L’escriptor Isaac Rosa ha publicat a ElDiario.es una mena de manifest sota el títol Queremos un gobierno Frankenstein.
Diu:
“Les sotasignades, ciutadanes i ciutadans de diverses ideologies, classes, territoris, interessos i prioritats, fem una crida als partits amb representació parlamentària perquè acordin un nou govern Frankenstein, un Frankenstein II, el Frankenstein més gran de la història. Sigui formant part del govern o donant-li suport puntualment, aquí hi caben socialistes, comunistes, verds, esquerres diverses, nacionalistes, independentistes, bascos, gallecs, catalans i tot el que vulgui aportar una cama, una mà o una orella a aquest gran Frankenstein que cosirem.
Volem un govern Frankenstein que s'assembli a un país Frankenstein com Espanya, on conviuen diferents opcions polítiques, diferents projectes territorials, diferents programes econòmics, diferents sensibilitats socials; de vegades fins i tot contraposades, enfrontades, irreconciliables. Un país amb conflicte, sí, davant de l'idealitzat país del consens on vam creure viure un dia i que simplement evitava el conflicte per la via de negar-lo, invisibilitzar-lo o aixafar-lo (…)
Mentre cap de les opcions que cita Isaac Rosa tingui una majoria prou qualificada per imposar-se, diria que el millor és un govern Frankenstein
Tenim, a més, la tranquil·litat que el pròxim govern serà molt més Frankenstein des del moment en què els seus propis integrants i suports són al seu torn petits Frankensteins: ho és el PSOE, sempre amb diverses ànimes al seu si; ho és encara més Sumar, cosit amb trossos d'una quinzena de partits; i ho són altres partits com EH Bildu, format al seu torn per diverses formacions heterogènies; i fins i tot Junts, sempre sotmès a tensions internes”.
Encara que ara aquest sobtat interès en la complexitat espanyola —no dic que sigui el cas de l’escriptor, que ho ignoro, més enllà que el 2011 va donar suport a IU— hi sigui perquè el PSOE continuï al poder, hi ha un canvi significatiu en moltes veus respecte al relat que hem conegut fins ara. No oblidem que això de "govern Frankenstein" dit de manera pejorativa s’ho va inventar Alfredo Pérez Rubalcaba. Ahir Carles Puigdemont piulava que “Espanya es conforma a ser una percepció de la realitat i no pas una realitat contrastable. Per això, la política es decideix sobretot als mitjans de comunicació i no tant al Parlament. Els guardians del relat són més influents que la voluntat popular (…) Si apliquessin aquest talent a construir realitats contrastables i no ficcions, Espanya seria molt diferent (sense dubte, molt millor). Però és el que hi ha i no ho canviarem”. Puigdemont lamenta que “la seva societat ho aguanta tot”. S’entén el seu escepticisme. Com el de Paul Valéry quan deia que la política és l'art d'impedir que la gent s'impliqui en el que li importa. Però, mentre cap de les opcions que cita Isaac Rosa tingui una majoria prou qualificada per imposar-se, diria que el millor és, efectivament, un govern Frankenstein. Que és com són —cada vegada més— les societats. Inclòs el pobre, brut, trist i dissortat Frankenstein català.