"La vellesa no millora el cor: l'endureix."
Comte de Chesterfield

Feijóo se'n va anar ahir a Suècia virtualment i jo a treure'm sang a l'hospital. Tot i això, els he de parlar d'una moció de censura convertida en un estrambot per demostrar que el partit d'ultradreta espanyol és un partit antisistema i que, atenció, està disposat a fer servir totes les institucions, les disposicions constitucionals i els plecs legals per demostrar-ho. Això és, per mi, el més rellevant que vam veure al Congrés ahir. Vox està fora del joc democràtic. Es dedica a una altra cosa. Una cosa tan inimaginable que adopta com a estratègia un deliri com el d'ahir.

Podria parlar-los de Catalunya, com el president del govern espanyol o el pseudocandidat Tamames, però, ja sabeu, el primer li va posar els punts suspensius per passar de puntetes sobre la qüestió i el segon va manifestar que ja ha escrit dos llibres sobre el tema. No els va semblar una qüestió rellevant per a una moció de censura, si no fos per l'intent d'emportar-se uns rèdits més en drets d'autor. Preferiria parlar-los avui de la inacceptable falta d'atenció que les altes instàncies nacionals i el mateix govern espanyol mostren per revelar com pot ser que els telèfons de polítics i els seus hagin estat violentats per un sistema d'escoltes que posseeixen els estats, però no puc, perquè em van fer perdre el temps durant tota la jornada sentint falsedats, coses que ja sabia, obvietats, mítings electorals i presentacions de campanya.

És la creu que tenim els periodistes, el grup d'éssers que més molestem l'ultradretà Abascal immediatament després del configurat pels diputats que no es vesteixen com déu i el rei manen. Ell sí, ell portava la corbata VERDE que li serveix alhora com a corporativa. Ens va deixar com un drap brut, ens va menysprear i va vilipendiar i, a sobre, vam haver d'empassar-nos l'esperpent muntat pel partit que veta, intimida, assenyala i expulsa periodistes, vulnerant així un dret més dels ciutadans. Abascal en va sortir escaldat i va deixar tirat a l'hemicicle el seu propi candidat. Un altre retrat d'aquests fills de Blas Piñar que s'embosquen rere ancians comunistes per intentar dir-nos que ells no són el que semblen i per demostrar que són exactament el que tots sabem que són.

No n'ha sortit gaire destrossat el líder del Partit Popular, per molt afany que hi posessin els argumentaris del PSOE i el seu president a dir-nos que el PP i Vox són el mateix exactament

Per Madrid, a més dels que es feien els suecs o els que anàvem al vampir, tothom es comportava com a Barcelona, és a dir, com si no estigués passant res a la Carrera de San Jerónimo. No hi passava res. Més enllà que Irene Montero es va posar a menjar nous al banc blau —al seu favor, cal dir que va convidar Iceta— i que la seva col·lega Ione Belarra va mastegar xiclet a mandíbula batent o que el candidat portava més caspa a la jaqueta que el partit que el presentava. Caspa gruixuda, com sal Maldon. D'això anaven els grupets, ja que de política no podien versar. Altres diputats subratllaven llibres —sector maleducat culte— i una altra immensitat no paraven amb el mòbil —sector maleducat pubescent—. Vam veure que a Tamames, el vell professor d'Estructura Comercial d'Espanya, 20 folis li semblen ja un totxo, amb els que ell ha col·locat! Era la impaciència. El temps és or, ens repetia, i als 89, platí espatllat. El vell comunista és més de Piqué que de Shakira i per això no deixava de mirar el Casio del canell, encara que ja no està per tornar a casa en un Twingo. "Vostè és un polític caducat" —deia Abascal a Sánchez— i ves que ha vingut ell a portar-nos-en un de fresc.

Van sobrevolar tots atacar el prestigiós economista, que va fer una anàlisi de merda, el qui va proposar de sostreure de la despesa pública 60.000 milions d'euros, segurament per fer-nos entrar en recessió. El qui es pregunta estupideses sobre qui troba feina o no; el qui ha perdut tant el nord que es va ficar al PC per lluitar contra Franco i ara descobreix que potser Franco no era tan dolent, perquè els republicans també ho eren. Quina pena li deu fer adonar-se'n, des del Congrés i com a ridícul no-candidat, que els actes de la seva vida han estat una farsa equivocada! Només la vicepresidenta, com a comunista de pro, es va atrevir a ser més dura amb ell, encara que anomenant-lo professor a cada moment, per allò de no caure en edatisme. Per a això ja va arribar Rufián, el d'ERC: "Es pot envellir com Maruja Torres o es pot envellir com vostè". Aquest noi veu molt la tele, si no, no s'hauria recordat d'ella, i mai ha sabut on és la fina línia de l'elegància.

Van fer bé de seguir amb les seves coses. Aquests mals moments que es quedin per als qui no tenim cap altre remei. Al final va fer bé també Feijóo de no obligar-se a ser a l'hemicicle veient com Sánchez Dragó —àlies l'intercessor— dormisquejava a la tribuna. No hi havia visita d'estudiants un dia tan assenyalat. No n'ha sortit gaire destrossat el líder del Partit Popular, per molt afany que hi posessin els argumentaris del PSOE i el seu president a dir-nos que el PP i Vox són el mateix exactament. És més, que Vox és el glutamat del PP, el seu potenciador de sabor. Aquest era el titular que es repetia fins a l'avorriment a mig matí a totes les xarxes socials. De veritat? Glutamat ie-ie

El president del govern espanyol ens va presentar la seva llista d'èxits. Yolanda Díaz va presentar en societat la seva candidatura a les pròximes generals, òbviament amb el suport de Sánchez, que no té altre remei que apuntalar-la, a veure si amb ella donen els números. Tamames va fer el seu cant del cigne amb una classe de 50 minuts, l'habitual, que ni tan sols va ser brillant. Aquest serà el seu obituari ben aviat. Així passarà a la història. Quina necessitat.

Pipes, caramels, xiclets.

Per a això esmenten la Constitució.