Estimada Valentina, les coses sembla que comencen a canviar. Entenc el teu desànim; l'entenc perfectament. Ningú hauria de viure amb por d'haver de marxar de casa seva d'un segon a l'altre. Viure pendents de si la Marta i la resta dels concentrats la fan grossa per evitar un desnonament és injust i inhumà. A tu, com volen fer amb mi, et van arrabassar d'una revolada els records de tota una vida i el sentiment automàtic és de ràbia, incertesa i ganes d'engegar aquest món a la merda.
Segurament encara haurem d'escriure moltes vegades que tot no va ser fàcil. Pots replicar-me, amb tota la raó, que en una societat pretesament avançada com la nostra no hauríem d'haver d'alçar-nos en peu de guerra per defensar una cosa tan estructural com l'habitatge. A certa edat, ja no ens passa que tinguem grans coses a fer, i ens mereixeríem respirar la tranquil·litat guanyada després de tota una vida esllomant-se per un salari digne. Malauradament, Valentina, estem molt més enrere del que ens volen fer creure. Una frase tan senzilla com "Vull llogar un piset amb tu" és gairebé un impossible, la qual cosa ens obliga a plantar-nos i dir prou.
Aquest 11N ha canviat la consciència de molta gent. I que canviï la consciència és el primer pas per fer que la realitat es transformi de debò
Com et deia a l'inici, però, les coses sembla que comencen a canviar. La vaga general ha estat un èxit a tot el país. Les universitats, les escoles, els hospitals, la indústria, el comerç, el transport... tothom s'ha aturat per dir que s'ha acabat. La llibertat és quan comença l'alba en un dia de vaga general —ja ho deia en Margarit—, i ahir es respirava una llibertat que feia anys que no s'olorava. Piquets d'estudiants, jubilats i assalariats animant els comerços a sumar-se a la vaga; famílies senceres cridant consignes a les manifestacions i un país sencer dient que ja n'hi ha prou d'especular amb el sostre de la gent. La vida és un cel blau cap al migdia, Valentina, i t'asseguro que el cel de Barcelona i d'arreu lluïa més blau que mai.
Avui, pel barri es comenta que gràcies a la vaga general les coses potser milloraran. Si et soc franca, jo no en tinc cap certesa. Però sí que estic convençuda d'una cosa: aquest 11N ha canviat la consciència de molta gent. I que canviï la consciència és el primer pas per fer que la realitat es transformi de debò.
Estimada Valentina, és per tot això que et demano que no em deixis anar la mà. Et necessito al meu costat en aquesta lluita, perquè tinc la intuïció que hem traspassat una línia imaginària que fa que les coses ja no siguin iguals mai més. Prova-ho ara, que se't senti al carrer. La força col·lectiva que vam viure ahir eriçava la pell, i estic convençuda que t'impregnaràs d'aquesta energia com ho vaig fer jo. Milers de persones estimant la lluita per l'habitatge com la terra que fa viure els cirerers.
Que repiquin ben fort totes les claus.