El 1994, es va descobrir ben a prop del nostre país una cova a la regió de l'Ardèche, al sud de França, una cova plena de pintures rupestres magnífiques. En la majoria d'imatges pintades pels humans durant el Paleolític, es reprodueixen animals de caça (bisons, cavalls, cérvols...), i per això, va sorprendre que les pintures d'aquesta cova, datada pels voltants del 30.000 a 32.000 anys abans de la nostra era, representin, amb elevat realisme, depredadors, hienes, xuts i... molts lleons! La cova dels lleons a Chauvet-Pont d'Arc, mostra un magnífic conjunt de pintures sobre la roca, amb un traç excel·lent i un detall exquisit per les formes animals; es poden ben bé distingir fins els músculs facials d'aquest carnívor poderós i perillós.
Imatge de les pintures rupestres de la cova de Chauvet-Pont d'Arc / Font: Mediathèque, Grands Sites Archéologiques, Musée d'Archéologie Nationale, França
Aquesta és, fins ara, la mostra més antiga d'art humà mostrant a qui els humans considerem el rei de tots els animals, el rei lleó. Fixem-nos, però, que podem reconèixer els lleons tot i que els manca un dels senyals que considerem més característics, la crinera que adorna els mascles d'aquesta espècie (Panthera leo). De crineres, n'hi ha de clares, del mateix color que la resta del pèl, i també de color bru.
Potser us sorprendrà saber que la crinera no era una característica comuna a tots els lleons. Es considera que els lleons inicialment no tenien crinera (com tampoc no en tenen altres felins del mateix gènere, com ara les panteres i jaguars), i que fa entre 300.000-200.000 anys van sorgir, per mutació, els primers lleons amb crinera. Aquests van anar guanyant terreny fins que fa uns 10.000 anys, es van extingir els lleons que no en tenien. Així, aquests lleons de fa 30.000 anys del sud d'Europa, representats en aquesta cova, segurament no en tenien. En canvi, en representacions més properes en el temps, per exemple, en les escenes de cacera de lleons dels baixos relleus assiris del palau a Nínive d'Assurbanipal (ara es troben repartides per diversos museus, com ara el Museu Britànic), podeu observar lleons amb una considerable i arrissada crinera. També hi ha lleones, i a mi m'emociona una figura en particular, la de la lleona ferida, en què l'escultor reflecteix tota la força del gran animal abatut, però encara rugint.
Ens podem preguntar per què tenen crinera els lleons. No està gaire clar, i en ciència no sempre és fàcil fer inferències a posteriori, però la hipòtesi més acceptada és que, d'una banda, protegirien els colls dels mascles en les baralles entre ells, i de l'altra, sembla que un mascle amb crinera és més atractiu per a les femelles, particularment, quan hi ha contrast de color entre el color del pèl daurat i la crinera bruna.
Els lleons, però, han perdut molt terreny davant de la intrusió humana. Era un dels mamífers amb una distribució més extensa. Es calcula que al Pleistocè, els lleons ocupaven l'Àfrica, part d'Europa i quasi tota l'Àsia, des d'on sembla que van creuar l'estret de Bering i van ocupar el continent americà, arribant fins al Perú. Però els humans els hem anat eliminant i combatent, amb una barreja de por i respecte, fent-los formar part de la nostra mitologia. Assíria, Egipte, Grècia... totes les grans civilitzacions del passat han usat la figura majestuosa del lleó com a icona de poder i de valentia. Recordeu que la primera de les dotze tasques que posaren a prova a Hèrcules era matar el lleó de Nemea, que tenia atemorits tots els habitants d'aquesta regió grega. Les poblacions de lleons han anat disminuint tant, que les que queden a unes poques regions de l'Índia són altament consanguínies i ja mostren senyals de malalties genètiques recessives (que es fan molt més prevalents quan hi ha una consanguinitat elevada i tots els animals estan emparentats). Per exemple, s'ha detectat que tenen defectes cranials, baix nivell de testosterona i mobilitat molt reduïda de l'esperma i, per tant, estan abocats a l'extinció.
Doncs bé, un treball de recerca publicat recentment per investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva, a Barcelona, en col·laboració amb altres grups de recerca internacionals, han seqüenciat el genoma del lleó. En aquest treball, investiguen si hi ha diferències genètiques i evolutives significatives entre els lleons de les coves (extingits fa ja uns 14.000 anys i estudiats mitjançant restes fòssils trobades en coves, com la de Chauvet), diferents poblacions extingides entre els segles XV i XX, i diverses mostres de lleons actuals d'Àsia, i de diverses regions d'Àfrica (del nord, oest, i del sud). Aquesta anàlisi, a partir de mostres de pell i d'os de 20 lleons diferents, permeten fer una visió força acurada de la diversitat genètica actual. Per exemple, els lleons de les coves (que no tenen crinera, i estan extingits) són relativament diferents dels lleons de poblacions que es van extingir fa pocs segles i dels actuals (s'ha calculat que van divergir fa uns 500.000 anys). Dins d'aquest grup, els lleons asiàtics estan una mica més emparentats amb els lleons de l'oest i centre d'Àfrica, i els més divergents dels lleons actuals són els de l'est i sud d'Àfrica (aquests, amb la crinera bruna). Aquestes dades genètiques ens indiquen que tot i que les poblacions de lleons han disminuït, se'n pot intentar mantenir la seva diversitat. En el cas de les poblacions de lleons del nord d'Àfrica que presenten perill d'extinció es podria pensar a realitzar alguns encreuaments controlats amb els lleons africans de l'oest, més propers genèticament que no pas els de la població índia, per tal d'introduir noves variants i disminuir la probabilitat que s'extingeixin definitivament. Tanmateix, aquest tipus d'accions han d'estar molt ben pensades i dissenyades per tenir en compte tots els factors, a més dels genètics.
Totes aquestes dades dels genomes són públics, com també ho són els de gats, gossos, vaques, cavalls o elefants... Queda per un altre dia parlar dels gens i variants genètiques que determinen que el pelatge dels felins sigui més fosc o més clar, blanc, tacat, a ratlles com el dels tigres, o pigat com el dels lleopards. Com veieu, la genètica del rei lleó dona molt de joc!