Parlar i callar... Qui parla, dissuadeix, persuadeix i de vegades fins i tot ordena. Qui calla, consent o espera. Pablo Casado, sempre tan loquaç i disposat a fer declaracions des que és el capitost de la dreta espanyola, ha preferit el silenci. Dos dies de mutisme en el president del PP equivalen a dos anys d'hermetisme en un Rajoy de poques paraules quan venia mala maror.

Hi ha silencis que parlen més que les paraules i amaguen raons poderoses. Casado n'ha de tenir alguna de molt de pes per callar davant l'escàndol del trio Villarejo-Cospedal-López del Hierro. Tot i això, hi ha reserves que sonen a autèntics crits contra el que no es comparteix o no s'empara. I aquesta lectura ja s'ha fet en el carrer Génova.

Deixar que el silenci envolti els enregistraments difosos sobre una conversa entre la secretària general del partit i l'excomissari Villarejo, a qui Cospedal i el seu marit van proposar que fes "feines puntuals" ―cosa que el policia va acceptar a canvi de discreció i "pagaments"― contribueix a engrandir la dimensió de l'escàndol mentre augmenten els dubtes sobre la voluntat de Casado de trencar amb un passat corrupte.

Hi ha silencis que parlen més que les paraules i amaguen raons poderoses

Quan el president del PP era només un vicesecretari del partit es lamentava que ell havia hagut de posar la cara perquè l'hi trenquessin per actuacions, si més no irregulars, d'alguns companys del seu partit produïdes quan ell ni tan sols no havia acabat l'Educació Primària. Si el que s'ha conegut ara hagués tingut com a protagonista qualsevol altre nom de la gerència popular, Casado no hauria tingut objeccions a deixar anar llast, a condemnar sense reserves o a mostrar la porta de sortida. Però Cospedal no és qualsevol. A ella el president del PP li deu la victòria en les primàries davant Sáenz de Santamaría, a ella se li atribueix la decisió d'alguns incomprensibles nomenaments en la nova direcció del partit i ella és, al costat d'Aznar, a qui més li deu el jove líder de la dreta espanyola.

És per això la reserva? És perquè espera la publicació de nova munició per demanar-li que se'n vagi? A les files del PP fan apostes, si bé són majoria els que afirmen que Cospedal, la secretària general que es va enfrontar a Bárcenas, té un peu més fora que dins i que Casado només ultima els detalls per al desenllaç d'aquest tèrbol assumpte. Com més tardi a fer-ho públic, el seu compromís amb un nou PP que no tingui res a veure amb compartiments passats semblarà més dèbil.

I més enllà del final polític de Cospedal, algú algun dia hauria de retre comptes en el Parlament sobre qui, per què i durant quant de temps van emparar, van animar o van mirar cap a un altre costat mentre un personatge com Villarejo campava al seu aire per tots els poders de l'Estat sense que ningú s'exclamés o frenés la seva indecència. Fins que això no arribi, són molts els que han de callar i contenir la respiració per no ser els següents a aparèixer en algun nou i vergonyós enregistrament amb l'expolicia. I això també afecta un periodisme tan còmplice com indigne.