“Sense tu” és el nom d’una cançó tendra i emotiva que molts dels adolescents van cantar a casa davant la pantalla en la primera temporada d’una de les nostres sèries de més èxit, Polseres vermelles. La segona temporada tenia una altra cançó, “Fil de llum”, de tornada molt escaient també al tema de l’article d’avui:

...Respira, espera,
Aixeca’t sense pressa,
Inspira, refés-te,
La vida al món t’espera...

Jo he d’admetre que més d’una vegada se m’havia posat el nus a la gola mirant els episodis i sentint la cantarella. Estic convençuda que a molts pares ens va passar igual. Segur que recordareu que aquesta sèrie parlava del càncer pediàtric, del càncer que afecta nens i nenes menors d’edat. El càncer pediàtric, a diferència del càncer en adults, és poc freqüent. Els tractaments actuals —sempre basats en quimioteràpies que es donen en càncer d’adults— suposen la supervivència de prop del 80% dels nens i nenes afectats, tanmateix, el càncer pediàtric constitueix la causa més elevada de mort per malaltia d’infants i joves un cop passat el primer any de vida. Justament a Barcelona tenim el centre d’oncologia pediàtrica més important d’Europa, gràcies a generoses donacions i a molts professionals dedicats.

Els càncers pediàtrics es manifesten molt d’hora, de vegades, abans de que neixin els infants, i solen ser agressius. Quines són les diferències?

Doncs bé, aquesta setmana han sortit diversos articles a Nature sobre l’anàlisi del genoma de càncers pediàtrics. Moltes de les revistes científiques, sobretot les que tenen “solera”, es publiquen en paper i ara, a més, les podem consultar per internet a la pàgina web corresponent, amb l’avantatge de la immediatesa. Aquests articles que us comento han sortit en primícia on-line i fins d’aquí a unes setmanes no es podran llegir en paper, i una altra cosa molt important, estan en obert, és a dir, els podem llegir tothom. Dos grups de recerca independents (un de Heidelberg, Alemanya, i l’altre a Memphis, Estats Units) han publicat els seus resultats, de forma més o menys conjunta i complementària, dins un esforç global de molts altres investigadors arreu del món que s’han adonat que només compartint recursos, tècniques, mètodes, tipus cel·lulars, tumors i, sobretot, dades, poden entendre per què es genera el càncer i quines teràpies seran les més efectives en la gran constel·lació de càncers diferents que hi ha. Des que les tècniques de seqüenciació massiva, que permeten obtenir tota la seqüència d’ADN d’una mostra o de moltes (a la vegada i de forma paral·lela) generant ingents quantitats de dades, s’han generalitzat, molts altres grups de recerca estan intentant esbrinar les causes de diversos tipus de càncer. De fet, tenim grups de recerca de ben prop que han liderat alguns d’aquests esforços, per exemple, en la leucèmia limfocítica crònica. I hi ha accions generals que parteixen que ja que la major part de la recerca és finançada amb diners públics, també cal posar a l’abast de tots els investigadors, de forma pública, mostres de tumors i les dades obtingudes en les anàlisis perquè només la sinergia de la recerca de molts de nosaltres permetrà entendre i actuar efectivament contra el càncer. D’aquí, accions com l’Atles del Genoma del Càncer (The Genome Cancer Atlas) auspiciat pel NIH (equivalent al Ministeri de Salut dels Estats Units), que és obert i accessible a tots els investigadors. Ara bé, la gran majoria d’aquests estudis s’han dirigit a càncers d’adult, i ja fa temps que es creu que les causes moleculars del càncer d’adults i el càncer pediàtric són diferents. Els càncers pediàtrics es manifesten molt d’hora, de vegades, abans que neixin els infants, i solen ser agressius. Quines són les diferències?

Pas a pas. Per als càncers familiars d’adults (com ho són una bona part dels càncers de mama o de còlon) hi ha una base genètica, és a dir, una mutació heretada per part d’un o ambdós pares que predisposa a tenir càncer (que anomenem mutació germinal). Tot i això, la majoria de càncers es consideren esporàdics, i es deuen a un cúmul de mutacions somàtiques, mutacions que es donen a les cèl·lules del nostre cos durant el transcurs de la vida. De fet, a les mostres de càncer d’adults s’hi troben moltes mutacions, perquè amb el pas del temps, cada cop que les nostres cèl·lules copien el seu ADN per passar-lo a les cèl·lules filles, incorporen mutacions, canvis en la seqüència de nucleòtids. Encara que tenim mecanismes de reparació per intentar assegurar la màxima fidelitat del missatge genètic, penseu que es tracta de copiar i transmetre 6,6 x 109 “lletres” en cada divisió cel·lular i tenim milions de milions de cèl·lules. Sempre hi ha algun error, en algun lloc o altre que passarà a les cèl·lules filles i, a partir d’aquest moment, aquestes filles passaran aquests canvis, més els nous que es generin, a les seves filles, i així successivament. En general, aquests errors cauen en regions que no són importants, perquè menys del 2% del nostre genoma codifica per a proteïnes, però com que les mutacions són atzaroses i es van acumulant amb l’edat, finalment poden alterar les instruccions genètiques de gens més importants. Aquestes instruccions errònies poden fer que les cèl·lules es descontrolin, deixin de fer cas a la resta de l’organisme i es dediquin a dividir-se sense control i generin un tumor (vegeu un article en què ja ho vaig explicar). Llavors, si seqüenciem l’ADN de cèl·lules tumorals d’un càncer d’adult, trobarem moltes mutacions que són atzaroses i espúries —molts canvis que no tenen a veure realment amb el càncer, i pot costar molt trobar aquella mutació o mutacions que han “malignitzat” de veritat aquell tumor—. Es tracta de trobar una agulla en un paller de mutacions.

Aviat aquest tipus de recerca permetrà conèixer, avançar, tractar el càncer en les seves variants, pediàtriques i d’adult

Ara bé, els autors d’aquests treballs exposen que en les mostres de càncers pediàtrics el nombre de mutacions és molt menor que en el càncer d’adults (la qual cosa confirma el que ja se suposava i acabo d’explicar) i, per tant, identificar les mutacions causatives de càncer és més fàcil, perquè hi ha menys “palla”. A més, els gens mutats i alterats són diferents dels que s’han identificat en càncer d’adults (coincideixen en menys d’un 50%), per la qual cosa caldria fer una quimioteràpia específica i personalitzada per tal d’assolir una major eficàcia terapèutica i minimitzar els efectes secundaris, que poden ser molt greus en els nens, que estan en ple procés de desenvolupament. D’altra banda, els investigadors troben que prop del 10% de nens ha heretat una mutació genètica germinal, de part d’un o ambdós pares, en un gen que intervé en la reparació de l’ADN (que, per tant, en estar mutat incrementa molt la probabilitat de mutació atzarosa i potencialment perillosa en molts altres gens) i, molt important, més de la meitat tenen mutacions en gens pels quals existeix un medicament que pot actuar sobre la via alterada, és a dir, que poden ser tractables amb medicaments específics, alguns dels quals ja existeixen.

Aquests resultats són molt esperançadors i, tot i que primerencs, perquè uns miren 961 mostres de 24 tipus de càncer i els altres 1.699 mostres de 6 tipus de càncer diferents, ja mostren que és important el consell genètic a les famílies que tenen nens afectats de càncer, i realitzar-ne el diagnòstic genètic per tal de trobar si hi ha una mutació genètica germinal, alhora que l’anàlisi del genoma del tumor pot indicar quines són les vies moleculars alterades i, així, obrir la porta a teràpies personalitzades i efectives dels nens i nenes amb càncer.

Quan el 2001 es va publicar l’esborrany del Genoma Humà tot era un futurible, però s’està fent camí a passos agegantats i aviat aquest tipus de recerca permetrà conèixer, avançar, tractar el càncer en les seves variants, pediàtriques i d’adult. No cal dir res més.