Els més d'un milió de refugiats fugint als països veïns representaven la imatge terrible de la crisi d'Ucraïna. Però el món va convertir les finances en una arma de guerra des que el president nord-americà, Joe Biden, va aplicar un enfocament d'infligir dany econòmic a Vladímir Putin i evitar, al seu torn, riscos innecessaris amb un adversari amb armes nuclears, teòricament verbals.
A més a més, les grans petrolieres d'Europa van començar a sortir de Rússia. L'angloholandesa Shell, la petroliera privada més gran del món, juntament amb la noruega Equino i la britànica BP van anunciar que es desfeien de la seva participació en empreses i projectes russos. El barril de Brent va superar els 112 dòlars per primer cop des del 2014. I tot això va coincidir amb el fet que el govern ucraïnès va aconseguir col·locar 277 milions de dòlars de deute en el mercat internacional. L'aversió al risc es va apoderar entre els inversors i el preu de l'unça de l'or es va situar en 1.739,66 euros.
Els aliats dels EUA han dirigit els esforços a aconseguir sancionar els bancs russos, atacar els oligarques políticament connectats i, tot plegat, evitant la retòrica antimoscovita. Per la seva part, la Unió Europea està mirant de treure Rússia com a nació afavorida davant de l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Aquesta mesura podria afectar una càrrega de més de 95.000 milions d'euros de les exportacions de Moscou si situen el país al bloc amb els aranzels.
Pel que fa a les divises, el ruble es va enfonsar a un mínim històric davant el dòlar en les operacions financeres després que el seu deute fos qualificat de "bo porqueria".
Els aliats dels EUA han dirigit els esforços a aconseguir sancionar els bancs russos, atacar els oligarques políticament connectats i, tot plegat, evitant la retòrica antimoscovita
Parlant d'empreses, Volkswagen i Ikea s'han convertit en les últimes grans firmes en suspendre els seus negocis a les estepes russes mentre les forces del Kremlin avançaven la seva ofensiva durant la nit intensificant la campanya per tornar a controlar les ciutats clau del mar Negre. Però la sorpresa més gran va arribar divendres a la matinada.
La planta d'energia nuclear més gran d'Europa, situada a l'est d'Ucraïna, va ser atacada per bombardejos russos. Segons l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA), l'incendi que es va produir com a conseqüència de les bombes llançades "no havia afectat l'equip essencial". Els reactors "estan protegits per estructures de contenció robustes". En la imatge d'un vídeo publicada per la planta d'energia de Zaporíjia mostra una superfície mitjana vertical en flames entre la foscor.
El president ucraïnès Zelenski va dir al primer ministre britànic Boris Johnson que "els tancs russos estan disparant contra la central nuclear més gran d'Europa". De passada, Rússia ja controla l'extinta instal·lació nuclear de Txernòbil.
Sobre això, Jeffrey Schott, el llibre del qual, Economics Sanctions, detalla els límits de les sancions com a eina política, indica: "Sempre existeix el risc que si arracones un autòcrata poderós, t'atacarà".
Algú que ha estat a les escomeses dels últims dies va resumir així la seva impressió: "La guerra en entre Rússia i Ucraïna, i fins i tot si es vol, Occident, mostra que de la guerra freda en realitat només ha acabat la meitat i la segona meitat amb prou feines comença".