L’any 1984 el far de la Banya es va traslladar del delta de l’Ebre a Tarragona, es va restaurar i es va integrar al Museu del Port. Visible des del passeig del Serrallo i de l’avinguda del port és un dels símbols del front marítim tarragoní. És un far històric posat en funcionament el 1864 a la punta de la Banya del delta de l’Ebre, lloc originari que li dona el nom. El 1988 va ser reobert i des del 2003 és també un espai museístic dedicat a la història i tecnologia dels fars.
La funció principal dels fars és servir de senyals lluminosos per ajudar a la navegació: indicar als vaixells la presència de la costa o de zones perilloses; assenyalar punts concrets de referència; ser guia per a l’entrada a ports o canals. Un far, de nit o amb mala visibilitat, ajuda el navegant a saber on és i a evitar perills. Aquesta setmana des de Tarragona s’han emès senyals per a la navegació del nostre país, que fa un temps que pateix de manca de visibilitat per orientar-se. Si em disculpeu el joc de paraules fàcil amb el nom del far, s’han emès senyals sobre qüestions en què cal ficar-hi la banya. Reptes davant dels quals cal determinació, persistència i fermesa: el racisme i l’odi contra els catalans.
Dimarts, a la tertúlia d'El Matí de Catalunya Ràdio, vaig viure en directe —ja que hi participo— l’entrevista que Frederic Vincent va fer a monsenyor Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona i primat, en la qual va dir: “un xenòfob no pot ser un veritable cristià”. Ho deia en resposta als posicionaments antiimmigració de Vox i a les crítiques que Santiago Abascal va fer a l’Església perquè va fer costat a la comunitat musulmana de Jumella. “En aquesta matèria dins l’Església no hi ha fissures”. L’arquebisbe va recordar el que diu el Concili Vaticà II sobre l’acollida i el tracte digne als immigrants i va subratllar que “migrar és un dret, com també ho és no haver de migrar forçadament”. Línia fixada i missatge clar a la parròquia. Després d’un temps en què molts han trobat a faltar veus més clares dins l’Església catalana davant diverses situacions, aquest missatge de l’arquebisbe ha sigut celebrat per molts. No es pot ser un veritable cristià i ser xenòfob o racista.
No es pot venir a un club català si insultes la nostra terra o un dia vas decidir cagar-te en tots els nostres morts
Aquell mateix dia, a la tarda, el Club Gimnàstic de Tarragona va emetre un comunicat oficial per explicar que el Club “ha decidit no formalitzar el fitxatge prèviament anunciat de José Calderón Portillo”…, feia quatre hores de l’anunci. L’any 2024 Calderón jugava amb el Còrdova i la seva manera de celebrar la victòria del seu equip davant del Barça Atlètic en el play-off d’ascens a Segona Divisió va ser fer un vídeo a les xarxes socials dient: “me cago en los muertos de todos los catalanes”. Aquestes declaracions no havien sigut el motiu directe per no contractar-lo. Potser als qui ho havien de fer els havia passat per alt i no n’eren conscients. El cas és que el Club va reaccionar a la pressió dels aficionats i en general. “El Club, que representa una ciutat i una afició orgullosa de la seva història, de la seva identitat i dels seus valors, considera que qualsevol incorporació ha d’estar alineada amb el respecte, la unió i la responsabilitat social que ens caracteritzen”. Aquest comunicat també ha sigut celebrat per molts. No es pot venir a un club català si insultes la nostra terra o un dia vas decidir cagar-te en tots els nostres morts. Per més moment d’eufòria que fos, per més disculpes demanades.
A Catalunya hi ha coses que no són negociables. No són imposicions, al contrari. Si són innegociables és perquè tenen a veure amb el respecte, els drets humans i la llibertat. Són elements que ens defineixen com a poble, com a nació. Això no s’ha de confondre amb bonisme ni amb pensar que tot és barra lliure i que la política no ha de gestionar situacions complexes. Ni s’ha de confondre amb què es demani adscripció a un determinat sentiment. S’exigeix respecte. Si a Espanya algú té temptacions de “captar vot catòlic” fent posicionaments polítics racistes o xenòfobs, ell sabrà: el nacionalcatolicisme franquista és una època molt fosca per a ells. L’Església catalana ja ha dit que això no pot ser. Si a Espanya algú creu que cagar-se en els morts de tots els catalans és una manera habitual d’expressar-se i la catalanofòbia és una opció política que dona resultats, ell sabrà: el franquisme és una època molt fosca per a ells. El Nàstic ja ha dit que això no pot ser.
Segons l’emperador romà Adrià, Tarragona és la ciutat on la primavera és eterna, “Tarraco, civitas ubi ver aeternum est”. Es referia a la seva bellesa i bones condicions. Però la primavera també és símbol de renovació, esperança i començaments nous. De moment aquesta setmana ens ha fet de far, el far de la Banya.