"És més fàcil recuperar un milió de dòlars robats que no pas l'honra, si l'has perduda"
Arthur Miller
Volen convertir-ho en un cas d'invasió d'intimitat, de morbositat, de crònica rosa, però la veritat és que a les aventures de la dissortada esposa d'Ábalos —segons ella mateixa ha relatat—, es conciten en gran manera els mals que afligeixen una organització que ha perdut el seu rumb, els seus principis i el seu nord, i que ja només serveix als interessos del seu líder i del manteniment del poder.
Havia de parlar Carolina Perles a la televisió i hi va parlar, i encara hi parlarà dilluns que ve. Una dona dins del PSOE. Les dones del PSOE. Les dones al PSOE. Les dones i el PSOE. La qüestió té implicacions polítiques de més abast que la mera crònica orgiàstica de les activitats d'un ministre que gairebé no tenia temps per al seu ministeri i que, portat per la necessitat de complaure els seus plaers de pagament, va acabar endinyant-nos part de l'estipendi als contribuents. Perles, vint anys de matrimoni amb Jose, companya del grup de parelles del Peugeot, va demanar socors, sororitat, una mà davant la disbauxa evident del pare dels seus fills i gran ministre del govern d'Espanya. No era una disbauxa petita, sinó de mida natural. Una disbauxa d'aquelles que quan estan operant d'un càncer de pulmó la teva dona t'impedeix de ser-hi; d'aquelles que són la norma entre els polítics, segons es va excusar davant de la seva parenta. Una disbauxa de les que porta una dona a anar al seu metge a fer-se una revisió, per si entre tant d'intercanvi a ella li han deixat algun encàrrec indesitjat.
D'aquesta qüestió interessa, i molt, el problema del PSOE amb les dones. La Carolina s'alleuja amb un parell de feministes socialistes, Adriana Lastra i Maritza Ruiz, per veure si la sororitat, unida a la por que transcendeixi un comportament amb repercussió electoral, l'ajuda a reconduir la seva vida. La Carolina ho intenta de totes les maneres, fins i tot amb la seva veïna de pavelló ministerial, la vicepresidenta Nadia Calviño. I aquí comencen les diferències. La tecnòcrata Nadia té una carrera esplendorosa prevista, "no em diguis res, no ho vull saber", es despatxa davant de la dona ofesa i, segons un prestigiós psiquiatre, amb símptomes de maltractament psicològic. No és que no et cregui, germana, és que no em posis ni en la tessitura de creure't. Jo, a les meves coses. Una dona entorn del PSOE. Les altres dues ho van veure d'una altra manera i li ho van explicar a Carmen Calvo, la vicepresidenta amb pedigrí feminista. Tot indica que almenys ella sí que li ho va explicar al president espanyol. "Soc feminista perquè soc socialista", clamava en els vídeos el susdit. A la Carolina li va acabar trucant Begoña Gómez per prendre un cafè. Després de la corretja de transmissió, és clar. Es coneixien, però a la Carolina no li feia el pes el contacte i no li dona detalls. Control de danys? Les feministes transmissores no van acabar bé en els seus llocs; no pel tema d'en Jose, és clar, sinó per intentar ser coherents en tot cas amb els principis del partit. Aquests principis que dinamitava la vida de la mà dreta de Sánchez i potser la mateixa biografia del líder, tot i que aquesta és una altra història.
O sigui que, com li va passar a Sumar, l'essència feminista del govern més feminista de la història fa fàstic. Així i tot, nou mesos va trigar Sánchez a fer-lo fora del govern per tornar a convertir-lo en diputat poc després. Sense donar-li raons. Ni a ell ni a ningú.
Els afers personals són polítics, diu el feminisme, però és que hi va haver política també. No només per la fotografia del sobre amb efectiu que ella va aportar o per la seva enigmàtica frase en què recomana mirar el passaport de l'exministre per seguir el rastre dels diners, "pel que sembla, no ha parat de viatjar des que va deixar el govern". El passaport, aquest document preciós que reté la justícia i que Ábalos somia recuperar. És una de les seves grans preocupacions. Seguiu aquella dona o seguiu els diners. La màxima de qualsevol investigador, sigui de pa sucat amb oli o no.
Com li va passar a Sumar, l'essència feminista del govern més feminista de la història fa fàstic
Els misteris del govern de Sánchez sense aclarir. La política exterior que es fa d'amagatotis. Un, ho sabeu, és l'abandonament del Sàhara, i d'aquest no en sap res l'exdona. Un altre, el delirant episodi del Delcygate. Aquella nit del 2020 a Barajas, en què, segons Aldama, Ábalos va acabar de genolls davant de la vicepresidenta veneçolana, demanant-li que es calmés quan li van dir que, contra la invitació rebuda, no es podria quedar a Espanya. Allà Carolina Perles era a primera fila de butaques. O sigui que sap que quan, gairebé en pijama, Ábalos ha de sortir corrents cap a l'aeroport "sense escortes", només amb en Koldo, és perquè ha rebut aquesta ordre. Qui va enviar-lo a l'aeroport? "Ell, abans de sortir, estava parlant amb Marlaska i amb el president, així que...". El misteri de la nit de Barajas, d'aquell "passadís d'exclusió Schengen" que es treuen de la màniga per poder portar la veneçolana amb l'entrada prohibida a un pavelló d'autoritats per fer-hi nit. Aquesta vigília de matinada. Cap explicació. Sánchez no coneixia l'escala; Sánchez reconeix el 2024 que sí que n'estava informat, quan l'informe de l'UCO mostra missatges amb Ábalos de dies abans sobre aquest tema. Transparència, negocis i l'ombra xinesa de Zapatero. Sánchez lloant la gestió d'Ábalos per "evitar un incident diplomàtic". Per això ara Carolina Perles relata com el director d'Aena va ser citat al domicili del ministre, amb ella present, per demanar-li que esborrés les cintes de les càmeres de vigilància d'aquella nit, cosa a la qual es va negar.
Un testimoni que no ha acabat i que es completarà la setmana que ve a Tele 5. Ho ha fet per diners, diu Ábalos, per neutralitzar-la. Per diners o pel que sigui, a ell el preocupa molt. Primer, perquè la va amenaçar de ficar-la en el procediment del Tribunal Suprem, per la qual cosa va obligar el seu advocat a fer el ridícul demanant un dia a Puente que la cités com a testimoni i l'endemà pregant al magistrat que oblidés el que havia demanat. Segon, perquè va intentar que se segrestés l'entrevista, acusant una persona jurídica d'anar a cometre "delictes contra el seu honor", cosa que també és jurídicament risible. Nervis. L'encant narcisista del seductor —el psiquiatre dixit— s'apaga pel camí. Sense poder i sense calés tot és diferent.
Els afers personals són polítics. Germana, no donis problemes. El govern més feminista de la història. Encara bo!