"Si hi ha algun independentista ingenu o estúpid que es cregui que pot imposar la independència al 50 per cent dels catalans que no ho són, és evident que està equivocat". Només el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardá, autor d'això escrit entre cometes, sap a qui es referia quan ahir parlava d'ingenuïtat o estupidesa, però està clar que parlava dels irreductibles. Si es referia a algú concret no ho sabrem, però el que no li fa falta explicitar a aquestes alçades és que per al seu partit, la DUI va ser un error i la unilateralitat i la desobediència, un camí que els republicans no estan disposats a tornar a transitar.

I qui no sigui capaç de veure que al bloc independentista no tothom comparteix la mateixa agenda i el mateix calendari és que és miop o que li és més fàcil recórrer al pinzell matusser per dibuixar un quadre que requereix molta precisió per no contribuir més a la inflamació. Amb els republicans en contra de travessar la línia vermella de la il·legalitat, qualsevol estratègia rupturista de Puigdemont no tindrà la majoria del Parlament. Per això a l'últim discurs de Torra, pactat amb els republicans, s'hi pot trobar el relat pactat per a les properes setmanes o mesos, el temps que trigui a celebrar-se el judici contra els polítics presos.

Amb els republicans en contra de creuar la línia vermella de la il·legalitat, qualsevol estratègia rupturista de Puigdemont no tindrà la majoria del Parlament

Ja no serà, per tant, la república, ni la independència, ni la unilateralitat, ni la desobediència el que es mogui a l'horitzó pròxim al secessionisme, sinó l'exigència d'un referèndum acordat amb l'Estat espanyol. Perquè més enllà de gestos o retòriques inflamades, hi ha una part de l'independentisme que ha decidit tornar a la pantalla anterior en defensa del dret d'autodeterminació, convençut que, a diferència de qualsevol opció rupturista, aquest sí que té el suport d'una majoria política i social folgada. No és el mateix tenir el suport de la meitat dels catalans que el d'un 80 per cent -que són els partidaris avui de l'anomenat dret a decidir- igual que no és el mateix presentar-se davant d'Europa amb una DUI que amb una proposta legal perquè els ciutadans puguin votar.

En definitiva, es tracta de tornar a la pantalla anterior, a un nou intent de convèncer el govern -ara socialista- que la solució al conflicte passa per les urnes i per un referèndum legal en el qual els catalans decideixin el seu futur. La pressió política i mediàtica sobre Pedro Sánchez converteix la proposta en vol i dol d'una part del socialisme, conscient de la debilitat del govern espanyol, però que no oblida que temps enrere el socialisme català va votar al Congrés a favor del que planteja l'independentisme en aquest nou capítol. Per això ja hi ha qui creu que la solució passa per un Govern superador de la política de blocs i en el qual hi hagi forces no independentistes.

Les crides a la mobilització ciutadana per traslladar el centre de l'activitat política al carrer no són només per reivindicar la llibertat dels presos, sinó també per pressionar les forces polítiques partidàries del dret a decidir i que, davant de les pròximes eleccions catalanes es vegin obligades a revisar els plantejaments. Si fos així, cal veure el paper que hi jugarà el PSC... i si també torna a una pantalla anterior.