Francisco Paesa, famós espia de l'Espanya dels anys 90 i que anteriorment havia estat amb els GAL i amb la venda d'armes a ETA, ha ressuscitat per segona vegada.

La primera mort va ser a l'època en què va trair Luís Roldán. L’exdirector general de la Guàrdia Civil havia aprofitat el seu càrrec per cobrar 1.600 milions de pessetes en comissions il·legals. Quan la premsa va començar a explicar les seves aventures i va ser cessat, va confiar en el seu amic Paesa per salvar aquests diners i algunes propietats. I Paesa va crear una trama de testaferros per salvar un apartament a París i una casa a les Antilles. Per despistar els diners, va organitzar una successió de moviments per comptes de bancs de tot el món i a una gran velocitat. De Madrid a Singapur passant per Londres, Suïssa, Singapur, Londres, Suïssa i novament Singapur. I al final va desaparèixer el rastre dels diners i amb ells també va desaparèixer el propi Paesa. Oficialment per un infart. Va fer-ho oficial la seva germana contractant la famosa esquela al diari El País:

Abans, i gràcies a la rocambolesca operació dissenyada a Laos pel nostre heroi i amb l'ajut de l'esperpèntic Capità Khan, el Ministeri de l'Interior espanyol havia pogut detenir i engarjolar Roldán.

I mentre el Paesa oficialment mort vivia, sembla ser a París, amb aquell luxe discret tan seu, Roldán es va passar 15 anys a la presó i sense la pensió que tant li havia costat reunir, pesseta a pesseta, comissió a comissió. Ara bé, tenint en compte els personatges, vagi vostè a saber si ha pogut recuperar-ne una part.

Però al segle XXI, un món ple de fotos, càmeres i imatges, fins i tot per algú com Paesa és difícil desaparèixer. En qualsevol punt del món algú et pot veure, sobretot si et busquen. I l'any 2004 va ser localitzat. Llavors estava treballant en l'enderrocament d’Obiang i col·laborant amb el bo i millor del crim organitzat a Rússia. La seva habilitat el va permetre desaparèixer un altre cop, aquest cop sense esquela, fins que ara el director Alberto Rodríguez el treu del nínxol de l’oblit a la pel·lícula El hombre de las mil caras i ell, amb aquest punt narcisista que sempre ha tingut, concedeix entrevistes i tot. Paesa torna a estar viu!

Doncs bé, està clar que hem de fitxar aquest home, oi? Paesa hauria de ser una de les nostres primeres i fonamentals estructures d'Estat. Més que la Hisenda pròpia. És que, a veure una cosa, no fem gens de por. No intimidem. Això dels somriures i de les manis mostrant immensos ous durs al meteosat està mooolt bé, però no genera pànic i horror entre els nostres enemics i per això se'ns toregen. I pel que fa a les persones... A veure, el president Puigdemont és l’home tranquil, Oriol Junqueras fa cara de feliç, l’expresident Mas sense corbata sembla un metge de família que et truca a casa a veure com està la iaia i els caps de setmana se te l'endú a la casa que té a l’Empordà... I així tots. En canvi, vostè imagini's una trucada al president Rajoy dient-li:

  • ¿Mariano? Oye, que mira lo que te comento. Que hemos fichado a Paesa para que nos haga unos trabajitos, ¿sabes? No, nada, sobre aquello del referèndum, ¿te suena? Pues que lo sepas. ¡Un abrazo, majete!

Només amb això ja no cal fer res més. En 24 hores, referèndum i organitzat per en Margallo en persona i censant-se a Vic per poder votar que sí.

Que en Paesa cobra car? Sí, però això ho solucionem amb una d'aquestes maratons que ens surten tan bé. Només cal anunciar-ho com cal: Aquest any la Marató de TV3 dedica la recaptació a contractar Paesa. I, au, ja ho tenim.

I si ens traeix, com va fer amb en Roldán, cap problema. Estem acostumats. Sobretot a practicar-ho entre nosaltres...