Just encara amb la ressaca del 8M, és com que ningú té ganes de parlar de feminisme. Sí, això del feminisme és tan cansat com quan la teva mare et recordava que t’havies d’endreçar l’habitació. Que ja ho saps, però ara no et ve de gust, sobretot si no tens ganes —en el cas del feminisme— de lluitar per les noves generacions. Diu molt d’aquelles que són tan feministes que no els cal ser-ho, per fer-se la rara avis i quedar bé amb els mascles que estan saturats. Per sort, a les Davantaleres, la sororitat i la lluita per les noves generacions estan servides. Dones de diferents generacions que ens unim per cuinar, que ens posem el davantal que vàrem deixar fa temps per triomfar en les nostres carreres. Ada Parellada aconsegueix el que no pot fer ningú: conciliar les dones més importants de la cultura catalana, com una Glòria Serra o una Helena Rakòsnik, amb Agnès Marqués o la Marta Romagosa, abans d’anar a treballar. Actrius, cantants, investigadores, enòlogues, presentadores, escriptores, directives. Gràcies al Semproniana i al seu equip per fer que aquest acte sigui sempre més animat i l'agafem amb tantes ganes. Un somni per a les dones del vi que hàgim pogut maridar-nos amb aquestes dones que es posen el davantal, perquè mentre cuinen, parlen de les coses importants de la vida. Sabent que les coses més importants no són coses.
La setmana passada, vaig tornar a presentar per sisena edició la primera fira d’enoturisme FINE. I és que és veritat que durant anys el relat del vi s’ha escrit, sobretot, en masculí: grans enòlegs, tastadors experts, col·leccionistes i consumidors que parlaven de coses tan interessadament oblidables com la fermentació malolàctica. Però el mateix turisme del vi està canviant la manera tradicional d’explicar el vi. Segons l’estudi "Wine Tourism as a Strategic Tool in Destination Development", del professor Gergely Szolnoki, de la Universitat de Geisenheim (Alemanya), el 53% dels consumidors d’enoturisme al món són dones. La dada no és anecdòtica: revela un canvi profund en la manera d’entendre el vi. La consultora Carmen Bengoechea —vinculada al museu del vi Vivanco— recorda que l’enoturisme ha esdevingut una eina clau per revitalitzar el medi rural. Però per construir un destí enoturístic no n’hi ha prou amb tenir vinyes i cellers: cal construir un relat. I aquesta història (que no story d’Instagram) és el material amb què es construeix l’experiència turística.
Una de les primeres idees que subratllen els experts és que el consumidor de vi no és necessàriament el mateix que l’enoturista. El consumidor tradicional sovint busca coneixement tècnic, classificacions o prestigi. L’enoturista, en canvi, busca experiència: paisatge, gastronomia, cultura, emoció i, sobretot, història. Per aquesta raó, que les dones siguin majoria en l’enoturisme no sorprèn tant. Les dades mostren que les activitats culturals i gastronòmiques atrauen més públic femení, mentre que les experiències més tècniques, prèmium o d’aventura, continuen tenint un públic majoritàriament masculí. La presència femenina també varia segons el grau de maduresa del mercat. En mercats emergents, el consumidor de vi acostuma a ser majoritàriament masculí. En canvi, en mercats consolidats, l’enoturisme es diversifica i el perfil de visitant s’equilibra. A Nord-amèrica, el pes del consumidor expert fa que el públic continuï sent majoritàriament masculí. A l'Àsia, en canvi, en molts destins prèmium el públic és majoritàriament femení, ja que el vi s’associa sovint a estatus, luxe i experiències gurmet. A Sud-amèrica, els perfils són més mixtos i transversals, com diu l’estudi de la Universitat de Sevilla. El turisme com a resposta a la caiguda del consum és una gran possibilitat del sector.
Per construir un destí enoturístic no n’hi ha prou amb tenir vinyes i cellers: cal construir un relat
El turisme del vi ha deixat de ser només una visita a un celler amb tast final. Avui inclou experiències que fa uns anys haurien semblat improbables: ioga davant d’un mar de vinyes, curses entre ceps, rutes en bicicleta entre cellers o activitats de benestar i natura. "El celler ha de ser un contenidor d’experiències", ens diu Antonio Lombardia, president de la DO Ribeiro. També ha de buscar aliances naturals amb la gastronomia i l’oli. L’oleoturisme i la gastronomia són companys naturals de viatge del vi. Com explica Hernán Tejera, del Clúster d’Enoturisme de Canàries, es tracta de capítols diferents d’un mateix llibre. No és cap novetat que molts cellers incorporin restaurants gastronòmics. El celler Arzuaga, per exemple, n’és un cas emblemàtic. Altres apostes passen per la col·laboració amb el món del disseny, com fa Donnafugata amb Dolce & Gabbana. Al final, tot es resumeix en una idea: tenir bon gust. Per a Almudena Alberca, Master of Wine i directora acadèmica de la Fundació Escola Internacional de Cuina de Valladolid, el repte del sector és entendre que el vi ja no es comunica només a través del producte, sinó també a través de l’experiència global. I fer un pas més enllà en incloure detalls que compten molt, com per exemple poder viatjar amb l'animal de companyia. Després de la pandèmia, moltes escapades enoturístiques han incorporat propostes pet friendly que encaixen perfectament amb el turisme rural. Durant la COVID-19, quan molts feien broma amb les passejades permeses amb el gos, el turisme rural i l’enoturisme es van convertir en una de les grans escapatòries. No només van ajudar a desestacionalitzar el turisme, sinó que també van obrir una finestra internacional per a molts territoris vitivinícoles.
L’expert nord-americà Paul Wagner acostuma a dir que, per a molts visitants, la visita al celler és el preu que han de pagar per beure el vi. Avui, el wine bar a l’exterior de molts cellers ja és una realitat. La visita és l’experiència que crea el vincle emocional amb el vi. I en aquest nou relat, les dones no només hi participen com a visitants majoritàries, sinó també com a narradores, prescriptores i protagonistes. Si el vi forma part de la nostra història, l’enoturisme és la manera contemporània d’explicar-la. I cada vegada aquest brindis és més femení.