Mentre els EUA viuen una lluna de mel amb la presidència de Joe Biden i la Xina creix a un ritme del 8,3% seguint el seu objectiu de convertir-se en líder mundial, Europa prova de sortir del punt mort en el qual l'ha deixat la Covid-19. Per això, aquesta setmana s'ha celebrat la recepció dels plans presentats pels seus membres sobre la recuperació i el futur que es vol construir. El premi serà el repartiment de 750.000 milions d'euros, que es lliuraran gradualment per fer-los realitat.

L'eix franco-alemany, que fins ara ha estat la columna vertebral de la política europea, va decidir presentar dilluns a Brussel·les el seu full de ruta conjuntament. Per al ministre d'Economia francès, Bruno La Maire, "s'ha perdut massa temps" i cal actuar per no quedar endarrerits en l'economia global. "No reproduïm els errors del passat, quan el 2009 els estats van reajustar massa ràpidament els seus comptes públics. Tenir dos ministres de Finances que volen construir una nova sobirania europea és una excel·lent notícia". França obtindrà 40.000 milions d'euros.

Per l'alemany Olaf Scholz, Berlín apostarà fortament per les transicions ecològica i numèrica, a les quals dedicarà el 90% dels 26.000 milions d'euros que el pla els ha assignat. No s'ha d'oblidar que va ser la cancellera Angela Merkel que va animar al seu començament a aquesta reacció. Per al seu col·lega Le Maire, "estem en una nova fase de la integració". "Hi ha un conjunt de valors compartits que ens permet seguir endavant", va agregar.

Espanya ha optat per presentar a última hora les seves propostes, de les quals s'ha destacat críticament la pujada d'impostos

En aquest sentit, Brussel·les va triar dos objectius de fons: la transició ecològica i la digitalització de l'economia. La primera destinada més aviat —encara que no es digui— a "frenar la utopia tecnològica" que podria conduir a l'atur massiu per l'automatització de les economies. Un risc que fins fa poc era molt present. I el segon, com a contrast i equilibri, la digitalització que permet als ordinadors manar més, així com el 5-G i la internet de les coses, els vehicles automàtics, el teletreball, juntament amb les plataformes com a noves organitzacions de creació de valor i de distribució.

I, en aquestes, la gran revelació de la temporada: el lideratge a Itàlia de Mario Draghi, qui va treure Europa el 2014 de la desfeta del deute, i avui la seva figura suposa una nova descàrrega elèctrica. Roma és el beneficiari més important del Fons de Recuperació, que posa a la seva disposició 261.000 milions d'euros, una cosa sense precedents. A part de les assignatures que imposa la Comissió, Draghi ha enviat un missatge clau: no apujar impostos i menys quan surt d'una recessió. I no deixar ningú enrere: el deprimit sud d'Itàlia rep el 40% de la despesa bàsica total. Primer la despesa, després les reformes. A Europa es pensa que si el seu pla fracassa a Itàlia, la política fiscal europea també fracassa. El pla s'estén fins al 2026.

Abans de l'aparició del gran condottiero, que reforça a més la posició de l'euro, el Pla de Recuperació tenia dues divisions, dues classes: la primera era l'esmentat eix franco-alemany i, la segona els països del Sud, des de Grècia, Portugal i Espanya. Grècia i Portugal s'han afanyat a presentar els seus plans, la qual cosa ha estat molt ben acollit. Des de l'Est, Polònia també s'ha posat les piles.

Espanya ha optat per presentar a última hora les seves propostes, de les quals s'ha destacat críticament la pujada d'impostos, als quals la vicepresidenta Nadia Calviño s'ha oposat. Amb un ambient polític intern molt polaritzat, el govern espanyol ha optat per transmetre als inversors el missatge que no s'han de preocupar. El risc està cobert internament, a la qual cosa se sumarà d'entrada 72.000 milions d'euros, que arribaran en forma de transferències. I més enllà, de cara al 2026, el govern espanyol canalitzarà els 140.000 milions de reconstrucció per afrontar el futur. Com deia Ortega y Gasset, Espanya és el problema i Europa la solució.