Segurament amb aquest títol, tots heu pensat que l'article d'avui versaria (versar, quin verb més suggerent!, algun dia parlaré sobre les paraules que m'inspiren més, potser també són les vostres!) sobre alguna gran descoberta científica o alguna fita important, socialment molt impactant o reconeguda. Però el cert és que, tot i que és una setmana en què s'han publicat articles científics de rellevància, no són els temes dels quals us voldria parlar avui. L'acte científic sobre el qual m'agradaria incidir i que qualifico d'una gran nit és probable que hagi passat relativament desapercebut per molts de vosaltres. És un acte discret, d'abast relatiu. Se celebra al juliol, un cop s'ha acabat el curs, i per als seus protagonistes suposa un punt d'inflexió i un reconeixement personal que només es pot obtenir mitjançant mèrits, tant individuals com compartits.

Estic parlant de la Nit de la Biologia, organitzada per la Societat Catalana de Biologia (SCB) i celebrada enguany al Cosmocaixa. El capvespre del dia 10 de juliol es va celebrar alhora, costat a costat, la gran Nit de la Biologia i l'apertura de la nova exposició "Univers" del Cosmocaixa. Això és una ració doble de ciència, en podríem dir una coincidència còsmica? Els protagonistes de la història són, molt especialment, la Catherine, en Jan i en Jordi; en Rubèn (per partida doble), la Carla i la Carlota, la Marina i la Clàudia. Aquests són els noms dels finalistes més joves, que optaven als premis al millor treball científic de l'àmbit de la biologia, des de batxillerat a doctorat. El seu ventall d'edat va des dels 17 anys fins als 30: des que inicies les teves primeres passes en el món científic, fins a obtenir el màxim títol acadèmic universitari que mai es pot aconseguir, el de doctor en una disciplina (tant és així que, per aquesta raó i davant de mèrits molt valuosos en un àmbit o disciplina, una universitat pot concedir el títol de doctor honoris causa a qualsevol persona, independentment dels seus estudis).

La Nit de la Biologia, una nit de ciència, de festa i d'il·lusió, oberta a grans i petits, i a la qual tots estem convidats cada any

Vaig tenir l'honor de conduir aquest acte entranyable, emmarcat entre dues emotives píndoles de viol·loncel. Us podeu imaginar la il·lusió i els nervis dels sol·licitants i participants, dels premiats i finalistes, que no saben fins que no es diu el seu nom si han guanyat un premi als seus esforços. Adonar-me que aquesta gent sent profundament el "cuquet" interior, el "cant de sirena" de la ciència... els ulls els fan pampallugues quan exposen el que han fet davant de científics assentats i reconeguts, enmig del suport de professors i directors, de l'orgull gens dissimulat de família i amics. Quina satisfacció per als que els han acompanyat el dia a dia! No sé qui estava més cofoi, si els premiats o la claca que portaven. Tant de bo pogués destil·lar aquest sentiment d'eufòria, orgull i caliu interior! Aquella brillantor d'ulls, aquell somriure immediat. La passió pel que fas és el millor "perfum", sigui on sigui, ciència o no ciència, és contagiós i es transmet per la pell.

Premis se'n van repartir més, perquè hi ha científics establerts i també periodistes científics que cada dia s'esforcen per transmetre'ns a la resta i divulgar els avenços en ciència i optaven a la millor acció de divulgació científica. Segur que reconeixeu els noms dels finalistes, com ara el de Manel Esteller, un reconegut científic i bon divulgador, que es dedica a la recerca en càncer i en epigenètica; o vàreu llegir el magnífic dossier multimèdia sobre evolució (publicat al diari Ara) d'en Toni Pou, o potser heu visitat l'exposició sobre el genoma d'en Lluís Pascual. Aquestes persones, i moltes altres, intentem divulgar els avenços científics, perquè una societat informada és una societat que pot prendre decisions. Va cloure la nit el premi Leandre Cervera a la trajectòria científica, que enguany va ser concedit a la biòloga Anna Veiga. Una investigadora que coneixeu perquè va participar en el naixement del primer nadó per fertilització in vitro, la Victòria, ja fa prop de 35 anys, i que encara continua molt activa en recerca, reprogramant cèl·lules mare per a teràpies cel·lulars.

En la vetllada de la SCB vam parlar, doncs, de bacteris que poden degradar vessaments de petroli, de possibles tractaments per a prevenir o tractar la diabetis i l'obesitat, d'evolució humana, de nadons generats per fertilització in vitro i de reprogramació de cèl·lules mare en cèl·lules cardíaques, en una càpsula de Petri, per a trasplantament després d'un infart de cor. ¿Sabíeu que hi ha una Bioagenda de la SCB que tots podeu consultar online per a saber quins actes, conferències i xerrades es fan a la nostra terra? ¿Sabíeu que hi ha un projecte de seqüenciació del genoma d'espècies autòctones, per incrementar el nostre coneixement sobre la diversitat genètica i evolutiva dels organismes que ens envolten i que, molts cops, desconeixem?

La Nit de la Biologia, una nit de ciència, de festa i d'il·lusió, oberta a grans i petits, i a la qual tots estem convidats cada any.