A.- Dinou diputats, bandido! Estareu contents! Però vaja, suposo que sabràs que l’enquesta està més cuinada que un capipota, per posar-ho en termes “de la terra”. Ja et deus imaginar que La Vangu us infla només per animar els sociovergents a posar-se les piles i salvar les elits.
B.- Ara començarem a salvar Catalunya! A mi tant me foten, els del sistema i sa puta mare.
A.- I els collons del pare sant! Espero que tingueu un pla alternatiu per a quan tot això es desinfli i la Sílvia no pugui fer la meitat de coses que ha promès. Vaja, la meitat no: totes!
B.- Ah, ara et posaràs a auditar els polítics per les seves promeses? Ja ho podríeu haver fet el 2017 amb el Puigdi i el mossèn...
A.- A mi no em miris, que jo ho vaig escriure tot i encara tinc el DNI ple de plantofades (i espanyol, cagon l’hòstia).
B.- Això sí que ho tens. Però tot això no es tracta d’un programa electoral concret, que també, sinó de tornar el país al seu centre natural i fer que la política treballi per nosaltres. Això també ho has escrit, tete, que ets un expert a navegar entre dues aigües...
A.- Ja et fotran. Tot és compatible; es pot dir que els líders del processisme són uns cadàvers polítics i que la Sílvia ha aconseguit connectar molt més amb la gent... i també fer entendre a la penya que ni ella ni Ermessenda reencarnada no podran expulsar ni un sol moro del país.
B.- Com que no! Mira tot el que està fent a Ripoll.
A.- Carinyo, tancar un paki i no posar cap tia amb el vel islàmic al cartell de la festa major no té res a veure amb exercir les competències d’immigració. Per a això cal tenir el control de les fronteres i no veig el Sánchez posant els Mossos a la Jonquera perquè un futur presi de la Gene els pugui cardar a França...
B.- Tot el que vulguis, però tu saps tan bé com jo que, d’ençà de l’amnistia, tot el processisme està treballant per a Espanya i ben a gust. Cal algú que trenqui aquesta dinàmica. Com que, en el fons, ets una mica socialista, et deu agradar fotre’t amb la Sílvia amb això dels moros i per la seva dicció de comtessa imperial...
A.- Sí, a vegades parla com si tingués un supositori a l’anus...
B.- Ves fent ha ha hi hi, xato. Mentre tu et poses d’intel·lectualet amb el teu antinacionalisme i tot aquest boadelliejar que et surt contra la gent de poble, algú ha de tornar el procés a la dialèctica del patriotisme. Què et penses, que la independència es fa des de la biblioteca de l’Ateneu? Putos orsians, no hi ha qui us aguanti! Mira tots els teus amics, com han acabat; van passar-se de llestos fent-se els feministes i els regeneradors de la política... i ara tots estan menjant merda com si estiguessin sonats.
A.- Els orsians som els pilars culturals de la nació.
B.- Au, xuma-me-la de canto!
A.- A prendre pel cul, rei! Escolta, a mi em sembla de puta mare que es trenqui el tauler del Parlament i que la Sílvia ho foti petar tot. Simplement, he de fer constar en acta que tota la vostra teoria del reemplaçament cultural i aquesta xenofòbia que teniu contra els moros és una polla en vinagre com una catedral.
B.- Si vols et duc algun dia als afores de Girona o de Rubí... i els fots una classe de Pla i Fuster a les ties que veuràs tapades pel carrer com si fossin bestiar. Ves-hi, nen de l’Eixample, i ja m’explicarà si surts viu d’aquells barris!
A.- Ja hi som. Nin, que tu també et dediques a la lletra. Tu creus que el retrocés del català o que la gent no llegeixi Aigua de mar és imputable als pobres moros que acaben d’aterrar del Marroc? I el problema de la delinqüència ja saps que no el compra ni el Tato. Ara no et recitaré les estadístiques sobre els crims al país, ni el fet que la majoria d’aquests els facin gent més blanqueta que tu i que jo! Ja n’estic fins a la polla d’aquests vídeos que foteu sobre com un moro li roba la bossa a una padrina a Marsella. Tio, que hi ha dos mil putos milions de musulmans al món! Una mica de rigor tampoc fa mal.
B.- Ah, clar, ara me la cardaràs amb les enquestes i el teu puto cosmopolitisme. Deixa-ho estar, rei. Hi ha uns valors que s’associen al país i, t’agradi o no, estan en perill. Tu tens els teus recursos, els teus llibres i la llengua ben apresa; però quan aquests paios siguin majoria en molts barris —amb el teu liberalisme de merda— el català l’ensenyarà sa tia. Si són majoria, fote-t’ho al cap, estem morts! Tio, que Occident se’n pot anar a la merda i, en un entorn de decadència, Catalunya no té prou estructures per surar.
A.- Menja’m el nap, amb les estructures! Duem fucking tres-cents anys aguantant el colonialisme dels espanyols i encara som la mar de vius. Mira com n’estem d’estupendos, tu i jo. Per cert, dels espanyols cada dia en parleu menys...
B.- Ta tia en patinet, en parlem cada dia. Però ara que l’independentisme està tocat —t’agradi o no— el país ha de fortificar-se en l’àmbit cultural. Tu tens prou arrels per a parapetar-te en uns referents, però has de pensar que les generacions futures poden no tenir ni puta idea del que és la catalanitat. Ja sé que ets pixapí i els expats et toquen molt més els collons que no pas els moros. Però aquí estem parlant d’un xoc de civilitzacions que arribarà, t’agradi o no.
A.- Jo només sé el que veig i el que em passa, nen. I jo no tinc cap problema amb la gent que ve de fora. A banda, us recordo que —entre els fucking valors d’Occident— hi ha la tolerància religiosa. Digues-me estricte...
B.- Seràs capullo, que no estem al puto segle XVIII! Va, corre, ves a ensenyar Kant i Locke a una escola pública de Banyoles o de Manlleu!!! I tu et dius lector de Hobbes, paleto? Saps perfectament que els valors culturals s’imposen, i tota la resta són mariconades. La pregunta no és si t’agraden els moros o els panxitos, sinó quina força tindràs per portar-los al teu marge.
A.- No et dic que no, però la capacitat que tenim d’imposar la cultura és limitada. Tio, els nanos ja no aprenen a l’escola, estan connectats tot el dia al mòbil dels collons i ho xuclen tot del Musk, del Zuckerberg i de la puta mare que els va parir. Tu creus que una alcaldessa d’un poble o fins i tot un president de la Gene pot lluitar contra aquest canvi en la transmissió del saber?
B.- Molt bé, sabiondo, has descobert la globalització. Però deixa el mestretites que dus dins i digues, com polles salvem...?
A.- Pesats amb el puto salvem...
Com mantens la llengua, la cultura, el puto tremp del país... si els polítics pactaran amb el PSOE per salvar el cul i els teus amics escriptors treballen tots al puto EL PAÍS?
B.- Joder, ja n’hi ha prou. Doncs si no t’agrada el salvem, dispara; com cimentem la nació mentre ens matxaquen des de dins i des de fora? Com mantens la llengua, la cultura, el puto tremp del país... si els polítics pactaran amb el PSOE per salvar el cul i els teus amics escriptors treballen tots al puto EL PAÍS?
A.- Doncs resistint, com puto sempre.
B.- Això és processisme de manual, tete. Ho veus? Mentre tu et fas el resistent amb els teus pòdcasts i les teves mamonades... algú ha de fer la feina. Els tractors de l’1-O com polles et penses que van fer marxar la bòfia? Amb llibres de Kierkegaard? Estem parlant de la gent, tio! Tu no pots tenir guerrers si no tens un motiu per alliberar-te, i això, t’agradi o no, et ve de la relació cultural que tens amb els pares, et ve de la història. Els processistes l’han cagada per això, precisament. No perquè ens hagin traït, que també, sinó perquè no han entès que els passarà el mateix que a tots els que van pactar amb Espanya desoint els interessos del poble.
A.- ...
B.- Ah, amigo. Ara ja calles, eh? La fortuna de la Sílvia —i per molt que et pesi també és la teva— és que no està contaminada pel procés i té una idea prou clara del país com per trencar-se la cara. Tu tens una idea de les coses diferent? Doncs de puta mare, però al final t’hauràs de posar al seu costat si no vols tornar-te un socialista com quan eres jove.
A.- Ja no soc jove. La fortuna de Sílvia, quina gran obra d’en Sagarra!!!
B.- Però ets igual de cínic. Quina puta mania amb el cony de Sagarra.
A.- Mantinc l’atractiu sexual, però. Clar, tu ets més de la cosa modernista rural, pagesa...
B.- Ves fotent conya, que encara et fitxaran de director del CCCB perquè vagis escampant el teu noucentisme de còctels i senyores de l’Upper...
A.- T’imagines? La meva primera nòmina... quasi als cinquanta anys. Podríem anar a dinar a l’Estevet cada dia. I quasi que podria tornar a mamar, mira.
B.- I també podries escampar la pixa entre les pijes sociates de Bar-sa-lo-naaa.
A.- Això ja ho he fet, amb un èxit rotund, mal m’està dir-ho. I ara soc un home asexual i avorrit.
B.- Pren-t’ho seriosament, tete. Que el món està canviant i, si no ens hi adaptem, acabarem més tiesos que la mojama.
A.- Va, deixem la política, collons. Que fot segles que no et veig. Què, quan em faràs padrí d’un nen?
B.- Ara, a la nostra edat? Que estàs sonat?
A.- Però no s’havia de repoblar Catalunya amb napbufs de sang catalana i tres-cents cognoms de la tribu?
B.- No t’aguanto.
A.- Jo tampoc.
B.- Va, demanem.
A.- Per al senyor, esqueixada i botifarra amb seques.
B.- Ves a cagar.
A.- I un porronet de vi ranci...
B.- Puto pesat. I per a la senyoreta un Vichy.