apuntar Elisa Beni hi ha dos nous i grans problemes que haurà de resoldre el Suprem els pròxims dies: d'una banda, el paper que té Vox com a acusació popular i, de l'altra, la falta d'imparcialitat de dos dels magistrats de la sala que, a més de jutjar els polítics catalans, formen part de la Junta Electoral Central.

Sempre he estat partidari que existeixi l'acusació popular, però mai que l'exerceixin els partits polítics, perquè ells tenen altres formes, mecanismes i instàncies per participar en la vida pública. En el cas de Vox i en aquest judici en concret, hi ha una sèrie de circumstàncies que obligaran la sala a pronunciar-se, però també la Junta Electoral Central.

La convocatòria d'eleccions generals fa que el judici al procés es transformi en una plataforma mediàtica sense precedents per a un partit que, si no fos per aquest judici, no tindria més espais televisius ni cobertura mediàtica sobre la qual sustentar la seva candidatura.

Vox, partit que aspira a situar la dreta on la va deixar Franco, té a l'estrada de l'acusació un púlpit immillorable per promocionar tant el seu discurs com Ortega Smith, el seu secretari general, mentre acusa polítics d'altres partits de delictes que no han comès. Aquesta acusació, que no té res de jurídica i molt de política, es veu premiada mantenint-se a l'estrada durant la campanya electoral.

Respecte a aquesta situació i el paper de Vox, les preguntes són: es vulnera el principi d'igualtat d'armes de cara a les eleccions generals? Un partit polític pot fer servir una estrada judicial per promocionar la seva tasca política durant una campanya electoral? I en quina mesura aquesta situació afecta el dret a un procés amb les degudes garanties i, fins i tot, la imparcialitat del tribunal?

Sobre els dos primers interrogants, ¿s'hi haurà de pronunciar la Junta Electoral Central o és que pensen que cap partit no plantejarà tal anomalia democràtica? Sobre la tercera, si així ho planteja alguna de les defenses, ho haurà de fer la Sala Segona del Suprem.

L'altre problema, que sorgeix a partir de la convocatòria d'eleccions i que segur que ni Pedro Sánchez ni Manuel Marchena van preveure —o si ho van fer no els va importar—, és el que s'ha generat per la presència dels magistrats Varela i Ferrer a la Junta Electoral Central. Aquest òrgan té, entre altres funcions, vetllar per la correcta celebració dels comicis, resoldre queixes (entre les quals hi ha la que afecta el paper de Vox al judici), corregir sancions imposades per les Juntes Electorals Locals i expedir les credencials als candidats electes.

Però el problema no només és de la futura activitat que desplegui la Junta Electoral Central als comicis del 28-A, sinó el que ja ha fet perquè tant Luciano Varela com Ana Ferrer formin part d'aquest òrgan des del 30 d'octubre del 2017 i que, com a tals, van participar en el procés electoral del 21-D, on es van presentar com a candidats, entre d'altres, diversos dels ara acusats. És a dir, el fet generat de la pèrdua d'imparcialitat ja va tenir lloc i ara només es pot incrementar la seva afectació.

Com en els circs pobres, en què una persona ven les entrades, fa d'apuntador, mestre de cerimònies, mag i domador, en el judici al procés unes mateixes persones estan encarregades de vetllar per la transparència i correcció del procés electoral i, arribat el cas, emetre les credencials als electes, mentre els jutgen partint de l'acusació d'un partit polític que, amb el seu secretari general al capdavant, també es presenta a aquestes eleccions.

Les aparences se n'han anat en orris i el va intent de Marchena d'avançar la testifical de les persones que ocupen càrrecs polítics no és més que un bast arranjament d'una cosa que no resistirà la cruïlla del Pirineu. Aquest avançament de les testificals demostra que estem davant un judici polític però, a més, generarà indefensió perquè les defenses tenen el dret d'interrogar els seus testimonis després que hagin declarat els de les acusacions. Aquí, però, declararan no pas en funció de qui els va proposar sinó de la seva activitat política. I, en dret, l'ordre dels factors sí que altera el producte.

Marchena, com a president del tribunal d'enjudiciament —i ben relacionat amb Pedro Sánchez—, va haver de preveure que mentre durés el judici es podien convocar eleccions generals, però no ho va fer perquè errar és humà i la seva experiència en judicis és poca o nul·la. El que sí que és plenament imputable a la seva gestió és el fet d'haver format sala amb dues persones que, des del 21-D, estan contaminades per jutjar qualsevol polític que hagi participat en les eleccions catalanes del 2017, quan Varela i Ferrer ja formaven part de la Junta Electoral Central.

És previsible quina serà la resposta del Suprem, que juntament amb el fet de generar un relat nou i insostenible, incidirà que les funcions de la Junta Electoral Central no afecten la imparcialitat dels magistrats que componen la sala, que és un intent en va per desprestigiar la justícia espanyola, que s'està qüestionant l'honorabilitat d'uns excel·lents professionals, etc., etc., etc.

Però la realitat és molt diferent: ningú no qüestiona la professionalitat i honorabilitat de Luciano Varela o Ana Ferrar. Les seves trajectòries els avalen. La Junta Electoral Central no només pren decisions sinó que, a més, unifica criteris d'interpretació que poden afectar o ja han afectat el 21-D, els acusats en les seves respectives facetes com a candidats i, finalment, ningú està intentant desprestigiar la justícia espanyola, en què hi ha més de 5.000 jutges que cada dia fan bé la seva feina. El que desprestigia la justícia espanyola és l'actuació mateixa del Tribunal Suprem per coses com aquestes.

A Marchena li vindria bé comprendre els criteris jurisprudencials del TEDH que, resumidament, diuen que el que s'ha de determinar és si, independentment del comportament del magistrat, hi ha fets objectius que puguin plantejar dubtes sobre la seva imparcialitat respecte al cas concret, i que en aquest sentit "fins i tot les aparences poden ser importants" perquè, segons el TEDH, el que hi ha en joc és la confiança que els tribunals han d'inspirar en la ciutadania en una societat democràtica.

En definitiva, i al marge dels relats que es construiran, aquesta situació anòmala posa en evidència un cop més l'existència d'errors sistèmics que impedeixen de parlar d'un procés amb les degudes garanties i que obliguen a replantejar-se si aquest judici, en les circumstàncies actuals, ha de continuar el seu recorregut quan ja podem assumir que no resistirà la més mínima revisió del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Un judici d'aquesta importància requereix unes millors circumstàncies i, sobretot, una sala que no vingui, des de l'inici, eclipsada per una ombra de parcialitat que arrossega des del moment que cinc dels seus components van formar part de la sala d'admissions i, segons es descobreix ara, que els altres dos formen part de la Junta Electoral Central.

Podran continuar el judici, podran condemnar els acusats i podran instal·lar, localment parlant, el relat que estem davant un judici amb totes les garanties, però la realitat és tossuda i, més enllà del Suprem, hi ha el Pirineu, on aquestes coses agraden poc o gens. De cop, i amb convocatòria d'eleccions pel mig, hem passat del pretès "judici just" a un judici nul... La qüestió és fins quan volen allargar l'agonia d'un procés que no resistirà ni el pas del temps ni el pes dels recursos.

Elisa Beni
Opinió Marchena puja al PAVE Elisa Beni
Bassa Suprem judici 1-O Efe
Judici al procés De què riu Vox? Marta Lasalas
José Antich
Editorial Interferència reial José Antich