Resumir en poques línies una vista oral de més de sis hores i mitja és bastant difícil, però si hi ha una cosa que pot sintetitzar el succeït aquest dimarts a la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) és l'absència de sorpreses; res de l'allà succeït va sortir del marc que teníem previst, a excepció de la canviant postura belga que, al final, amb dues frases es va reconduir al punt d'origen. Preveure tot el que succeirà en una vista oral no és senzill, però partíem amb un gran avantatge: el marc de la discussió estava ja establert en les conclusions escrites de les diferents parts i només era qüestió d'analitzar quins podrien ser els dubtes que tinguessin els jutges i, a partir d'allà, les preguntes que sorgirien.

Tenint clara la jurisprudència del TJUE, era evident que el pes dels interrogatoris recauria en la Comissió que venia despenjant-se amb una postura que és obertament contrària a tota la jurisprudència del TJUE i que pretén retrotreure el sistema d'Euroordres a un escenari com el que existia a començaments dels dos mil, quan tot just es va implantar aquesta forma de cooperació jurídica penal dins de la Unió, una cosa que no succeirà. La Comissió, aquell organisme en el qual, no ho oblidem, participa Josep Borrell, sosté, en termes molt simples, que per poder denegar una Euroordre per vulneració de drets fonamentals abans ha d'acreditar-se que existeix un error sistèmic i generalitzat, una càrrega absolutament desproporcionada per a qualsevol ciutadà i, a més, deixa en paper mullat la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea que només preveu drets dels individus, tal com la Jutgessa Rossi va recordar-li al representant espanyol de la Comissió a la vista.

Al llarg de diverses hores de debat la Comissió no es va moure d'aquesta postura, en realitat no podia fer-ho perquè més enllà de tal posició mancava de qualsevol altre tipus d'anàlisi que pogués decantar la resolució en el sentit que pretenen. El seu representant va fer un bon paper, el que li corresponia en defensa d'una posició política però insostenible en termes de l'actual dret de la Unió.

Espanya, a rebuf de la Comissió, tampoc no va ser capaç de donar cap mena d'argument, més enllà del propi de la indissoluble unitat de la nació espanyola, que permeti convincentment que el TJUE faci un gir radical a la seva pròpia jurisprudència, una cosa que no succeirà. De VOX millor ni parlar-ne perquè res van aportar ni de res no es van assabentar; de Romania i Polònia el més destacat va ser la seva incompareixença, que ja diu molt de fins a on han donat suport a Llarena: fins a les portes de l'estadi. Bèlgica, que va poder acabar sent una sorpresa, va actuar com ho fan els Estats, moguda sobre la base d'instruccions polítiques, posant-se de perfil davant els seus propis arguments i deixant desemparada la seva Justícia a partir de la reunió que mesos enrere van tenir el seu primer ministre i Pedro Sánchez.

En una vista així són moltes les coses que poden sortir malament, però res del que va poder sortir-nos malament no va succeir i, al contrari, i malgrat l'esgotament que és infinit, sortim amb bon sabor de boca perquè estem defensant des del costat correcte de la història, però, a més, emparats per una persistent i continuada jurisprudència del mateix TJUE que és la nostra millor garantia

Tanmateix, i torno a destacar-ho, les dues últimes frases del seu representant van ser lapidàries: "Bèlgica continuarà actuant en els paràmetres establerts en el Fonament de Dret 12 de la Decisió Marc" i "Les nostres autoritats judicials van mantenir un contacte permanent amb les espanyoles i van intercanviar tota la informació que aquestes van entendre necessària". Amb això en tenim prou i m'explicaré perquè la frase és per a iniciats.

El Fonament de Dret Dotze diu: "La present Decisió marc respecta els drets fonamentals i observa els principis reconeguts a l'article 6 del Tractat de la Unió Europea i reflectits a la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, en particular en el seu capítol VI. Res del disposat en la present Decisió marc podrà interpretar-se en el sentit que impedeix el lliurament d'una persona contra la qual s'ha dictat una ordre de detenció europea quan existeixin raons objectives per suposar que l'esmentada ordre de detenció europea ha estat dictada amb finalitats de persecució o sanció a una persona per raó de sexe, raça, religió, origen ètnic, nacionalitat, llengua, opinions polítiques o orientació sexual, o que la situació de l'esmentada persona pugui quedar perjudicada per qualsevol d'aquestes raons. La present Decisió marc no impedirà a cap estat membre aplicar les seves normes constitucionals relatives respecte al dret a un procés equitatiu, la llibertat d'associació, llibertat de premsa i llibertat d'expressió en els altres mitjans."

D'aquest fonament de dret, i de la jurisprudència del TJUE quan ha hagut d'aplicar-lo, sorgeix la legitimitat de la decisió adoptada per la Justícia belga en el cas de Lluís Puig i la nostra solidesa argumentativa respecte a la inviabilitat de qualsevol Euroordre en contra dels exiliats. Bèlgica es va posar de perfil fins que va tocar posar-se seriosos, que va ser just en els minuts de descompte, al final i quan ja ningú no va poder preguntar-li ni rebatre-li res. Van jugar bé les seves cartes professionals davant les ordres polítiques.

Molts, estic segur, pensaven que aquest tipus de semifinals són una altra cosa, nosaltres no i, per això, vam anar a fer el que havíem de fer: conservar el resultat, explicar com hem arribat fins aquest lloc, per què ens trobem en aquesta situació i, sobretot, despertar l'interès i la necessitat de l'Advocat General, primer, i del Tribunal, després, d'anar a comprovar no només les nostres conclusions escrites sinó la ingent documentació en la qual se sosté una postura que ningú no va aconseguir desbaratar. Era el nostre pla, el vam posar en pràctica i creiem que ha estat la millor de les estratègies, cosa que es veurà en els pròxims mesos i, mentre això succeeix, continuem preparant les restants semifinals perquè aquesta Champions en té unes quantes i només es guanyarà quan les hàgim superat totes.

No van ser sorpreses, però sí dades destacables de les quals pocs s'han adonat: d'una part, el problema de la minoria nacional catalana i com és maltractada a Espanya quan reclama els seus drets ha estat el fil conductor de tota la nostra defensa i de tota la discussió i, d'una altra, l'equip que ha defensat no ja l'exili, sinó l'independentisme català, ha jugat com a tal.

Paul, Simon, Isabel, Benet, Andreu i jo hem jugat còmodament com un únic equip, tots a una i cadascú al seu paper, tenint present que d'aquesta forma és com millor es defensen els interessos i desitjos d'un moviment que per molt que sigui reprimit no desapareixerà. L'esforç, professionalitat i rigor tècnic de cada un d'ells, i dels nostres respectius equips, ha quedat evidenciat en una vista que, quan s'acabi de comprendre, s'apreciarà en la seva autèntica dimensió i rellevància.

Vam sortir a guanyar, i per guanyar havíem de conservar el resultat i és el que vam fer; la millor de les demostracions és just on no s'ha mirat, en la premsa estatal, que destaca, com si això fos un èxit, que la Comissió va defensar la postura de Llarena... No és la primera vegada que ho fa, la qual cosa no és garantia de res sinó, simplement, una demostració que defensen una postura política i no jurídica.

En qualsevol cas, en una vista així són moltes les coses que poden sortir malament, però res del que va poder sortir-nos malament no va succeir i, al contrari, i malgrat l'esgotament que és infinit, sortim amb bon sabor de boca perquè estem defensant des del costat correcte de la història, però, a més, emparats per una persistent i continuada jurisprudència del mateix TJUE que és la nostra millor garantia. Si algú s'ha perdut en algun punt, resumeixo en una frase: els marcians no érem nosaltres.