Ara sí que ha començat el judici i, al llarg de les setmanes següents, anirem veient com es perfila, o no, la construcció de la base probatòria del relat d'uns fets que, sabem, no són delictius i ho sabem perquè així ho ha determinat, a petició de Llarena, el Tribunal de Schleswig-Holstein. Som davant d'un judici en què els fets són perfectament coneguts, que són més aviat de domini públic o fets públics i notoris, que no es necessiten provar ni per les defenses ni per les acusacions i, des d'una perspectiva de defensa, el que ha de qüestionar-se i provar-se és que els no són delictius i, a més, que s'ha arribat fins aquí amb vulneració de drets fonamentals.

No és necessari ni beneficiós entrar a discutir si hi va haver o no un referèndum, si hi va haver o no manifestacions en les quals hi hagi hagut, aïlladament, algun acte de violència o no, si ha existit o no la voluntat d'exigir el dret d'autodeterminació; centrar-se en això és perdre el temps i desenfocar l'objecte de debat que, com dic, ha de centrar-se tant en la defensa de la legalitat del succeït com en la defensa dels drets civils, polítics i fonamentals violats per arribar fins aquest judici.

Tots som conscients del més que probable resultat d'aquest judici i, usant símils futbolístics, l'important és no encaixar massa gols per poder revertir el resultat al partit de tornada, aquell que es jugarà en camp neutral, amb àrbitres neutrals i en el qual l'únic rellevant serà si s'ha arribat al resultat condemnatori amb o sense vulneració de drets reconeguts al Conveni Europeu de Drets Humans; a Estrasburg no importaran els fets ni la prova ni el grau de participació o no dels ja llavors condemnats sinó el com s'ha arribat a aquest resultat... el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) no és un òrgan de revisió de proves ni de fets sinó de control de drets i això obliga a arribar amb els drets reclamats, ordenats i ben provats, tasques que han de realitzar-se durant aquest judici.

Tots som conscients del més que probable resultat d'aquest judici i l'important és no encaixar massa gols per poder revertir el resultat al partit de tornada

Quins drets s'haurien de reclamar al TEDH? En principi a tots ens vénen al cap els reconeguts a l'article 6 del Conveni, dret a un procés amb les degudes garanties, però allà, aïlladament, es corre el risc que el TEDH consideri que s'ha actuat conforme a la legalitat interna, l'espanyola, per la qual cosa seria recomanable entrar a reclamar la vulneració d'altres drets com són el Dret a la llibertat de pensament (article 9.1), el Dret a manifestar un pensament individualment o col·lectivament (article 9.2), el Dret a la llibertat d'expressió (article 10.1), el Dret a la llibertat de reunió i associació (article 11), el Dret a no ser discriminat (article 14) o que es garanteixi que l'Estat no abusa del Dret (article 17).

El problema no rau en el que es pugui plantejar davant del TEDH sinó en com s'acredita, d'una part, que aquests drets han estat vulnerats i, d'una altra, que es va donar l'oportunitat a la jurisdicció interna de restaurar els afectats en aquests drets. Acreditar la vulneració implica provar-la i això ha de fer-se al judici a través dels interrogatoris dels testimonis i pèrits i de l'exhibició de les corresponents proves documentals i, així, donar l'oportunitat que sigui la jurisdicció interna la que els restauri en aquests drets.

Bàsicament, es tracta d'una feina que ha de fer-se en les diverses sessions del judici perquè no pot ser arribar al TEDH buits de prova d'aquestes vulneracions i pretendre, ex novo, que l'esmentat Tribunal reconegui tals vulneracions. Tot això ho sap, perfectament, el Tribunal Suprem i provarà d'impedir que s'avanci en l'esmentada línia probatòria, la qual cosa farà més àrdua, encara, la feina pendent de realitzar.

Però tots els drets que he esmentat, la vulneració dels quals és prèvia i posterior al judici, cobren sentit en la mesura que dins del procés, i també durant el judici, s'han anat vulnerant els drets compresos a l'article 6 del Conveni (procés degut: dret de defensa, al jutge imparcial i natural, presumpció d'innocència, dret a la prova, etc.) i és allà on cal tenir una cura exquisida, especialment quan parlem d'un procés en el qual ha tingut i té una constant: s'està creant dret ad hoc per a aquest procés.

Sí, durant el procés s'ha anat canviant, a vista i paciència de tothom, no només la interpretació de les normes processals sinó que, en alguns casos, fins i tot han estat reescrites; el problema sorgeix, de cara a Estrasburg, quan s'admeten tals situacions i, en certa mesura, es participa en les esmentades vulneracions perquè en dret hi ha la denominada "doctrina dels actes propis" que, succintament explicada estableix que ningú no pot anar en contra dels propis actes.

Al llarg de les diferents sessions ja celebrades, el Tribunal ha incorregut en serioses irregularitats processals que, sens dubte, afecten drets protegits

Al llarg de les diferents sessions ja celebrades, el Tribunal ha incorregut en serioses irregularitats processals que, sens dubte, afecten drets protegits per l'article 6 de la Convenció i, davant de les esmentades irregularitats, l'única posició processal assumible és la d'oposar-s'hi, fins i tot quan aquestes irregularitats puguin beneficiar les defenses perquè aquests "regals" estan enverinats.

En Dret, però especialment en matèria de dret processal i drets fonamentals, la coherència és la regla a seguir i resultarà molt complex intentar acreditar irregularitats processals quan se n'ha pogut participar encara quan això generi situacions tenses o incomprensibles des d'una perspectiva no jurídica.

Quan no consta una determinada documentació a les interlocutòries s'haurà de protestar, caldrà queixar-se, caldrà negar-se a continuar mentre es rebi la mateixa però el que no es pot fer és acceptar arranjaments processals que, en definitiva, no són més que vulneracions de drets fonamentals per molt que, com a contrapartida, s'ofereixin "regals" que, com dic, venen enverinats. En dret intern, l'acusat declara una única vegada, al començament del judici, i la falta d'incorporació de determinada i rellevant documentació no pot obrir un nou torn d'interrogatori dels acusats, entrar en això és disparar-se al peu.

Estrasburg no és una plaça fàcil ni en la que ens esperin per condecorar-nos

Quan es convoquen unes eleccions generals i en funció d'això s'altera  l'ordre per a la pràctica de la prova, practicant-se abans la proposta per les defenses que la sol·licitada per les acusacions, no n'hi ha prou amb la mera protesta, sinó que, fins i tot, ha de fer-se un pas més negant-se a la pràctica i encara que això impliqui quedar-se sense aquesta prova. Per què? Bàsicament perquè, com he dit, la coherència s'ha de portar fins a les últimes conseqüències per acreditar, de manera fefaent i pràctica, la vulneració generada amb una decisió que no té suport legal i se sustenta en una decisió marcadament política.

Estrasburg no és una plaça fàcil ni en la qual ens esperin per condecorar-nos; és un Tribunal complex amb una jurisprudència molt clara i a la qual hem d'adaptar-nos si volem guanyar el partit de tornada i, per a això, el moment de fer els deures és aquest i el lloc és la Sala Segona del Tribunal Suprem. El que no es faci ara no es podrà reclamar després.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat