Tom Holland s'ha fet un Colau. Però en el cas d'aquest en aparença autèntic individu, sí ho llegeixo com un sincer intent de mantenir la seva salut mental entre els vaivens de la seva vida d'estrella cinematogràfica. L'actor ha reconegut el descens "en espiral" que li provoca estar present a les xarxes socials, un descens que no puc imaginar més que a l'infern en qualsevol que conservi un mínim de sensibilitat i tingui la més mínima relació amb l'assalariat que li porti els comptes.

Què fèiem abans d'aquest embolic de recursos, suposadament gratuïts, posats al nostre servei per a, també suposadament, mantenir-nos informats, comunicats, relacionats? Ens vèiem amb els nostres amics, quedàvem amb les nostres parelles, sabíem ràpidament de les males notícies i també bastant veloços ens arribaven les bones. Hi havia estrelles per reconèixer en revistes o llocs insospitats, perquè un cert glamur era possible quan una càmera de mòbil no estava en tot moment a l'aguait de qualsevol debilitat de les estrelles més admirades. Existíem, sí, encara que ara gairebé ho hàgim oblidat i noves generacions no puguin ni tan sols imaginar-ho.

Per descomptat que les xarxes poden significar-se en positiu: aconseguir en hores la rendició d'una empresa que ha abusat d'un consumidor o la cancel·lació del compte d'un youtuber miserable comptarien en el seu historial.

Tom Holland deixa les xarxes socials, i voldria creure que recuperarà part de la seva llibertat, bones dosis d'aquest atractiu que generen les personalitats misterioses, i sobre tot el control. El control de la seva pròpia vida més enllà de la consideració d'aquesta massa informe que, a diferència del que abans succeïa, ha adquirit capacitat individual i certa impunitat des de l'anonimat, per crucificar aquell que desitja. Per descomptat que les xarxes poden significar-se en positiu: aconseguir en hores la rendició d'una empresa que ha abusat d'un consumidor o la cancel·lació del compte d'un youtuber miserable comptarien en el seu historial. Forocoches acaba d'aconseguir d'un tal Escalona hagi estat esborrat del mapa social en cancel·lar YouTube el canal en el qual anava penjant les seves floretes. I és que un youtuber, què és sense aquesta xarxa?

Si la teva vida professional no és cap altra cosa que estar, filtre mitjançant, en una plataforma on vius una irrealitat (l'altre dia vaig assistir al posat d'una "famosilla" menjant el sushi que li repugna per al seu perfil d'Instagram), llavors depens d'aquest vidre, i de sobte et transformes en res, si algun altre ho vol, no es digui YouTube, Forocoches o turba. Però si existeixes perquè la teva vida i la teva obra respiren l'aire real, pots ser tu qui apagui aquesta espelma i recuperi el seu ésser i el seu sentit. No hi ha Forocoches que apagui Tom Holland. O sí?

Sí, amb facilitat, avui també es pot cancel·lar la bellesa, l'art i la veritat, almenys en el que a aquesta vida terrenal es refereix: amb la mentida intencional i la col·laboració involuntària dels xais que s'abonin a ella, pot passar de tot. Fins i tot dient adeu a les xarxes socials, les xarxes poden matar, si algú compra la calúmnia i per ella l'aparta d'allò que sap fer i en la qual cosa treballa. Sí, potser no hi ha fuita per a l'infern de què està fugint Tom. Una vegada generat el monstre, alimentar-lo és tasca de tots. Tasca estimada o no. Tasca de Forocoches i de Tom.