"A Espanya, els pocavergonyes, els catòlics de veritat i els imbècils viuen com Déu."
Max Aub
Els fiscals de dretes no poden més. Delerosos que guanyin els seus i ansiosos per demostrar la lleialtat per rebre allò que arribi, van convidar el passat 18 d'abril el líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, a un sopar multitudinari organitzat per l'Associació de Fiscals per parlar de política. No hi ha cap altra manera de definir el que va passar a l'Hotel Claridge de Madrid, mentre exercia d'amfitriona Cristina Dexeus, aleshores presidenta de l'associació i degana dels fiscals de l'Audiència de Barcelona. Sis dies després, es van unir entusiastes a la convocatòria de vaga indefinida contra el govern de Sánchez, sense haver-ne consultat els seus afiliats.
No estic en cap cas d'acord amb el ministre Bolaños, quan molt enfadat parla d'una reunió clandestina. Com si fos possible dir clandestí a un sopar de mig centenar de persones en un hotel del centre de Madrid! Al contrari, senyor ministre, el més greu és que ni tan sols van intentar amagar-se. Si hagués estat un conciliàbul d'un grapat d'aspirants a aconseguir bons càrrecs, només hauríem vist el que ja és habitual a la troca madrilenya; a més, no haurien anat junts, per fer de llagoter un hi va millor sol. El que és inaudit és l'obscenitat, la impudícia, amb què els capitostos d'una associació professional van vulnerar tots els preceptes ètics del seu gremi i tota l'estètica de la seva activitat, per fer la gara-gara vilment a qui creuen que els pot col·locar ben aviat. Per a això no van dubtar a fer el que mai no haurien d'haver fet: criticar de manera oberta i política el govern al qual deuen lleialtat institucional, si més no com a executors de la seva política criminal, fins que les urnes parlin de nou.
La reunió es va conèixer de seguida. Molt probablement perquè ni tan sols tots els assistents no van aprovar el que s'hi va dir; encara queda gent amb un mínim de pudor i de sentit comú. Aquests deuen ser els que han informat el col·lega José Manuel Romero per permetre-li reconstruir en l'edició d'ahir del diari El País les autèntiques aberracions institucionals que van tenir lloc en aquell esdeveniment.
Doncs que es faci la llum!
Parlar de política, decantar-se cap a un costat o un altre compromet la imparcialitat fiscal, perquè imparcial és el que no pren partit o part
L'exfiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, artífex de l'estratègia errada en el judici del procés que va ser esmenada pel mateix tribunal, va criticar l'acció del Legislatiu, al qual va acusar de perversions i va perorar llargament contra la reforma dels delictes de sedició i malversació. Feijóo la va felicitar, a ella i als seus companys d'obstinació, per haver "restablert l'ordre constitucional que alguns polítics van trencar". Si això no és fer política no sé jo què ho pot ser. Parlar de política, decantar-se cap a un costat o un altre compromet la imparcialitat fiscal, perquè imparcial és el que no pren partit o part i Madrigal ni va fer ni farà cap altra cosa des que va deixar el seu càrrec. Això sí, va estar sacsejant la cadira a Dolores Delgado acusant-la precisament d'això durant tot el seu mandat.
No és l'única biga que se li ha ficat a l'ull. Madrigal és la presidenta de la Comissió d'Ètica de la Fiscalia —mare de Déu, algun dia els explicaré com va ser aquesta elecció!— i durant les seves intervencions en l'àpat va vulnerar diversos articles del codi ètic que està cridada a aplicar. Ara què fem, la denunciem davant d'ella mateixa? Els seus companys de la Unió Progressista de Fiscals li han demanat la dimissió, però no ho veuran els seus ulls. A desvergonyiment no els guanya ningú. Recordin que Madrigal va ser acusada en una emissora de ràdio pel mateix tinent fiscal del TS —el llavors número 2 de la Fiscalia, Luis Navajas— d'haver-lo pressionat perquè acceptés les querelles contra el govern espanyol per la gestió de la pandèmia: "Són esclaus de la seva ideologia i estan contaminats". Sent molt conservador no va poder suportar l'activisme polític de la senyora Madrigal ni el seu desvergonyit article en un diari nacional qüestionant l'estat d'alarma. Consuelo no es talla un pèl i menys ara que creu que arriben els seus.
No sé a què aspira ella, però diuen les males llengües que Antonio Narváez, un altre dels comensals de llengua més llarga, es postula com a futur FGE. Mèrits fa temps que en fa. Ara és fiscal de sala del TS, però mentre va ser magistrat del TC va resultar decisiu per a aquella insòlita paralització de la votació d'una norma legislativa al Senat. Els mèrits els va treballant. En la tinguda de fiscals pepers es va esplaiar fins i tot sobre futurs pactes en seus de la sobirania popular: "Es perfila una coalició en el Parlament basc entre els filoterroristes de Bildu, el PSE i el que quedi de Podemos", la qual cosa per a ell és un problema tan greu com "el de Catalunya". El van recusar les defenses dels polítics catalans jutjats per una conferència pronunciada a Granada en la qual va afirmar que el que va passar durant el procés havia estat un cop d'estat. No es va acceptar la recusació, no cal que ho digui. L'aspirant, que no va deixar d'anomenar "Alberto" el líder de l'oposició, va arribar a posar sobre la taula les teories trumpistes de la conspiració per parlar de la presa de Sánchez de les institucions: "Fins i tot es parla d'alguna indústria com Indra, que és qui controla els processos electorals". Ah, i la Dexeus! L'amfitriona també aspira a vocal del CGPJ i diuen els que ho saben que era ja dins de les llistes entre González Pons i Bolaños que van ser trencades pel PP.
És inadmissible que una casta sense cap validació a les urnes es planti davant del candidat a president del govern pel Partit Popular a demanar-li que implanti el seu model de país
És intolerable que amb una barra tan gran aquests senyors es treballin els futurs càrrecs i es mostrin com a partidaris d'unes polítiques concretes. És inadmissible que una casta sense cap validació a les urnes es planti davant del candidat a president del govern pel Partit Popular a demanar-li que implanti el seu model de país. És improcedent i inacceptable i no vull pensar que tots els associats de l'AdF estiguin d'acord amb aquesta actitud pornogràfica. Els van cridar a ells, els qui paguen la quota i penquen cada dia? No, senyors fiscals de l'AdF, hi van anar per treballar-se els seus llocs i, potser no ho nego, llançar-los unes engrunetes després a vostès si són prou submisos.
Si algunes formacions que han format part o han sustentat el govern actual no haguessin estat tan matusseres i tan agressives i tan estúpidament antiinstitucionals, potser es podrien haver plantejat seriosament estudiar la manera de solucionar el veritable càncer de la justícia: l'existència d'un partit judicial que té el seu propi programa i un poder sense contrapesos per imposar-lo fora de les urnes. Feijóo, que és una mica passerell, potser se'n va anar a casa pensant que li estaven brindant el seu suport, quan, en realitat, li estaven posant condicions i marcant el terreny. Demà pot regirar-se contra ell si calgués per als seus designis.
Hi ha fiscals i hi ha jutges que han perdut la vergonya. Si els seus antecessors, aquells que no tenien ni amics fora de la carrera per no pecar per relacionar-se amb qui no tocava, aixequessin el cap, girarien cua a les seves tombes. Perquè aquests senyors que han vingut darrere no només no es relacionen amb normalitat amb la societat a la qual serveixen, és que han oblidat aquesta funció per pretendre que la democràcia tota serveixi els seus propòsits. És intolerable, però no els passarà res. No només això, els donaran els premis i prebendes que els vinguin de gust. Estan trencant les costures de l'Estat, però els importa un rave mentre puguin cenyir-se les de la toga que ambicionen.