Sempre que acabem un judici, solem fer una valoració sobre com ha anat i quin podria ser-ne el resultat. En el cas del judici al president Torra les sensacions sobre com va anar el judici són positives, però no lliguen amb la percepció de quin serà el seu resultat, i això per coses que vam exposar dilluns passat.

Des del començament hem al·legat la falta d'imparcialitat, primer, de l'instructor i, després, de la mateixa sala d'enjudiciament. Raons no ens en falten i creiem que han quedat prou exposades allà on s'havia de fer: a la sala de vistes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La prova practicada, que sobrava perquè no era una discussió sobre fets sinó sobre drets, no requereix més valoracions i, potser, la que hauria de valorar-se és, justament, la que se'ns va denegar: les declaracions dels membres de la Junta Electoral Central (JEC) que van dictar les resolucions per les quals s'origina aquest procés.

Eren proves rellevants, útils i necessàries? Nosaltres pensem que sí per diverses raons, però la fonamental és perquè estem convençuts que els membres de la JEC, o almenys una part d'ells, eren absolutament parcials respecte al president Torra i al conflicte entre l'Estat i Catalunya.

Tan parcials com que, per exemple, Carlos Vidal, membre de la JEC, el 18 de març passat estava dictant un dels acords contra el president Torra i subscrivint un manifest en contra d'ell... tot un i el mateix dia. Una cosa semblant es pot predicar d'Andrés Betancor. De tota manera, al tribunal no sembla que li importi res d'això.

En qualsevol cas, i a part de les intencionalitats polítiques dels membres de la JEC i la contaminació del tribunal, l'autèntica discussió que sorgeix a partir de les acusacions de la Fiscalia i Vox consisteix a determinar si les "ordres" emeses per la JEC al president Torra eren o no legals i si el president havia de complir-les o no.

Per nosaltres és evident que ni eren legals ni les havia de complir. No eren legals perquè les va dictar un òrgan manifestament incompetent, dit això en termes jurídics, perquè no tenia competència per a això.

El judici al president Torra és un judici doblement històric perquè és la primera vegada que s'asseu al banc dels acusats un president de la Generalitat en exercici i, també, perquè és una oportunitat única perquè la justícia europea es pronunciï sobre alguns problemes sistèmics

Tant el fiscal com Vox sostenien la competència partint d'un precepte equivocat de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) quan aquesta ve establerta a l'article 19.1.j) de l'esmentada llei, que estableix que la JEC només té competència per "exercir potestat disciplinària sobre totes les persones que intervinguin amb caràcter oficial en les operacions electorals".

Aquesta és la clau: ni el president Torra ni la Generalitat no tenien cap tipus d'intervenció en les eleccions del mes d'abril passat. No creiem que sigui tan difícil d'entendre i aplicar-ho perquè la norma és clara. El problema, tanmateix, és un altre: es buscava i es busca la seva inhabilitació per alterar l'escenari polític a Catalunya una vegada més.

Podran aconseguir-ho? De moment han generat un gran enrenou i, ja ho veurem, encara queden etapes per superar i, algunes d'elles, els han resultat inesperades.

Abans de la resolució de la sentència, el TSJC haurà de pronunciar-se sobre les qüestions prejudicials que plantegem. No està obligat a elevar-les al TJUE, però sí que està obligat a decidir conforme a dret respecte de l'esmentat plantejament, una cosa que, fins ara, no ha fet.

En cas de no tramitar les qüestions prèvies, i de condemnar, haurem de recórrer en cassació davant el Tribunal Suprem. L'esmentat recurs, que per regla general tarda a materialitzar-se prop d'un any, en el cas del president Torra no hauria de tardar més de 4 a 6 mesos... per les presses per inhabilitar.

Tanmateix, així com el TSJC no està obligat a plantejar les qüestions prejudicials que hem sol·licitat, el Tribunal Suprem sí que ho està perquè és l'òrgan de tancament de la jurisdicció ordinària estatal. Així ho estableix l'article 267 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea ("Quan es plantegi una qüestió d'aquest tipus en un assumpte pendent davant d'un òrgan jurisdiccional nacional, les decisions del qual no siguin susceptibles d'ulterior recurs judicial de Dret intern, l'esmentat òrgan estarà obligat a sotmetre la qüestió al Tribunal") i va ser el que va obligar al plantejament de la qüestió prejudicial en el cas del vicepresident Junqueras.

Un tràmit prejudicial d'aquestes característiques tardarà més d'un any a resoldre's, espai de temps al qual caldria sumar el de la cassació amb què, en el pitjor dels casos i si es mantingués una sentència condemnatòria, aquesta condemna no seria ferma ni executable, almenys, en prop d'un any i mig.

Poden saltar-se les prejudicials també en el Tribunal Suprem? Per poder, ja està clar que poden fer el que vulguin, però això és tant com obrir una batalla frontal amb la justícia europea i empènyer Espanya cap a la frontera exterior de la Unió.

Són rellevants les qüestions prèvies que hem plantejat? Nosaltres entenem que sí perquè afecten l'essència del procés, però, sobretot, perquè tenen unes implicacions jurídiques que van molt més enllà d'aquest cas. Tenen relació directa amb la forma en què s'elegeixen determinats membres de les altes instàncies jurisdiccionals i, en el fons, amb un problema sistèmic que resulta contrari al dret de la Unió ―el que hem plantejat va de separació de poders i de criteris d'imparcialitat judicial―. Tot un problema, segons estem veient.

En definitiva, el tema de les prejudicials és quelcom que haurà d'abordar-se bé per part del TSJC o del Suprem, però, des d'una perspectiva democràtica, el plantejament realitzat és una ajuda a la construcció d'un sistema més conforme amb els principis i valors de la Unió Europea i ningú hauria de témer que s'obri un diàleg entre tribunals per establir quina és la forma correcta d'interpretar les normes europees que s'haurien d'aplicar en aquest i en molts altres casos.

El judici al president Torra és un judici doblement històric perquè és la primera vegada que s'asseu al banc dels acusats un president de la Generalitat en exercici i, també, perquè és una oportunitat única perquè la justícia europea es pronunciï sobre alguns problemes sistèmics que afecten l'administració de justícia i que, arran del conflicte entre l'Estat i Catalunya, s'han posat dramàticament en evidència.

Del judici al president Torra en trec una conclusió clara: ser a Europa és una qüestió geogràfica, ser europeus és una qüestió cultural.

Jordi Galves
Diari de la revolta (26) La pregunta de Jordi Pina Jordi Galves
Elisa Beni
Opinió Amb ròtring fi Elisa Beni