Estrenem any i amb aquest, els millors desitjos perquè aconseguim aprendre dels errors i trobar els encerts.
Per a tu, que llegeixes aquestes lletres, gràcies per fer-ho. Per dedicar-me el teu temps, cada diumenge, cada dia que apareixes per compartir amb mi aquesta estoneta. Per estar d'acord amb mi i, també, per no estar-hi però respectar les meves opinions. Gràcies. Perquè escriure com molts fem de vegades és llançar les nostres idees a l'aire esperant que siguin rebudes, ben enteses i serveixin per fer pensar, per ser millorades.
Gràcies també als qui cada dia manteniu el rumb, encara que vinguin dies ennuvolats, encara que hi hagi incertesa. A qui sempre teniu com a eix fonamental els principis i l'ètica. Perquè només podrem millorar el que necessita una millora si hi ha persones compromeses més enllà d'ideologies polítiques, més enllà d'etiquetes, més enllà de bàndols. Sortir de la cleda no és fàcil, però, sens dubte, és el camí per poder teixir aliances fraternals, d'aquelles que es preocupen perquè a ningú no li falti el més important i essencial.
Un record als qui ja no hi són, perquè la seva memòria és un regal que hem de cuidar. De vegades tot va tan ràpid que oblidem els èxits per altres de més nous, i no valorem prou que els fruits que avui tenim cal agrair-los als qui, moltes vegades, no els van veure mai. No ens oblidem de cuidar els nostres majors, de respectar-los, d'escoltar-los i, sobretot, de mai abandonar-los.
Comencem un nou any i depèn de nosaltres que, en la mesura de les nostres possibilitats, sigui un temps d'objectius complerts, de conflictes resolts, de diàleg i, sobretot, de grans dosis d'empatia i escolta activa
Que cuidem els nostres nens, que mirem a través dels seus ulls i ens fixem en l'enorme quantitat de perills que, per desgràcia, els sotgen. Ensenyem-los a viure sense odi, sense rancor, a aprendre a respectar les diferències i a comprendre que allà és on precisament hi ha la riquesa que els altres ens aporten. Plantem-hi les llavors tan necessàries per a un futur sense els nostres errors.
Que visquem pendents d'aportar, de sumar, de proposar i resoldre, en lloc de destinar tanta energia a criticar per criticar. Reflexionem abans de dir el primer que ens passi pel cap i dubtem una mica de tot. Mai no ve malament qüestionar-nos fins i tot el més principal.
Valorem, sobretot, els qui ens estimen, els qui ens cuiden, els qui sempre hi són. Encara que no sapiguem veure'ls. I revisem si som capaços d'estar a l'altura i oferir, almenys, el mateix que ens donen.
Apostem per ser valents, per no conformar-nos, per ser útils per als altres. De la manera que sigui, però intentem-ho.
Mirem al nostre voltant, sense necessitat d'anar-nos-en lluny. Busquem aquest petit lloc on segur que tindran cabuda els nostres projectes, la nostra petita ajuda. I no perdem el temps ni l'energia en lluitar per lluitar, en discutir per discutir. Tant de bo siguem capaços de trobar en cada debat un reconeixement a l'adversari, un compromís per intentar apropar postures.
Que aquest nou any no ens carreguem amb més del que siguem realment capaços; i que tampoc no creguem que no podem iniciar el que queda pendent. Que trobem l'equilibri just per ser flexibles sense trencar-nos.
Els meus millors desitjos als valents que donen la cara. Que comparteixen la seva veritat, disposats a canviar d'opinió si els arguments els convencen. La meva gratitud als que es llevin cada dia amb la mirada posada en millorar.
Comencem un nou any, i depèn de nosaltres que, en la mesura de les nostres possibilitats, sigui un temps d'objectius complerts, de conflictes resolts, de diàleg i, sobretot, de grans dosis d'empatia i escolta activa. Que això no sobra mai.