El novel·lista més important d'Europa per la seva descripció naturalista i freda del món, la qual cosa li permet revelar el rerefons de la vida moderna, treu ara una nova obra (amb una tirada de 300.000 exemplars), Anéantir, que en català vol dir 'Aniquilació'.

De fet, Anéantir amaga el desig d'aniquilar el món tal com el coneixem i és una altra manera de dir 'desconstrucció'.

Paul Raison, protagonista del relat, descobreix pistes que apunten a les "anarprimitivistes", la missió de les quals és la de "tornar la humanitat al nivell del paleolític mitjà", i a les "ecofeixistes".

El "woke" (el que enderroca estàtues) lidera popularment el moviment que busca "cancel·lar la cultura" prohibint la llibertat a qui impugni el pessimisme descolonial o l'ecofeminisme. Tot en aquest món és un complot. "Jo pateixo, algú n'ha de ser responsable". La mecànica del ressentiment és el cor d'aquestes teories amb seqüeles. "Són mentides", segons l'autor del llibre.

Segons Houellebecq, no hi haurà un nou món després del coronavirus: "Será el mateix, una mica pitjor"

"Quan un país, una societat, una civilització legalitza l'eutanàsia, perd als meus ulls tot dret al respecte. El dret a envellir dignament", diu Houellebecq.

Afortunadament, l'autor ha retrobat Bruno Le Maire, ministre d'Economia. Quan el novel·lista era a Irlanda, va patir la pèrdua d'un gos el 2005 i Le Maire es va oferir des del seu càrrec perquè les restes de l'animal poguessin ser enterrades a França. Allà va néixer una amistat que continua.

Emmanuel Macron no és esmentat a la novel·la, però és perfectament reconeixible al llibre quan un assessor el descriu com un "magnífic animal polític". Segons Houellebecq, "ha governat en un país en declivi", ple de desigualtat, que assistia a la mort de petites ciutats i àrees rurals, enfrontat a un atur persistent". A més, indica, no hi haurà un nou món després del coronavirus: "Será el mateix, una mica pitjor."

Al contrari, Bruno Juge (és a dir, Le Maire) és "probablement el millor ministre d'Economia des de Colbert". El ministre té algunes dades al seu favor: ha aplicat una política inclusiva, ha mantingut vives moltes empreses amb un creixement anual del 6,8% i amb un deute ben encarrilat.

En el que coincideixen els dos amics és en la reindustrialització del país deixant espai a l'energia nuclear. Res a veure amb la perspectiva d'Europa verda i ecològica.

Cada un al seu lloc, Bruno i Michel formen una parella prometedora en un espai encara ombrívol i en ple atzucac. Quina sortida? La de l'amor, al contrari de la destrucció que encoratgen els seus enemics.