Aquesta setmana s’inicia entre molts d’embolics, amb l’agenda d’estiu del monarca espanyol a Palma, però la setmana passada passejava per Catalunya, mantenint ocupats tantes i tants agents de la policia, Mossos d’Esquadra inclosos, que no sé  pas si la seguretat del país estava coberta o només ho estava la de les seves majestats.

La de la ciutadania, de seguretat, no em sembla pas que fos respectada, tot i que la pregunta que m’ha portat a fer aquest article va ser molt respectuosa. Dijous, després d’haver blindat la població de Sant Martí Vell perquè no hi hagués cap protesta, un grup va arribar fins als carrers del poble i un agent dels Mossos, davant la gent que es manifestava asseguda a terra, va preguntar: “Hi ha algú que es vulgui aixecar i l’acompanyem tranquil·lament?”.  A la qual cosa va contestar un manifestant: “Hi ha algú que vulgui defensar la ciutadania i no la monarquia?”

Em va semblar fins i tot bella la situació, perquè amb més poques paraules no es podia resumir una contradicció flagrant amb els principis democràtics que es dona en tota democràcia que no ho pot ser si té un rei o una reina o ambdós i tota la família que arrosseguen. No diem ja si a sobre té un rei emèrit com l’espanyol. Aquest darrer comentari me l’havia d’haver estalviat, perquè el problema no és pas el comportament dels monarques —que ho és, i molt gros—; el problema és que hi siguin i que un sistema democràtic, a sobre, els blindi. Aquest és el tema de fons i d’aquí la gran pregunta del manifestant!

En democràcia la policia hauria d’estar al servei de la ciutadania

En democràcia la policia hauria d’estar al servei de la ciutadania, per començar, per a evitar qualsevol abús de poder;  en primer lloc, els del mateix Estat, i els membres que el representen. Ara bé, aquesta funció només la poden complir si els i les polítiques de torn tenen ben clar aquest principi insalvable del deure democràtic, i ha quedat clar massa vegades que a Espanya això és impossible. Fins i tot quan és el PSC qui governa. Seria molt fàcil dir que hi ha un problema mental, però el tema és tot un altre, perquè té a veure amb la cara més fosca del poder.  

Però, en qualsevol cas, no es pot ser socialista i monàrquic, és una qüestió bàsica de principis i interessos antagònics; tot i que a Espanya aquesta contradicció no es genera, o en tot cas, no fa cap butllofa ni moral ni política als interessats i interessades. Fins i tot quan no només et mantens al mig, sinó quan retalles els drets de la ciutadania per protegir un monarca del fang del carrer. La imatge de les teulades plenes de tiradors, no sé pas si franctiradors, en la visita al Liceu de la família reial i l’impediment de què la protesta ciutadana arribés a ulls i orelles d'aquests, no és pas compatible amb la democràcia ni ho és amb ser d’esquerres. El Govern de la Generalitat ho hauria de tenir ben clar; per molt que vulguin que això sigui Espanya, encara no ho som. A més a més, tot i que tant el concepte de democràcia com el concepte d’esquerra sembla que es pot estirar tant com es vulgui, sense rebentar, no vol dir que no estigui tenint conseqüències en la degradació dels valors socials de convivència, del respecte als drets humans i del sosteniment de la mateixa democràcia en la qual vivim.