Moltes vegades ens pensem que els grans reptes de la ciència impliquen descobrir grans coses, usar tècniques enlluernadores o inventar enginys prodigiosos, i creiem que tota la ciència del món que ens envolta està ja estudiada i descoberta. Ens crida més l'atenció que s'intenti demostrar la "sisena" dimensió, o que un robot pugui reconèixer les cares i, en canvi, se'ns escapa la ciència més quotidiana, la ciència de les petites coses. Per casualitat, han caigut a les meves mans dos d'aquests exemples, publicats en articles d'enguany sobre física de fluids, que potser perquè ho observem sense escarafalls, ens poden semblar obvis, però que si ho mirem amb atenció, espero que us interessin tant com a mi.

Segurament tots recordeu aquelles esferes de vidre que en el seu interior tenen representada una imatge d'una ciutat o una muntanya nevada, i que hi ha petits flocs blancs (les boles una mica més kitsch tenen purpurina platejada o daurada) que, en moure la bola, fa l'efecte que està nevant. Una escena típica nadalenca del segle passat. Doncs bé, és molt probable que hàgiu vist la versió moderna de la bola de vidre amb neu, en un vídeo curt que es va fer viral aquest hivern per a felicitar-nos el Nadal, en què es formaven uns cristalls de gel increïbles sobre una bombolla de sabó.

Si no heu vist com es poden congelar bombolles de sabó, us recomano que visualitzeu aquests vídeos, vídeo 1 i vídeo 2). No em digueu que aquests vidres de gel creixent i donant voltes sobre la superfície de la bombolla, no són molt més suggerents que els flocs de neu caient dins de boles de vidre! Cert és que les bombolles també són més efímeres i totes acaben petant, però mentre voleien, reflecteixen la llum amb mil colors irisats, són part del nostre imaginari. La congelació sobre una bombolla de sabó és un petit experiment que es pot fer fàcilment si teniu neu o gel i una solució de sabó amb baixa tensió superficial i, justament aquest experiment, després de veure'n els vídeos a Youtube, es va convertir en l'objecte d'estudi de físics que volien esbrinar com creix el gel i com es comporta en distintes situacions de temperatura exterior. Molts s'exclamen quan ho veuen, però ningú no ho ha estudiat en detall, perquè la dinàmica de formació de cristalls de gel no és trivial i per a interpretar el que succeeix es necessita una visió matemàtica d'una realitat quotidiana. No és el mateix si parlem de congelar i fer créixer vidres de gel sobre una superfície plana que sobre una bombolla, on la transferència de temperatura és difícil. Els cristalls no creixen igual si la temperatura exterior és de 20 graus centígrads, en què només es congela la meitat de la bombolla, o és sota zero, en què els cristalls creixen, generen corrents i es mouen, tot cobrint la superfície i creant aquests efectes tan vistosos. Per als molt curiosos, a la secció suplementària just al final de l'article, en obert, podeu trobar diversos vídeos on ho demostren. I, pels més agosarats o amb esperit crític, l'article explica la composició del líquid de fer bombolles, que conté 79% d'aigua, 20% de glicerina i 1% d'un sabó d'una marca comercial. O sigui que aquest hivern, quan vegi neu a la terrassa, intentaré congelar les meves pròpies bombolles de sabó, a veure si puc enviar els meus vídeos casolans de Nadal.

L'altre experiment científic al qual em refereixo potser encara us sembla més obvi. Parlem de cuinar la crep perfecta. Em podeu preguntar: Però els físics es pregunten sobre aquestes qüestions tan petites? I el que us puc respondre és que ben segur que sí, perquè existeix la deformació professional i totes les persones mirem el món que ens envolta amb els ulls de la nostra experiència. El problema us pot semblar trivial però no ho és tant, si en lloc de parlar d'una crep en què la massa pastissera ha de quedar ben repartida per tota la paella abans que es torni consistent per l'escalfor, us parlo de com repartir de manera homogènia una massa viscosa que solidifica per una superfície circular de forma que aquesta quedi totalment coberta uniformement. Doncs bé, l'abordatge matemàtic ha permès simular diverses alternatives per trobar la manera menys costosa i més eficient de fer-ho. Ara us podria preguntar com ho feu vosaltres per repartir el cullerot de la massa de la crep per cobrir tot el fons de la paella, i així podrem comprovar si centenars de simulacions i algorismes matemàtics permeten optimitzar-ho diferentment. Vinga, gent... Sou dels que poseu el cullerot amb la massa al bell mig de la paella i la repartiu fent una massa fina, inclinant la paella a banda i banda? O sou dels que poseu la massa tota junta a una banda, i feu dos o tres moviments concèntrics amb el canell per a repartir-la?

La resposta matemàtica diu que, quan una massa viscosa solidifica al poc de contactar amb la superfície circular que ha de cobrir, aquesta última opció, la de posar tota la massa desviada del centre i fer uns moviments concèntrics per a repartir-la és, clarament, la menys costosa i la més eficient. I sabeu què?, és la manera com ho fan els xefs de cuina i, probablement, molts de vosaltres si feu creps sovint –tant és si la feu de mantega i sucre o la farciu de crema de xocolata i avellanes– i que no en sapigueu gaire o gens de física de fluids. Al final, tot es reparteix amb uns cops de canell ben donats. Els humans actuem a la nostra vida diària escollint els camins més curts perquè provem diferents opcions i aprenem de l'experiència. És gratificant que la física de les petites coses, la que ens ensenya a comprendre el que ens envolta, a racionalitzar esforços i optimitzar recursos, també dona, molt sovint, la raó a la veu de l'experiència.

Gemma Marfany
Opinió Què val un somriure? Gemma Marfany
Gemma Marfany
Opinió Allà on honorem els qui estimem Gemma Marfany