Una de les coses que de vegades ens semblen més repetitives i potser passen desapercebudes són els Dies de... El dia del Treball, el dia del pare, el dia de la mare, el dia de la dona treballadora, el dia del càncer, el dia de l'esclerosi múltiple... Cada dia de l'any podem trobar que es commemora una fita ja assegurada, o reivindiquem una fita per arribar. Els humans necessitem treballar per aconseguir objectius i celebrar les fites ni que siguin petites, però molts cops el significat de tants dies i efemèrides desdibuixa la seva força. Acaben per celebrar-ho només les persones directament implicades. Ens commouen les històries dels altres, però acabem superposant-ho a la nostra vivència. Si no som mares, difícilment ens motivarà el dia de la mare. Si no hem conegut a algú que tingui o hagi patit càncer de mama, difícilment compartirem la convicció de què manca més investigació i suport per avançar a trobar teràpies eficients i cures definitives contra aquest tipus de càncer.
Això ho dic perquè avui, que coincideix amb el meu article 200 per a ElNacional.cat, voldria recordar-vos a tots i totes que el dia 11 de febrer és el Dia internacional de la dona i la nena a la ciència. Podria ser que aquesta notícia us deixi a molts de vosaltres amb un cert sentiment de tebiesa. Tantes altres coses importants per reivindicar i ens posem a recordar que cal fomentar les vocacions científiques entre les nenes i noies i ajudar a les dones investigadores perquè no abandonin el seu camí, llargament somiat i lluitat. Però és que estem parlant de la meitat de la població a la nostra societat, que no és poca cosa. Estem parlant d'oportunitats, de creixement i de coneixement.
Una societat no pot enfrontar el futur menystenint el potencial, la intel·ligència i la motivació de les dones
A la Universitat som molt conscients que cal fomentar les vocacions científiques, però també som conscients que hem de donar suport a les noies i dones investigadores, un cop han decidit iniciar-se en la recerca. Als graus científics, entren moltes joves il·lusionades, però, a poc a poc, les dones van despenjant-se de la carrera científica i tecnològica. Hem d'aturar aquest degoteig continu, que es fa especialment punyent a partir dels 35-40 anys, quan la maternitat i les expectatives d'optar a una posició fixa conflueixen. Podríem pensar que fa quaranta anys que anem a millor, i el cert és que no millorem. Es parla molt de l'efecte "tisores" (en el qual hi ha més dones inicialment en uns determinats estudis científics, però, gradualment, a mesura que s'incrementa la rellevància de la posició, hi ha una clara disminució percentual de la seva presència a favor de l'increment de presència masculina), però és que als últims cinc anys observem un possible efecte "alicates", en el qual percentualment hi ha més dones a l'inici, però ràpidament hi ha una disminució de la presència femenina en posicions intermèdies, que pot o no repuntar lleugerament a les posicions de més responsabilitat. Les que quedem, a més a més de les nostres capacitats, qualificacions i vàlua, hem pogut establir-nos gràcies a una barreja de persistència, resiliència, potser sororitat i, de vegades, també un xic de sort.
En part, manquen referents, i per això hi ha accions visibilitzadores de la dona científica, com ara l'acció #NoMoreMatildas, que vol rescatar de l'oblit la contribució a l'avenç científic de moltes dones. A més, quan arriba el febrer, tant les universitats com els centres de recerca ens posem les piles i fem tot un seguit d'activitats per donar veu a les investigadores que treballen a les nostres institucions. La Universitat de Barcelona no és minoritària, sinó que empeny amb força i quantitat de moviment dins la recerca científica. No en va estem dins de les 100 millors universitats del món –l'única dins d'Espanya i amb diferència– segons els rànquings d'universitats. Per això, dins del nou equip rectoral hem volgut donar un paraigua a totes les activitats que ja s'estaven organitzant, petites i grans, a moltes facultats i instituts de recerca, per tal de visibilitzar les dones científiques i promoure les vocacions entre les joves. N'hi ha de tota mena, algunes activitats són lúdiques, d'altres més argumentatives. Hem organitzat debats i taules rodones perquè les investigadores parlin de la seva experiència, amb preguntes d'estudiants de diferents nivells i edats. Totes interessants i obertes al públic online. I segur que si obriu els ulls i les orelles, podeu trobar i apuntar-vos a activitats i accions similars pel 11-F també a molts altres centres de recerca i universitats del nostre país. L'11 de febrer és la Festa Major de les dones científiques i hem preparat un bon programa a tot arreu. És un dia per a totes. Les dones científiques volem que se senti la nostra veu, tot i que no sortim gaire a la ràdio, a la tele o a youtube. Aquí estem, perquè ens encanta el que fem, perquè ens apassiona la ciència i la recerca, perquè hi ha poques activitats que donin tanta satisfacció com contribuir al coneixement col·lectiu.
Nenes i noies, no tingueu por de les assignatures de ciència i tecnologia, no feu cas de qui us digui que les dones no són bones en mates o en física, o que si us dediqueu a una carrera científica, no trobareu feina més endavant. No feu cas perquè no és cert. Trenquem estereotips. Som moltes i encara en volem ser més. I per a totes les escoles i instituts que volen afavorir que tant nens com nenes s'interessin per la ciència, per a totes aquelles joves que dubten, o que volen un tastet de què representa dedicar-se la recerca i la ciència, us animo a veure aquest vídeo on diferents investigadores us parlen de com eren quan eren petites, dels seus somnis, de les seves expectatives i de la seva realitat. O aquest altre, breu però enginyós, dirigit a nenes i nens encara més joves. Són científiques, no perquè sabessin d'antuvi que volien ser-ho, sinó que ho són perquè han descobert que la ciència i la recerca les fascinen i han volgut dedicar-se a fer allò que les motiva dia a dia.
Una societat no pot enfrontar el futur menystenint el potencial, la intel·ligència i la motivació de les dones. La vocació científica no entén de gènere; la ciència i la recerca, tampoc.