Molta de la gent que m'envolta és activa a les xarxes socials. D'una certa edat en endavant, són usuaris de Facebook i els més joves són molt actius a Instagram. La majoria no pengen textos, sinó que pengen fotos idíl·liques o quasi perfectes, somrient o participant en activitats extraordinàries per intentar transmetre, subliminarment o explícita, que la seva vida és tan idíl·lica, perfecta o emocionant com les imatges mostren. Jo he d'admetre que no sé fer-me selfies, perquè no he practicat prou per trobar l'angle que m'afavoreixi i em sembla una pèrdua de temps anar-me fent fotos fins a trobar la foto perfecta. Prefereixo, simplement, gaudir del moment, sigui de la bellesa del paisatge o de la satisfacció personal. Això no vol dir que no visqui "moments Instagram" (com jo en dic perquè m'entengui la gent més jove), però molts d'ells són petits moments. Una llar de foc, una finestra a una vall nevada on els últims raigs de llum besen el verd profund dels avets, Mozart, una copa de vi, un coixí, l'ordinador per escriure els pensaments que flueixen sols, sense presses. El meu petit tros de cel.

Però, què ens dona realment la felicitat? Hi ha molts investigadors en Sociologia que fan recerca sobre els nivells de satisfacció personal des d'un punt de vista social. Són els diners? Es diu que els diners no compren la felicitat, tot i que molta gent cerca d'obtenir-ne perquè una cosa és el que es diu, i una altra el que es creu. O és el temps? El temps i els diners són similars en què són béns escassos, i que valorem molt. El temps i els diners també són semblants en què els podem estalviar, planificar, malgastar o dedicar, tant per a cobrir les necessitats primàries com per a obtenir en coses que no són absolutament necessàries però que ens donen satisfacció personal. Tot i que a Google les cerques majoritàries són de termes relacionats amb l'economia i els diners, hi ha un creixent nombre de dades científiques que ens indiquen que, un cop cobertes les necessitats personals bàsiques, disposar de més temps ens dona més satisfacció i sensació de benestar que no pas disposar de més diners.

Un d'aquests articles, publicat fa poc temps, estudia la resposta de més de 6.000 persones de diversos països, com ara els Estats Units, Canadà, Holanda i Dinamarca, amb mostratge de totes les escales econòmiques (des de treballadors d'una fàbrica a milionaris), a preguntes que recullen si les persones "comprem" temps i paguem a d'altres perquè facin la feina que no ens agrada fer (per exemple, per a fer les feines de casa, anar a comprar al supermercat o segar l'herba del jardí). En una recerca de camp amb un grup més petit de gent, els investigadors reparteixen una quantitat petita de diners durant dues setmanes. La primera setmana l'han de gastar en pagar a algú perquè facin una tasca que no els agrada fer (compren temps) i la segona setmana l'han de gastar en alguna cosa per a ells (usen els diners per a incrementar béns materials). La resposta general potser no ens hauria de sorprendre, és que la gent sentia molt més benestar interior quan havia comprat temps en lloc d'objectes materials. I això és així, perquè quan comprem temps, sentim que controlem millor el nostre dia, tenim la sensació de menor pressió i podem dedicar-nos a fer allò que ens agrada sense malgastar el nostre temps fent tasques que no ens omplen, tot incrementant la sensació de satisfacció i benestar personal. Els investigadors comenten que són conscients que també hi ha un factor de gènere imbricat en prop de la meitat de les respostes, ja que moltes dones treballadores fan quasi una doble jornada, fora i dins de casa (encara que es parli de redistribució de tasques d'intendència domèstica, estem lluny de la igualtat en moltes unitats familiars), i que l'increment en l'accés a l'educació i a una carrera professional en les dones no ha comportat un increment en la seva percepció de satisfacció personal, perquè ha incrementat molt la sensació d'estrès i de manca de temps (i d'això en puc donar fe perquè és un tema recurrent en els sopars amb les meves amigues). De fet, en aquest treball d'investigadors de la Harvard Business School es proposa que moltes empreses ofereixin, com a pagament en espècie als seus contractes de feina, cupons per a serveis que estalviïn temps, per exemple, pagant les tasques domèstiques.

Una altra qüestió és en què gastem el temps i els diners, perquè segons les dades obtingudes també en podem obtenir una sensació diferent. En general, ens dona més satisfacció gastar els diners en experiències, més que en objectes materials. La sensació de benestar és major si fem un viatge que desitgem fa molt temps, que si ens comprem un cotxe més gran. La sensació que sentim mentre planifiquem una experiència és d'excitació, mentre que la sensació mentre esperem comprar un objecte material és més proper a la impaciència que a l'estímul. Quin tipus d'experiències? Doncs aquí difereixen les opinions i sensacions de la gent, segons l'edat. Com més jove, es desitja més viure experiències diferents i extraordinàries, mentre que la gent més gran valora molt les vivències més diàries, podríem dir-ne més comuns, de moments petits, com ara fer un pastís amb els nets. També la gent jove valora molt el sentiment d'exaltació i excitació, però a mesura que madurem, valorem la pau i la calma interior. D'altra banda, si parlem de gastar diners, ens fa més feliços gastar-los en altres persones, sobretot quan són dins del nostre grup social (com ara la gent que estimem), o quan van destinats a accions concretes d'ajut social, més que no pas si ens ho gastem en nosaltres mateixos. Ens dona molta més sensació de felicitat regalar i pensar en la cara dels que ho rebran, que comprar per a nosaltres, i aquest sentiment de prosocialitat és general a totes les edats ­i ja és evident en nens molt petits a la llar d'infants­ i transversal a totes les societats del món.

Així doncs, potser podríem millorar el nostre sentit de benestar i felicitat si aprenguéssim a millorar l'ús del nostre temps, sigui a la feina o no. Ens hauríem de plantejar què ens agrada o agradaria fer, i què no ens agrada fer gens ni mica. No existeix una recepta perfecta, ja que hi ha gent que "odia" cuinar, i d'altra a qui cuinar li encanta, gent que no suporta dedicar-se al jardí, i gent a qui li relaxa... Sempre considerant que tenim suficients diners per tenir les nostres necessitats bàsiques cobertes, què hem de fer per sentir-nos més feliços? Si ens atenim a les conclusions d'anys de recerca i d'enquestes sociològiques, es poden extreure una sèrie de consells que, potser semblen obvis, però són efectius: 1) ens hem de centrar a guanyar més temps enlloc de més diners; 2) hem de "comprar" temps, però no massa, perquè llavors tampoc sabrem valorar aquest guany en termes de qualitat; 3) en molts casos, ens fa sentir millor invertir en experiències (anar al cine o al teatre, comprar un llibre, anar de viatge, fer una activitat que mai no hàgim fet) que no pas béns materials; 4) valorar les experiències petites i ordinàries tant com les extraordinàries; 5) regalar i compartir amb els altres, més que no pas comprar coses per a nosaltres; 6) socialitzar i fer activitats amb la gent que estimem i apreciem.

No hauria de ser tan difícil de trobar els nostres petits trossets de cel cada dia.