El líder dels socialistes al Parlament europeu, Gianni Pitella, està de gira per Europa, ha passat per Madrid i s'ha entrevistat amb el president de la gestora del PSOE. Durant la parada al carrer Ferraz no ha amagat la simpatia pel britànic Jeremy Corbyn ni tampoc pel francès Benoîte Hamon, dos fenòmens que esgarrifen la direcció interina que presideix Javier Fernández perquè, en cas de tenir una rèplica a Espanya suposaria que el candidat a les primàries del PSOE amb menys suports orgànics, més allunyat de les estructures clàssiques del partit i amb un discurs més radical s'imposaria en la batalla pel lideratge. No fa falta dir qui respon a aquestes característiques. Segur que ja ho han endevinat.

De l'aspirant al Elisi ha dit Pitella que és l'exemple que els militants socialistes volen partits més progressistes, més agressius i més capaços de defensar els perdedors de la globalització. La seva sentència té una notable semblança amb les intervencions que es van escoltar dilluns en un atapeït Círculo de Bellas Artes de Madrid durant la presentació en societat del projecte polític que d'ara endavant acompanyarà Pedro Sánchez.

I com Pitella, Sánchez i els relators del seu document estratègic -Manuel Esudero, José Feliz Tezanos, Cristina Narbona, Margarita Robles i Josep Borrell- són partidaris d'assolir acords amb altres esquerres i de desenvolupar una unitat d'acció que recuperi a Espanya drets perduts i progressi en justícia social. Els seus adversaris, diuen, són el capitalisme neoliberal i el conservadorisme del PP.

El "susanisme" va acabar amb l'exsecretari general del PSOE, però no amb el seu relat de víctima d'una operació palatina que va posar fi al seu mandat per deixar expedit el camí d'un nou govern de dretes, una cosa que una part de la militància -encara sense quantificar- ha estat incapaç de digerir aquests mesos.

El 'susanisme' va acabar amb l'exsecretari general del PSOE, però no amb el seu relat de víctima d'una operació palatina

I encara que Sánchez s'ha llançat a la reconquesta pel lideratge sense gairebé suports orgànics, té una narrativa que entusiasma no només als del "no és no", sinó a tots els que rebutgen el col·laboracionisme amb la dreta política per mínim que sigui i donen suport a un front d'esquerres. En paraules del president d'Aragó, Javier Lambán, l'exsecretari general va mostrar dilluns a Bellas Artes una versió "absolutament vermella i radicalitzada com no se li havia vist mai". I afegeixen altres barons que la claca que l'acompanya als seus actes són majoritàriament aliens al PSOE perquè no tenen carnet de militant i, per tant, no podran votar. Tan cert és que Sánchez va ser el candidat moderat i garant del manteniment de l'estatu quo socialista en les primàries 2014 com que en cada un dels seus multitudinaris actes públics no tots els assistents són afiliats.

És probable que les dues qüestions augmentin de cara endins les possibilitats dels seus oponents, en especial les de Susana Díaz, però erren segur els qui creguin que amb la derrota de Sánchez s'acaben els problemes del PSOE. Si alguna cosa demostra l'entusiasme amb què és rebut l'exsecretari general allà on passa és que la fractura entre la direcció socialista i la base social és encara més gran que la fractura interna. La segona es pot resoldre després del congrés de juny. La primera, trigarà anys. I encara més ara que, a més de relat, Sánchez té, equivocada o no, una estratègia.