El banc central britànic va elevar dijous el tipus d'interès clau com a part de mesures per contenir la imparable pujada dels preus. La iniciativa ha estat rebuda com un canvi fonamental en les regles del joc.

En l'últim informe, l'FMI ha revisat a la baixa les previsions per a aquest any: "L'economia engega el 2022 en una posició més feble que el previst". La major part dels banquers centrals van qualificar l'alça del cost de la vida com "un fenomen transitori". Però, a poc a poc, no només va fer que es dupliqués el preu del petroli el 2021, sinó que va arrossegar fins i tot els preus de l'alimentació. "La pèrdua del poder de compra pot incitar turbulències socials", va alertar Gita Gopinatt, economista en cap de l'FMI. "Que, a més, podrien sumar-se a les tensions geopolítiques", va afegir .

La pèrdua de control general va venir com una reacció contra l'alarma que va provocar la covid. L'epidèmia va fer témer que es produís una explosió de fallides i atur. D'aquesta manera, la inflació es va despertar brutalment. El 7,1% als Estats Units, el 5% a la zona euro, el 6,7% a Alemanya i el 6,6% a Espanya. Aquest salt es va considerar un reflex del frenesí del consum dopat per l'estalvi forçós i, d'altra banda, de la penúria de l'oferta per la falta de material i d'energia. Però al final s'ha vist que la resposta va ser desmesurada. Els torrents de liquiditat abocats ho van ser sense mesura.

La inflació debilita el poder de compra dels més pobres, així com l'estalvi de la classe mitjana. Això, a més, comprimeix els marges de les empreses i redueix les inversions

La inflació debilita el poder de compra dels més pobres, així com l'estalvi de la classe mitjana. Això, a més, comprimeix els marges de les empreses i redueix les inversions. Teòricament, els bancs centrals, en vista de tot això, s'han despertat, ja que la seva funció és mantenir l'estabilitat de la moneda. Però les coses no són tan fàcils.

Els funcionaris de la Reserva Federal nord-americana (Fed) han enviat aquests últims dies un missatge que afecta les expectatives dels tipus d'interès el 2022: "No tan ràpid". Cap dels sis membres de la Fed que van parlar en l'última setmana no ha donat suport a la idea d'un mig punt el març, com es va especular. La responsable de la Fed a Kansas City, Esther George, va dir que la institució prefereix anar gradualment.

A Europa, segons Bloomberg Opinion, el BCE sembla minimitzar les expectatives de qualsevol augment dels tipus d'interès. Però va arribar la sorpresa: una inflació rècord va desfer dijous l'estratègia del consell del BCE. Les seves previsions eren que amb el començament del nou any la inflació patís un reflux, però l'alça mitjana dels preus va assolir un 5,1%, quan el banc no preveia apujar tipus fins al 2023. El desengany de Christine Lagarde, la presidenta, coincidia a més amb les decisions del Banc d'Anglaterra (BOE), que va elevar el seu tipus d'interès del 0,25% al 0,50% i alhora es desfarà de 895.000 lliures (1,2 bilions de dòlars) invertides en bons que va acumular per estimular l'economia. Fins i tot, nou membres del consell van estar a punt d'aconseguir un augment de 50 punts bàsics, passant del 0,25% al 0,75%.

El governador del Banc d'Anglaterra, Andrew Bailey, va observar: "Serà un error extrapolar de manera simplista el que hem fet avui i suposar que els tipus estan en una inevitable llarga marxa cap amunt".

Davant d'aquest exercici de revisió, el BCE finalment va reconèixer els creixents riscos de la inflació. Christine Lagarde va fer una roda premsa a Frankfurt i va dir que als 19 països que tenen l'euro el creixement dels preus està generalitzat. I va afegir: "La situació realment ha canviat". Lagarde va indicar que "la reunió de març serà crucial i les noves projeccions podrien proporcionar una justificació de qualsevol moviment polític".

Certament, la covid va remoure les cartes, però ara hi ha un bri d'esperança. "Estem veient un moviment a l'alça en els acords salarials", segons Andrew Bailey.