Tots ens ajudem d'un calendari per planejar què farem cada setmana o mes de l'any, però els que tenim feines que no estan relacionades amb el medi natural no som del tot conscients de la rellevància del pas de les estacions. Quants de nosaltres hem parat esment en el fet que acabem de passar l'equinocci de primavera? Molt diferent ho veuen els pagesos, en què les condicions meteorològiques canviants de cada estació determinen les seves activitats en el camp, i d'altres professions que, directament o indirecta, es veuen afectats per aquests canvis. Entre aquestes professions hi ha les dels metges.
Ja Hipòcrates, el metge grec que es considera el pare de la medicina moderna, va escriure en un dels seus nombrosos tractats mèdics titulat Epidèmia (en què es referia a les malalties que afectaven "tota la gent") comentava que hi havia malalties que eren més freqüents en llocs particulars, en períodes de temps i estacions determinades. Amb el seu tarannà empíric i observador, ja va adonar-se'n que hi havia una estacionalitat en les malalties que afecten molta gent. Podríem dir que es pot establir un calendari de les epidèmies. La varicel·la és més freqüent a la primavera, la pòlio s'estenia més ràpidament a l'estiu, hi ha un repunt important de xarampió a la tardor, i als primers mesos de l'any són molt més freqüents els casos de grip. Per això se'n diu grip estacional, perquè és molt més freqüent a l'hivern i, per això també ens vacunem anualment contra la grip cap al final de la tardor.
Desafortunadament, aquest tema s'ha posat de moda a causa de la pandèmia del coronavirus Sars-Cov-2 que tant ens està afectant a tots, com a persones i com a societat. Deveu haver sentit a dir que podria ser probable que l'arribada de la calor ens ajudi a combatre la propagació de la infecció, però el cert és que no ho sabem encara, perquè aquest coronavirus és nou i encara no en coneixem els patrons d'infecció, ni els patrons estacionals ni de mutació molecular, ni de generació d'immunitat en l'hoste (nosaltres). Moltes infeccions venen, repunten i s'esvaeixen, per què no la Covid-19? Haurem d'esperar per saber-ho del cert.
Com podem explicar aquests canvis estacionals de les malalties infeccioses? En estudis fets al Regne Unit sobre virus que causen afectació de les vies respiratòries, entre els quals hi trobem adenovirus, rinovirus, virus de la grip, coronavirus (diferents dels que causa la COVID-19) en mostres obtingudes de més de 52.000 pacients, han arribat a la conclusió que l'estacionalitat de les infeccions semblaria dependre de la meteorologia i de les característiques particulars dels diferents virus. N'hi ha que tenen una coberta de proteïnes, més estable, que tant els fa la calor com el fred o els diferents nivells d'humitat, i presenten nivells elevats d'infectivitat tot l'any. En els casos de virus que tenen també greixos a la seva coberta, solen ser més inestables en períodes de calor i sensibles a les variacions en la humitat ambiental.
Un dels estudis més complets que s'ha fet des d'un punt de vist epidemiològic, és la pandèmia mundial de la grip espanyola l'any 1918. En un sol any van infectar-se un terç de totes les persones arreu del món, amb un càlcul aproximat d'entre 50-100 milions de defuncions. Aquesta pandèmia, d'ara ja fa un segle, va ser causada per un virus de grip A, molt probablement procedent d'un ànec (les aus són reservoris de virus de la grip), que en canviar d'hoste va mutar, tot fent-se més virulent per als humans. En aquesta pandèmia, molts infectats van sobreviure, però alguns van manifestar complicacions respiratòries greus, i van desenvolupar pneumònies severes en una època en què no hi havia antibiòtics. Tot i que ha costat molt obtenir mostres de virus de l'època, a partir de biòpsies d'anatomia patològica de 1918 guardades a hospitals dels Estats Units i Regne Unit, i d'una persona que va morir de la grip conservada accidentalment en permafrost a Alaska, van poder aconseguir seqüenciar-ne totalment el seu genoma d'ARN (l'àcid nucleic que porta la informació genètica del virus de la grip). Curiosament, els científics no han pogut detectar mutacions substancialment diferents dels que poden presentar els virus de la grip estacional d'avui dia i que puguin explicar el perquè d'una pandèmia tan generalitzada.
Hi ha científics que treballen per esbrinar com i per què hi ha èpoques més favorables per a la propagació d'un tipus d'infeccions més que d'altres, ja que no estan sincronitzades arreu del món sinó que, com deia Hipòcrates, són específiques de lloc i de temps. És evident que hi intervenen factors geogràfics i climàtics, ecològics i de comportament dels hostes que poden ser reservoris de virus, bacteris o paràsits, i també de la biologia i comportament humans. Per exemple, els mosquits (que són vectors transmissors de moltes malalties, des de la malària, al dengue, la febre groga, o el Zika) necessiten tolls d'aigua estancada per a pondre ous. En èpoques d'humitat és més fàcil que puguin transmetre la malaltia i causar epidèmies. Igualment succeeix amb els ratpenats, que tenen èpoques d'encreuament i de cria, en què maximitzen la seva mobilitat i incrementa molt la probabilitat de què els virus que porten (en són reservori natural) puguin infectar els humans. Sembla que els costums humans també són rellevants, i l'inici de la tardor sol coincidir amb repunts d'infeccions víriques que els infants i nens es transmeten a l'escola. Com us podeu imaginar, tenir aquest calendari d'epidèmies és molt rellevant per a planificar un calendari de vacunacions bo i efectiu.
Justament aquestes setmanes s'acaba de publicar un article sobre una de les científiques que treballa amb l'estacionalitat de les epidèmies i ha fet un calendari de fins a 68 malalties infeccioses diferents. L'article fa un apunt molt interessant i és que s'ha de ser molt curós quan es fan inferències sobre la raó de l'estacionalitat d'una infecció o altra. Podem trobar correlacions falses. Per exemple, si la grip és més freqüent a l'hivern, podríem inferir falsament que presenta correlació amb la compra dels regals de Reis, o pel fet d'anar de rebaixes, quan clarament són temes que varien conjuntament per una raó externa però que no estan relacionats.
Imatge extreta de l'article publicat per Jon Cohen sobre la recerca de Micaela Martínez (Science (2020) 367:1294-1297; Plos Pathogens (2018): doi.org/10.1371/journal.ppat.1007327)
Una de les idees que em sembla més interessant implica que la diferent propagació d'epidèmies durant les estacions de l'any podria tenir també un component biològic intrínsec dels hostes humans. És evident que els humans, com a organismes animals, responem a estímuls exteriors, com ara els ritmes circadiaris de llum solar. Podria ser que també el nostre sistema immunològic i que la nostra fisiologia bioquímica i hormonal respongués diferencialment en diferents estacions de l'any. Sembla interessant detectar si existeixen aquestes diferències i si poden explicar la diferent vulnerabilitat a agents infecciosos, afegit a tot el que hem comentat d'estabilitat dels virus, i les diferències de comportament d'hostes i vectors intermedis.
Si a més de fer el calendari, també esbrinem el perquè de les epidèmies estacionals, podrem dissenyar estratègies més acurades i efectives per aturar l'aparició i propagació d'epidèmies i pandèmies, com ara la Covid-19.