I surt Jorge Fernández Díaz, fabricant professional de ficció conspirativa, i se’ns presenta com un pobre màrtir. Ell, guionista de les tres temporades de “Removiendo en la basura. Póngame 10 quilos de informes de los hermanos Grimm”, resulta que, pobret, és el gran damnificat d’una fosca trama de gent molt dolenta.

I argumenta el ministre de l’Interior en funcions que el tema no és a què dedicava ell el seu temps lliure i donar-nos les explicacions pertinents de les seves activitats, sinó que la gran qüestió és qui va gravar-lo. Bé, escolti, i a nosaltres què ens explica? Van gravar-lo al seu despatx, no? Doncs vostè sabrà qui l’envolta. Vostè sabrà qui té allà dins. Vostè sabrà qui vol petar-se’l i per quins motius. Vostè sabrà què ha fet perquè algú de les clavegueres de l’Estat l’hagi llançat aquest torpede. Perquè, esclar, això ho ha fet un dels seus. O ens farà creure que qui grava converses al despatx del ministre de l’Interior és un jihadista veneçolà indepe etarra de Podemos? O la portera de casa?

I afegeix don Jorge que darrere de la maniobra hi ha l’intent d’acabar amb la feina de l’Oficina Antifrau. Tan imbècils ens considera? Sí? De veritat? Insinuar que tot plegat és una maniobra dels mateixos que van inventar-se l’independentisme per evitar que la justícia els demanés responsabilitats per tot el que han robat, és massa justet. Fins i tot per algú per vostè, un cadàver polític que fa olor d'enterrament de tercera.

Sí, els Estats fan coses com les que explica Fernández Díaz a les gravacions. I els toca fer-ho. De la mateixa manera que els Estats fan abdicar els reis que posen en risc el mateix Estat. El problema és que aquestes coses es fan, però és lleig que se sàpiga que es fan. I, encara més, que les veiem o les escoltem fer mentre es fan. Per tant, quan et pillen, als països normals, has de dimitir. Però no per fer-ho, sinó per inútil.

I avui, la gran pregunta és: i ara, què? Què passarà?

El normal seria que després de les eleccions, que guanyarà el PP, a la negociació amb PSOE i Ciutadans (ho sento, Podemos no entra com a fitxa a la partida que juga l’Estat) 1/ s’ofereixi en safata el cap de Rajoy i el seu equip, 2/ es pacti un govern tripartit “poc partidista” i 3/ el PP aprofiti per arrancar tota la seva crosta i renovar-se.

I, passarà això? Miri, escolti, Espanya té un president del govern que pertany a un partit que ha pagat sobresous als seus líders amb sobres d’origen incert, que ha pagat obres a la seva seu amb diner negre, que ha tingut tots els tresorers a la presó, que la corrupció se l’ha menjat a Madrid, al País Valencià i a les Illes... i no ha passat res. Ei, però res de res. I la gent els continua votant amb alegria.

Per tant, que ara aparegui la gravació d’un ministre de l’Interior intentant fabricar proves contra l’independentisme, ves que no els doni una simpàtica majoria absoluta.