Tots els partits catalans que avui concorren a les eleccions t’han demanat que els votis per evitar un mal major. Conseqüentment, un dels primers èxits de l’abstencionisme ha estat el de nuar la partitocràcia de la tribu perquè supuri que les formacions concurrents al 23-J no poden oferir-te res més enllà d’esporuguir-te. No hi ha cap partit, ni un de sol, que t’hagi dit “si em votes tindràs això, viuràs millor”. Tots repeteixen frases del tipus “jo negociaré més bé el que ens pugui donar Madrid” o “de no votar, et passarà això”. Aquests, ras i curt, són els arguments clàssics del maltractador, que es tradueixen en el fet d’assumir que no tens autonomia (en aquest cas, política), car viuràs sempre subsidiari d’un poder del qual sempre acabaràs pidolant o, pitjor, en la idea segons la qual necessites un partit perquè faci de dic de contenció de tot allò que et pot perjudicar en el futur.

Per molt que aquest mal sigui la regressió de drets, la crema de tots els exemplars de Cavall Fort o la resurrecció del mateix Hitler, l’argument de fer-te anar a votar a la contra (insisteixo, de dir-te que lamentaràs l’abstenció) no abandona el paradigma de l’abusananos i del grapejador. La pervivència del català i de la nostra cultura, per tant, no depèn de si Sánchez és més tou amb el catalanisme o de si PP-Vox prohibeixen l’Aplec del caragol. La qualitat de llengua, de la cultura i la salut política són resultat de materialitzar l’albir d’un col·lectiu d’homes i dones lliures. Els partits catalans no poden ésser filtre d’aquest anhel, perquè ja fa massa temps que són esclaus i només se t’adrecen per mentir-te o per fer-te xantatge. L’èxit del referèndum els va agafar per sorpresa, mai van pensar a aplicar-lo, i l’únic que han fet des del 2017 és barallar-se per qui lidera la cursa de la Catalunya sotmesa.

Els independentistes no podem avalar una rendició ordida per una generació de polítics que, d’ençà de claudicar amb la suspensió de la DUI, només han excel·lit abaratint el preu de la nostra llibertat

Això no és un afer d’opinió: és una realitat palpable. Els republicans et diuen que la independència no és possible, i que t’acontentis de veure alguna pel·li de Netflix en català i tenint els presos polítics fora de la presó. Els juntaires criden que ja n’hi ha prou i que a partir d’ara bloquejaran qualsevol pacte amb l’Estat, tot això mentre desenterren la mòmia de Xavier Trias i d’Artur Mas... per si de cas encara poden esgarrapar alguns dinerons de Madrid. Els cupaires graten la paella d’afers com el de l’espia-cònjuge infiltrada per recordar-te que un Estat té clavegueres i que Espanya els fa pupeta, com feien fins fa quatre dies els convergents. La simpàtica senyora dels comuns, finalment, va repetint que hi ha un referèndum a l’horitzó... però que de moment si de cas farem polítiques socials. No cal enumerar la resta de partits, perquè ja tal. Tot plegat, et posis com et posis, és invotable.

Ara per ara, l’únic que poden fer els representants catalans a Madrid és treballar de l’Estat. No hi ha una sola proposta dels nostres aprenents de líders, per tant, que ens allunyi de la influència del poder central. Hem de triar: si som independentistes, ells ja no ens poden representar més. De fet, encarnen precisament tot el que ens enganxa a la mamella de la dependència política i existencial d’Espanya. Els independentistes no podem avalar una rendició ordida per una generació de polítics que, d’ençà de claudicar amb la suspensió de la DUI, només han excel·lit abaratint el preu de la nostra llibertat. No faran que Rodalies funcioni millor ni que es parli més català a Cornellà, pel simple fet que ells mateixos han renunciat a ser lliures. Abstenir-se no és cap rebequeria, ni un gest antipolític: contràriament, és la reivindicació més racional i política que existeix.

La independència de Catalunya és possible, no només perquè les idees clares i distintes es materialitzen tard o d’hora, sinó perquè aquesta és una voluntat que ha sobreviscut fins i tot al processisme. Espanya no és l’impediment primordial per arribar-hi; contràriament, la trava rau en uns partits que sempre han viscut de la dependència i de traficar amb tot allò que t’importa per salvar-se i guanyar quatre duros. Mentre tots els líders del procés han adquirit prosperitat, tu només has fet que empobrir-te. Ho continuaran fent mentre els ho permetis. No serà així. Fa molt bon dia, en definitiva, per gaudir de la platja. O del que vulguis, només faltaria. De nit ja tindrem temps per celebrar la castanya que es fotran.