No tan de pressa. Només és per prendre en consideració. I el PP li ha donat suport, no perquè cregui en això, sinó perquè altrament hagués anotat una nova derrota al seu marcador. I ja n'hi hauria unes quantes després del decret de l'estiba, la comissió sobre el finançament il·legal del seu partit o la llei mordassa. Aquesta vegada parlem de la televisió pública, d'uns informatius de qualitat, de professionals no sotmesos al dictat de la política, de democràcia, de pluralisme, de llibertat d'informació... I d'una proposició de llei que comença a caminar en el Parlament perquè RTVE torni a ser la televisió de tots els espanyols, i no del partit de govern.

Fa tant temps que ni ho recordem, però a Espanya hi va haver una Radiotelevisió Pública que va tenir un president no elegit directament per l'Executiu i un director d'informatius que no atenia consignes de partit ni se sotmetia a pressions de dirigents polítics. I d'haver-n'hi n'hi va haver, i moltes.

Corria l'any 2006 i una llei socialista va establir que el màxim responsable de RTVE havia de rebre el suport d'almenys dos terços del Congrés per sis anys i que el seu mandat no coincidiria amb les eleccions genials. No és que el PSOE cregués llavors molt més del que creu el PP avui en la independència dels mitjans informatius ni que renunciés a dictar eslògans als seus directius, simplement és que hi havia llavors un president de govern anomenat José Luis Rodríguez Zapatero que, a diferència de tots els anteriors i en contra fins i tot de l'opinió dels seus, no només creia fermament en la llibertat de premsa, sinó que a més la defensava.

Va tornar la censura, el sectarisme, la manipulació, les purgues ideològiques, les represàlies contra periodistes independents i els tractaments esbiaixats de la informació fins a nivells insuportables...

Van ser vuit anys de prestigi i reconeixement professional per a un mitjà que agonitzava, però va arribar el PP i va desmuntar, amb un simple decret, tot allò per reobrir la porta a la televisió de partit. Mai més la independència i la pluralitat, mai més uns informatius professionals i de qualitat... Va tornar la censura, el sectarisme, la manipulació, les purgues ideològiques, les represàlies contra periodistes independents i els tractaments esbiaixats de la informació fins a nivells insuportables... Això és tot el que el PP ha donat a la televisió pública des que va recuperar el Govern, i no hi ha cap motiu per creure que està disposat al propòsit d'esmena.

No mentre les competències sobre la televisió pública les mantingui la vicepresidenta del govern espanyol. En això no hi ha pacte que valgui per molta d'absoluta que es perdi. Els tentacles de Soraya Sáenz de Santamaría –i el seu equip– assoleixen fins a l'últim racó de l'última secció dels informatius.

A diferència d'altres camps en els quals al PP no li ha quedat més remei que buscar acords, en RTVE res no ha canviat, malgrat que la situació de la Corporació sigui crítica, la seva credibilitat estigui pels terres i la seva audiència, més baixa que mai.

El vot a favor del PP a la presa en consideració d'una proposició de llei del PSOE que pretén tornar a l'elecció parlamentària per majoria qualificada dels òrgans d'administració i govern ni és un símptoma de rectificació ni un pas decisiu perquè els ciutadans tornin a sentir seva, i no d'un partit, la televisió pública. És només un estratagema per guanyar temps i evitar nous titulars sobre la solitud del PP en el Parlament.

El text passa ara a la Comissió Constitucional, on s'obrirà un període d'esmenes que tindrà desenes de pròrrogues que podrien arribar fins al final de la Legislatura. I entretant, el PP podrà continuar dictant escaletes, imposant contractacions de periodistes ideològicament afins i censurant informacions.

Així que no es facin il·lusions perquè no hi haurà una televisió pública independent mentre ho pugui evitar Soraya Sáenz de Santamaría, que el seu respecte pel periodisme lliure és molt semblant al del president dels Estats Units. La diferència és que a Trump li planten cara i a Santamaría se li rendeix homenatge.