El començament de l'any judicial, a més de generar una foto més pròpia del segle XIX, ha significat el tret de sortida per a un curs judicial que serà qualsevol cosa menys tranquil i que, a més, tindrà importants implicacions polítiques des que es va decidir, durant el govern de Mariano Rajoy, que la millor solució a un problema polític la podien donar els tribunals en lloc de resoldre-ho entre els que tenen la responsabilitat de solucionar aquest tipus de conflictes: els polítics.
Un cop sembla evident quin serà el sentit de la sentència del judici del procés, s'ha passat a especular sobre la data en què es coneixerà l'esmentada resolució i la seva duresa. Tanmateix, s'hauria de tenir present que, a partir de conèixer-se és quan comença una nova etapa que no serà senzilla i sobre la qual s'ha dit poc o res.
En ser una sentència que es dictarà en única instància, serà ferma des de la seva notificació, tret de l'aclariment d'alguns punts o la correcció dels errors materials que pugui contenir. I, una vegada decretada la fermesa, començarà el procés de "classificació penitenciària" dels condemnats, que és la via legalment prevista per determinar tres coses: la forma de compliment, el lloc del compliment i el tractament al qual hagi de ser sotmès cada condemnat.
A Espanya les penes tenen per objectiu la "reeducació i reinserció" dels penats i es compleixen en funció d'un "sistema progressiu" de compliment. Tot això implica que existeixen maneres de complir-les que van des del "primer grau" (aïllament) passant pel "segon grau" (vida normal a presó, si és que se li pot dir així) i "tercer grau" (semillibertat), amb una última etapa de "llibertat condicional", que dura fins al llicenciament definitiu.
Amb independència que considero que l'única sentència justa és la que no es dictarà, és a dir l'absolutòria, no puc imaginar cap raó que fes pensar que els que resultin condemnats pel procés siguin classificats en "primer grau". Tampoc no existeix una previsió legal que permeti classificar-los directament en "tercer grau" i, molt al contrari, la llei ho prohibeix en aquest cas, ja que els beneficis penitenciaris no tindrien lloc fins al compliment de la meitat del total de penes que s'imposin.
Partint d'aquestes premisses, el lògic és que tots siguin classificats en "segon grau" i que, sobre aquesta base, s'estructuri el "tractament". La clau no és tant el grau que compleixin sinó la presó a la qual siguin destinats i que, com va avançar la fiscal general de l'Estat, existiria la intenció de portar-los a presons de l'Estat. El centre penitenciari al qual es destina un pres és una decisió no recurrible davant del jutge de vigilància penitenciària en entendre's, ja d'antic, que és una competència exclusiva del "centre directiu" (Institucions Penitenciàries) i, per tant, aquesta és la baralla que cal lliurar per intentar que tots compleixin en presons catalanes. En aquest punt, no serien adequades les raons que al·lega la fiscal general, ja que tot pres hauria de complir a prop del seu entorn sociofamiliar, si el que es pretén és evitar el desarrelament i facilitar la reinserció.
El que està en joc és molt i, per això, cada dia resulta més necessari que mai centrar-se en el col·lectiu i postergar el partidisme
Sobre indults, amnisties i altres serps d'estiu prefereixo no pronunciar-me perquè és evident que, per molt que especulem sobre això, existeixen impediments legals, tècnics i polítics perquè en aquest àmbit es trobi, en aquests moments, la solució a un conflicte que excedeix els presos i afecta el conjunt de la societat.
Mentre tot això va succeint amb els presos i la sentència del Tribunal Suprem, altres procediments seguiran el seu curs i generaran una sèrie d'intervencions judicials en la política catalana i estatal. Primer ve el judici al president Torra, pel qual se'l pretén destituir, que no jutjar, i, també, una nova ordre europea de detenció i lliurament (OEDL) en contra del president Puigdemont i els consellers a l'exili.
Serà la tercera vegada que es cursi una OEDL i, a diferència del que va passar en les dues anteriors, Llarena haurà d'arribar fins al final perquè no tindrà marge per a una quarta; és a dir, no podria retirar-la, encara que no li agradi el resultat, com va fer el 2017 i el 2018, quan es va endur la pilota per no perdre el partit.
La gran diferència entre aquesta OEDL i les anteriors és que, d'una part, el Tribunal Suprem es basarà en la sentència ja ferma sobre aquests fets i, d'una altra, que en aquest cas no seran d'aplicació els límits temporals de tramitació previstos en la directiva comunitària que regula els procediments d'OEDE. Serà una batalla jurídica de nivell i confiem que el Tribunal Suprem estigui preparat per a això i no acabi agafant-ho com a quelcom personal.
Però com si amb tot això no n'hi hagués prou i com si fossin realitats paral·leles, seguirem amb els procediments sorgits arran de la violació de la immunitat dels eurodiputats electes i proclamats per part de l'Estat, i aquesta batalla s'està donant tant en el Tribunal Suprem com en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Del resultat d'aquests litigis no només depenen els escons del president Puigdemont, d'Oriol Junqueras i de Toni Comín, sinó, també, la configuració d'una sèrie de drets i prerrogatives de tots els eurodiputats i, per què no dir-ho, de l'enteniment que es vulgui tenir del que ha de ser la democràcia en l'àmbit de la Unió Europea i el reconeixement dels drets de les minories nacionals.
En qualsevol cas, em preocupa més, per exemple, la seguretat personal del president Puigdemont ―de la qual ningú no vol parlar― que els litigis pendents o la divisió entre els polítics i com això pugui afectar aquests plets.
El que està en joc és molt i, per això, cada dia resulta més necessari que mai centrar-se en el col·lectiu i postergar el partidisme. Lliurarem una sèrie de batalles molt complexes que afecten a molts i els qui portem la responsabilitat jurídica no podem estar pendents de si són d'un o un altre partit sinó, simplement centrar-nos en el que representen, a qui representen i per què i com estan sent perseguits. Com més units estiguin, més fàcil serà defensar-los.