Anem cap a aquesta catàstrofe? És un risc col·lateral del conflicte d'Ucraïna que ha provocat una flamarada dels preus dels cereals i de l'energia.

La guerra ha impulsat els olis, la soja, la colza, el gira-sol i el blat de moro a nivells sense precedents. En especial, el blat, aliment bàsic per a un terç de la població mundial. S'hi sumen els costos dels imprescindibles fertilitzants.

La FAO estima que la inseguretat alimentària, ja agreujada prèviament per la pandèmia, podria afectar 13,1 milions de persones més aquest any.

Els terres rics en nutrients d'Ucraïna produeixen el 10% de les exportacions mundials de blat, el 14% de les de blat de moro i la meitat de l'oli de gira-sol del món, segons el Departament d'Agricultura dels EUA.

Així explica la situació la premsa internacional. Pavel Polityuld va informar a Reuters que "l'àrea de sembra de cultius de primavera d'Ucraïna pot reduir-se a més de la meitat aquest any des dels nivells de 2021, a uns set milions d'hectàrees davant els 15 milions esperats anteriorment.

En el Financial Times s'adverteix que "els preus dels fertilitzants estan establint nous rècords a mesura que disminueixen els subministraments de Rússia, el principal exportador."

A més, "les granges ucraïneses són a punt de perdre temporades crítiques de sembra i collita". A això es va referir el president francès, Macron, en indicar que la guerra faria que no es pogués oferir blat d'aquí a 12-18 mesos "ja que no es pot sembrar en aquest moment"... I —va agregar— que Europa, juntament amb l'Àfrica, estarà profundament desestabilitzada per aquest motiu".

Els sòls rics en nutrients d'Ucraïna produeixen el 10% de les exportacions mundials de blat, el 14% de les de blat de moro i la meitat de l'oli de gira-sol del món.

El Financial Times va explicar que des de la dècada de 1970 el nord de l'Àfrica i l'Orient Mitjà s'han enfrontat a repetits aixecaments populars per l'escassetat de menjar.

Davant de tals precedents i l'estat de les coses, Brussel·les alliberarà 4,5 milions d'hectàrees en guaret. La Comissió Europea ha derogat transitòriament l'objectiu verd de la Política Agrària Comuna (PAC).

Es tracta de mobilitzar fins a 4,5 milions d'hectàrees per plantar blat, juntament amb blat de moro i altres cereals. "És l'equivalent de la superfície agrícola d'Holanda, o de la superfície útil en aquest cas de la República Txeca", segons el comissari europeu de l'Agricultura, Janusz Wojcrechowski.

Aquesta decisió ha aixecat un debat en xocar amb el projecte d'anar cap a una Europa verda que, preveu, entre altres coses, disminuir a la meitat l'ús de pesticides d'aquí a 2030. Però, amb la guerra, la primacia de l'alimentació s'ha convertit en l'objectiu fonamental europeu.

I en aquestes estàvem fins que dijous o divendres va arribar el president dels EUA, Joe Biden, que va dir que ell i els líders europeus estan preparant vies per evitar una crisi mundial de fam derivada de la invasió russa i els seus trastorns agrícoles.

Entre les propostes estudiades hi hauria un acord entre els EUA i la UE segons el qual el mercat americà col·locaria 15.000 milions de metres cúbics de gas natural liquat el 2022 a Europa i 50.000 litres anuals fins a 2030, va dir un alt funcionari de la Comissió Europea.

Això va salvar el tràngol que va produir una informació sobre la confiança del consumidor anglès, que es va desplomar per quarta vegada al seu nivell més baix des de novembre de 2020 per l'augment del cost de la vida.

Més bel·ligerants, els consumidors de Polònia, l'economia més gran de l'Est europeu, estan donant l'esquena als detallistes estrangers que s'han quedat a Rússia des de la invasió d'Ucraïna.

Tots aquests senyals indiquen que el missatge de Macron ha arribat quan va dir que "Europa i l'Àfrica estaran en risc de quedar profundament desestabilitzades" entre un any i any i mig."